Situació
Exterior de l’església on es pot admirar bé l’obra romànica, tot i algunes modificacions d’època posterior.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Santa Maria de la Serra del Castellar és situada a uns 200 m a llevant de la masia dita de la Serra del Castellar. Per a anar-hi cal seguir l’itinerari indicat en parlar de la fortificació de la Serra del Castellar. (JAA)
Mapa: 34-12(329). Situació: 31TCG531418.
Història
En aquesta església de Santa Maria contrasta el conjunt d’elements d’època medieval amb l’escassetat de notícies històriques. El fet que el lloc fos conegut o estigués integrat en el sector anomenat Terme Forà de Ponts o senzillament Terme de Ponts, permet identificar aquesta església amb la de Santa Maria de ipsa Serra de Ponts, a la qual Adelaida, muller de Ponç Dalmau, va llegar 2 mancusos ad sua opera, en el seu testament fet el 18 d’agost d’un any desconegut, però que cal situar entre el 1080 i el 1100.
Aquesta menció és aparentment contradictòria amb l’edifici que ha pervingut, que es pot considerar una obra del segle XII amb reformes posteriors; tanmateix, cal pensar que l’església actual substitueix un edifici anterior, bastit al segle XI, la qual cosa enllaça completament amb la referència documental citada. L’església es coneix també amb el nom de Mare de Déu del Roser. (APF)
Església
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular i reforçada per dos arcs torals, sense pilastres, dels quals el més proper a llevant conserva la imposta amb una simple motllura bisellada. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un arc presbiteral, avui molt desfigurat per un envà que tanca l’absis, convertit en sagristia.
La porta original d’arc de mig punt, avui cegada, s’obre a la façana sud. A la façana de ponent, que forma un elevat pinyó sobre la coberta, s’obre l’accés actual, també resolt en arc de mig punt, de dovelles ben tallades, on figura la data de 1737, que deu correspondre al moment de la seva obertura i de la reforma interior de l’església, en la qual s’arrebossà tot l’interior, es tancà l’absis i es construí un cor adossat a la façana de ponent.
Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, del mateix tipus que les dues que s’obren a la façana sud i una quarta situada a la façana nord. Cal assenyalar que la finestra de la façana nord i la de la façana sud situada més cap a llevant, tenen l’arc tallat en un sol carreu i ornamentat amb un guardapols, tallat en el mateix bloc, resolt amb un soguejat a la finestra nord, i amb un relleu pla a la finestra sud. A la façana de ponent hi ha una finestra cruciforme, obrada amb una gran perfecció en la disposició dels carreus del parament.
Sobre la volta de la nau, a l’extrem de llevant, hi ha un petit campanar de torre, de planta quadrada, d’un sol nivell d’obertures, formades per una finestra geminada oberta a cada façana, amb columnes de capitell mensuliforme i arcs retallats en una llinda. Les columnes de les façanes de llevant i ponent tenen fust prismàtic xamfranat. La posició del campanar evoca clarament l’església de Sant Bartomeu de la Baronia de Sant Oïsme, o la propera de la Cluella, on el campanar era a ponent.
L’edifici no presenta cap ornamentació exterior, llevat de la ja descrita a les finestres i d’un ràfec format per una senzilla motllura bisellada. L’aparell és de carreus ben tallats i disposats molt acuradament en filades regulars, llevat de la façana de ponent, on els carreus presenten un treball més acurat, tallats amb tallant de dents, amb alguns elements d’encoixinat, i el parament és més irregular en la disposició de les filades, malgrat la major perfecció en el treball de la pedra. Fa talment la impressió que aquesta façana hagués estat objecte de reformes, o bé que fou realitzada per altres artífexs que la resta de l’edifici, que en el seu conjunt pot considerar-se com una obra característica de les formes constructives de l’arquitectura catalana del segle XII. (JAA)
Sarcòfag
Davant de la façana de ponent es conserven dues osseres. D’una només en resta la caixa. No presenta cap tipus de decoració, llevat d’uns grafits treballats en una de les cares majors i en una de les menors. Els motius figurats defineixen una construcció fortificada sense acabar. Cal situar aquests grafits dins la datació donada per a d’altres de la mateixa comarca (Oroners), i datar-los com tots ells del segle XIV.
L’altra ossera, en millors condicions, conserva tant la caixa com la coberta amb dues vessants. En la cara frontal presenta, com a única decoració, una creu patent inscrita per un cercle. El motiu és força conegut i emprat al llarg de tota l’edat mitjana; pel tipus de creu que s’hi representa, força estilitzada i lleugerament patent, caldria datar l’ossera de la darreria del segle XIII o potser ja del segle XIV. (CLIU)
Bibliografia
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàg. 505
- Bach, 1986-1987, vol. VIII, doc. 12, pàgs. 229-231