Durant el primer semestre de vida, l’infant no és capaç de desplaçar-se voluntàriament des del lloc on se l’ha deixat. Als 6 mesos, alguns nens ja aconsegueixen de desplaçar-se una mica, arrossegant el cos amb l’ajut dels braços; encara es tracta, però, de moviments molt desordenats i poc efectius.

Després d’aproximadament nou mesos des del seu inici, l’embaràs es completa i aleshores s’esdevé el part, és a dir, la sortida a l’exterior del fetus i les altres estructures desenvolupades a l’interior de l’aparell genital matern durant la gestació. Aquest procés dura solament unes hores, per bé que en aquest període de temps es produeixen transformacions importants tant en la dona com en el fetus.

Durant el primer any de vida es van desenvolupant els diferents òrgans dels sentits que hauran de permetre al nen de conèixer les diverses sensacions visuals, auditives, olfactives, tàctils i gustatives.

Quan l’infant és més petit, a l’edat d’un mes, reconeix particularment la seva mare, es fixa en la seva figura i l’escolta atentament.

Durant les primeres setmanes de vida, l’única forma de comunicació que l’infant ha emprat ha estat el plor; posteriorment, emprarà la rialla. El llenguatge, la forma més elaborada de comunicació, comença a insinuar-se durant el primer any, però no es desenvolupa per complet fins al segon o tercer any.

En concloure el primer any de vida ja s’han establert les bases de gairebé totes les funcions psicomotores. Durant els dos anys següents, l’infant anirà perfeccionant les facultats assolides.

Entre els 12 i els 18 mesos d’edat l’infant perfecciona la capacitat de desplaçament. Dins d’aquest període, la majoria dels nens se sostenen sols, sense repenjar-se enlloc, i en concloure’l és habitual que l’infant ja camini.

Durant les darreres setmanes d’embaràs s’estableix el període prepart, en què l’organisme de la mare experimenta diverses modificacions que anuncien la proximitat del naixement.

Un dels primers canvis que pot advertir la dona gestant és que ja no s’engreixa, sinó que potser perd una mica de pes. Aquest tipus de modificació no sempre s’esdevé i, a més, els canvis de pes poden ésser deguts a d’altres causes, de manera que no es considera un indicador important.

Durant la primera meitat del segon any, l’infant comença a imitar els adults i intenta de repetir-ne els gestos i les accions. Sol fer moviments com si volgués saltar, tot i que, de moment, encara no ho aconsegueix. De vegades pretén imitar les feines domèstiques, com escombrar o netejar, però amb resultats molt poc eficaços.

Durant la primera meitat del seu segon any de vida, l’infant amplia el vocabulari que havia començat a formar cap al final del primer any. En arribar als 18 mesos ja sap cridar els seus familiars més pròxims i empra alguna paraula per a designar els objectes o les accions més comunes per a ell, com el menjar o l’aigua.

El símptomes que es presenten durant el període prepart indiquen la proximitat del part, però no hi ha relació constant entre la seva aparició i l’inici del part. Per aquesta raó, la data del part solament es pot establir de manera aproximada, amb els mètodes descrits en l’article que tracta de la diagnosi de l’embaràs. Així, en general la durada de l’embaràs és d’uns 280 dies comptats des del primer dia de la darrera regla, però és perfectament normal que el part es produeixi des d’unes quatre setmanes abans fins a unes dues setmanes després de la data calculada.