Definició

El preservatiu o condom és un dispositiu utilitzat com a mètode anticonceptiu de barrera que consisteix en una funda de plàstic que es col·loca sobre el penis de manera que en produir-se l’ejaculació l’esperma alliberat queda retingut al seu interior.

• El preservatiu o condom és una mena de funda de plàstic que es col·loca sobre el penis erecte adaptant-s’hi perfectament, de manera que en produir-se l’ejaculació l’esperma alliberat queda retingut al seu interior.
• Per tal que no es deteriorin, els preservatius s’han de guardar en un lloc fresc i sec, ja que la calor i la humitat els poden alterar, i no s’han de dur gaire temps a la butxaca.
• No s’han d’utilitzar preservatius fabricats més de dos anys abans, o que depassin la data de caducitat indicada en la capsa.
• El preservatiu s’ha de col·locar quan el peni

La principal utilitat de l’apreciació dels grups i racions alimentàries és que, mitjançant el seu ús, és molt més pràctic d’elaborar menús en concordança amb una alimentació sana, eludint revisar contínuament quin és el valor nutritiu i el pes en grams dels aliments que es consumeixen. Això no obstant, per tal que llur utilització sigui adequada, és imprescindible d’establir quantes racions diàries li calen a un subjecte determinat segons les seves característiques individuals i quantes d’aquestes racions han de pertànyer a cada un dels 6 grups bàsics d’aliments.

Per tal de garantir una correcta assimilació i aprofitament dels nutrients és convenient que les racions d’aliments es consumeixin, pel cap baix, en tres àpats diferents al llarg del dia. D’aquesta manera, poden ésser evitats més fàcilment els àpats copiosos que sovint són seguits de digestions lentes i pesades o ocasionen altres trastorns en l’aparell digestiu.

Un exemple de menú estàndard per a un adult sa, d’uns 70 Kg de pes i que desenvolupa una activitat física quotidiana entre lleugera i moderada, com ara un oficinista, i que, per tant, necessita unes 15 racions alimentàries diàries, podria ésser el següent:

Per bé que les característiques de l’alimentació sana que han estat descrites en apartats anteriors s’adapten a les necessitats de la població en general, cal fer algunes matisacions, ja que hi ha determinades èpoques de la vida en què les necessitats són substancialment diferents. Així, per exemple, la dona embarassada i la que porta a terme una lactància natural han de modificar llur alimentació per tal de garantir l’aportació adequada de nutrients que demanen aquestes situacions fisiològiques.

Durant l’embaràs, les característiques de l’alimentació de la gestant cal que experimentin certes modificacions, per a garantir la cobertura de les seves necessitats i les que demana la formació i el desenvolupament del fetus. El fetus es nodreix per mitjà dels elements que, pro vinents de la sang materna, passen a través de la placenta a la circulació fetal.

Un exemple de menú estàndard per a la gestant que abans de l’embaràs necessitava 13 racions i que, per consegüent, en necessita 15 a partir del segon trimestre, podria ésser el següent:

Si la dona procura al seu fill una lactància natural, la seva alimentació, a l’igual de la de la dona embarassada, ha de complir alguns requisits especials. En realitat, les recomanacions per a una alimentació sana són, en línies generals, similars en ambdós casos, tot i que existeixen algunes diferències significatives.

Un exemple de menú per a una dona que dóna el pit al seu fill, que abans de l’embaràs requeria 13 racions diàries i que ara en necessita 17, podria ésser el següent: