L’escut de Puigcerdà en una clau de volta de la casa del Consolat.
AHCP – S.Pons
Escut de la vila (segles XV-XVII) en una mesura de gra conservada al Museu Arqueològic i Comarcal de Banyoles.
ECSA – T. Vargas
L’escut de la vila a la clau de volta del presbiteri major de l’església parroquial (v. 1300-50).
BS – G.Serra
Escut de la ciutat en una clau de volta de la Seu, de vers 1328-53.
BV – G.Serra
L’escut de la vila en una clau de volta de l’església parroquial.
BS – G.Serra
L’escut de Solsona en un capitell del Castellvell (Olius).
ECSA – G.Serra
Segell que utilitzava el procurador de la Ciutat de Barcelona a Sabadell (1468).
AHS
L’escut de la vila en el Llibre de Consells de la Universitat de la Vila i Terme de Terrassa, de 1414-21.
AHT
S’ha dit que Granollers, al centre del Vallès Oriental, és una “vila oberta” per a referir-se, entre altres aspectes, a la condició de cruïlla de camins, espai de trobada entorn del mercat, lloc d’acollida per al qui hi arriba. Tots aquests trets tenen un clar significat històric des de l’època romana i es consolidaren a partir de la baixa edat mitjana. El pas d’importants vies romanes configurà un nucli de poblament de característiques singulars. L’activitat comercial esdevingué identificadora de la vila fins al punt de condicionar-ne l’estructura urbanística.