El poble d’Alfarràs és situat a 281 m d’altitud, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, just a l’encreuament de dues carreteres importants, la que es dirigeix vers la Llitera i la que va a la Vall d’Aran. El lloc fou conquerit als musulmans el 1147 pel comte Ermengol VI d’Urgell, i poc després, dins el mateix any, el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona atorgà una carta de poblament als seus habitants.
De la primitiva església parroquial de Sant Pere, que es devia bastir després de la conquesta de l’indret, se’n tenen escasses referències. Inclosa dins el bisbat de Lleida, se sap que el seu rector contribuí els anys 1279 i 1280 a satisfer la dècima papal per a les croades de Terra Santa; així, consta que pagà per cadascun dels anys esmentats 66 sous, quantitat de diners respectable que dóna idea de la importància d’aquesta parròquia.
L’antic temple parroquial de Sant Pere, d’estil romànic, fou substituït al segle XVII per un nou edifici de gust barroc, que és el que ha pervingut a l’actualitat.