Situació
Mur meridional d’un edifici situat al mig de la població, al costat de l’església parroquial, potser l’únic vestigi de l’antic castell.
ECSA-J.A. Adell
La localitat de Tarroja es troba al mig de la vall del Sió, a la confluència d’aquest riu amb el torrent de Valls.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG566215.
S’hi accedeix per la carretera L-311 que uneix Cervera amb Guissona.
Història
El primer esment del lloc i del castell de Tarroja és de l’any 1040, en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell. Entre els castells situats dins l’antic terme de Guissona, propietat de la catedral d’Urgell, consta el de Tarroja. L’any 1044 Adelaida, esposa del vescomte de Girona Sunifred, donà (potser confirmà) el seu castell de Tarroja a la catedral d’Urgell. Malgrat aquesta notícia, anys després el castell apareix en mans de la família dels Torroja, dita també Solsona. Un dels seus primers representants coneguts és R. de Torroja, que signa un document de donació a l’obra de Santa Maria de la Seu l’any 1065. En el testament d’Ecard Miró [de Solsona] i la seva muller Magència del 1085 el castell apareix com a possessió familiar, que passà al seu fill Bernat Ecard de Torroja. En el seu testament, el 1142, Bernat Ecard deixà part de la vila de Tarroja a Santa Maria de Solsona i la resta i el castell al seu fill Ramon. Entorn del 1167 era senyor de l’indret Ramon II de Torroja, casat amb Gaia de Cervera. En morir el 1195 Ramon II de Torroja i el seu successor Ramon III de Torroja, el castell passà a la filla d’aquest últim, Agnès de Torroja, que es casà amb el vescomte Ramon Folc de Cardona. A partir d’aquest moment Tarroja esdevindrà un domini dels Cardona. En la disputa entre el rei Jaume I i el vescomte de Cardona i altres nobles, la vila de Tarroja va ser compromesa com a garantia (1269). Aquest mateix any Ramon de Cardona donava als pobladors de la vila diverses franqueses. Tarroja fou dels Cardona i dels seus successors fins a la desamortització del segle XIX.
Vila closa
La població se situa en un indret relativament ample i poc enlairat, la defensa del qual s’efectuà amb una muralla que encerclava la vila i de la qual encara hi ha algun testimoni. Al sud, es conserva un portal amb arc de mig punt, fet de dovelles ben treballades. Al nord, s’obre una altra porta d’arc semblant, un xic més gran, amb les dovelles centrals enfonsades pel pes de l’habitatge construït a sobre. Refaccions, contraforts i noves construccions que superaven la primitiva muralla han fet que solament hagin restat els dos arcs de les dues portes i el traçat urbà com a evidències de la vila closa, nascuda en una estratègica cruïlla de camins.
Al mig de la població, vora l’església parroquial de Sant Salvador, hi ha una construcció de planta quadrangular que es devia bastir al voltant del segle XVIII, aprofitant part d’una edificació anterior. Actualment, els murs sud i est d’aquesta edificació, els dos més ben conservats, tenen respectivament una longitud de 6,75 m i de 3,2 m. La paret exterior del mur meridional mostra en la part baixa un parament de 4 m d’alçària. Aquest està fet de carreus allargats, i s’hi obren una finestra espitllerada i una porta adovellada d’arc de mig punt, avui tapiada, que està lleugerament enlairada, aproximadament 1 m per sobre del terra actual. La cantonada occidental de l’edifici correspon a la seva fase final, la qual s’adapta al retall efectuat al mur antic, mentre que l’oriental ha estat retallada barroerament per facilitar el pas dels vehicles que accedeixen a l’interior de la població.
Així com les portes de la vila closa són clarament baixmedievals, les restes del mig de la població poden correspondre ben bé a una construcció del segle XIII. Es podria tractar d’una fortificació o castell aixecat al mig del nucli urbà, semblant al castell de les Sitges. També, però, cal tenir en compte la possibilitat que es tracti de les restes orientals del mur de migjorn de la primitiva església romànica tardana. Futures recerques arqueològiques podran aportar les dades suficients per a saber la funció d’aquesta antiga construcció de Tarroja.
Com a complement de la importància de la població durant l’edat mitjana, es pot veure encara sobre el Sió un pont de pedra d’un sol arc, lleugerament apuntat i d’una amplada de 3 m, que és perfectament encarat a la porta de migjorn de la vila closa. Probablement, l’estructura que avui resta encara en ús, vora la font de la vila, correspon a alguna refacció d’època postmedieval. Però la seva situació, relacionada directament amb l’accés meridional a Tarroja, permet pensar que, si més no, el seu origen és coetani al de la construcció de la muralla.
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (II), pàgs. 782-787; Sangés, 1980, III, doc. 20, pàgs. 239-240 i doc. 69, pàgs. 282-283; Baraut, 1986, doc. 54, pàgs. 135-138; Baraut, 1986-87, VIII, doc. 1176, pàgs. 103-104; 1988-89, IX, pàssim; 1990-91, pàssim; Llorens, 1992-93, XI, doc. 93, pàgs. 388-389; Altisent, 1993, vol. I, doc. 36, pàg. 50.