La quadra de la Fuliola, al pla del Mascançà, més enllà del castell d’Almenara, fou conquerida pel comte Ermengol IV d’Urgell, que la donà al gener del 1080 a Guillem Isarn amb la condició que hi bastís una fortificació per defensar els habitants del lloc. En el seu testament del 1093 Guillem Isarn llegà el castell de la Fuliola a Santa Maria de Solsona. Posteriorment el castell apareix en altres mans.
El 1280 el rei Pere el Gran concedí una carta de poblament a la Fuliola, per tal que els seus habitants retornessin a casa seva, d’on havien fugit a causa de les lluites que enfrontaven el rei als nobles revoltats. En una concòrdia del 1307 entre el rei Jaume II i el comte Ermengol X, la Fuliola figura entre els pobles adjudicats al comte. Segurament el 1318 l’abat de Poblet Ponç de Copons comprà la Fuliola a Pere Gener de Montblanc. El 1414 el rei Ferran I va vendre tota la jurisdicció reial que mantenia a la Fuliola al monestir de Poblet, que en fou el senyor fins a l’abolició de les senyories jurisdiccionals al segle XIX.
El nucli antic de la Fuliola ha conservat la seva disposició de vilaclosa, amb el portal d’entrada o portalet, de grans dovelles. No hi ha vestigis del castell.