Durant la infància i la pubertat, l’alimentació ha de complir uns requisits molt particulars. D’una banda, fins aproximadament als 2 anys d’edat, el sistema digestiu i, en general, el conjunt del metabolisme del nen no són prou madurs per a digerir, assimilar i metabolitzar de manera adequada tots els nutrients; així, doncs, a excepció de la llet materna o, si és el cas, de les llets de fórmules adaptades, la resta dels aliments han d’ésser incorporats de manera lenta i progressiva.

Durant els primers mesos de vida, si més no fins al quart, l’únic aliment apte per al nen és la llet materna o, si és el cas, les anomenades llets adaptades, és a dir, productes industrialitzats elaborats a partir de la llet de vaca, especialment adequats a les necessitats de l’organisme infantil.

Durant el segon any de vida, els nens poden consumir tot tipus d’aliments, a excepció únicament dels llegums, la incorporació dels quals cal que sigui ajornada fins que l’infant tingui dos anys d’edat, ja que fins a aquesta època són difícils de digerir; si es donen abans, cal que sigui en forma de puré per tal d’eliminar-ne la pell. Així, doncs, des que el nen fa un any pot fer una alimentació similar a la dels adults i, per tant, és ja possible d’elaborar un menú estàndard a base de racions de grups d’aliments.

D’ençà del tercer any de vida, la proporció entre les racions dels diferents grups bàsics d’aliments és igual a la dels adults, per la qual cosa els nens poden començar a consumir pràcticament els mateixos plats que llurs pares i germans grans, per bé que en quantitats inferiors. Això no obstant, el nombre total de racions continua sent, proporcionalment, superior al dels adults, ja que els nens desenvolupen una activitat física més intensa que aquests i el seu organisme es troba en ple període de creixement.

Els requeriments nutritius en la vellesa són, a grans trets, similars als de la vida adulta, tot i que hi ha algunes diferències remarcables. Tanmateix, per diverses raons, entre les quals es poden incloure hàbits alimentaris incorrectes, dificultat per a mastegar els aliments sòlids o diverses malalties agudes o cròniques concomitants, molts ancians fan una alimentació incompleta, desequilibrada o poc variada i, per consegüent, poden sofrir diversos trastorns derivats d’una alimentació inadequada.

En els països industrialitzats, com el nostre, pràcticament tota la població té els recursos econòmics indispensables per a realitzar una alimentació sana. Tanmateix, si hom estudia amb atenció els hàbits alimentaris imperants, es pot determinar que presenten alguns excessos o carències nutritives que, en general a llarg termini, solen tenir repercussions nutritives per a la salut.

En les societats modernes es reserva cada cop menys temps per a l’alimentació, i això fa que, en la pràctica, els àpats es facin habitualment de manera ràpida, amb presses i sense mastegar adequadament els aliments. De fet, mentre que per a l’home primitiu l’alimentació constituïa la principal preocupació, per a l’home actual aquesta s’ha convertit en una activitat més que, fins i tot, en molts casos es viu com una mena de tràmit burocràtic que treu temps per altres coses més "importants".

En els països industrialitzats, l’oferta d’aliments és enormement variada. En els últims anys s’han anat incorporant nombrosos productes, alguns dels quals, considerats exòtics, pràcticament estan a l’abast de tota la població. Això no obstant, tot i tenir un ampli ventall de possibilitats autòctones, el cert és que encara molts individus solen basar llur alimentació, de manera rutinària, en uns pocs productes, als quals, pel motiu que sigui, estan més acostumats i no tenen pràcticament en consideració molts d’altres.

Menjar en excés és probablement el defecte de l’hàbit alimentari més generalitzat en les societats industrialitzades. Les causes d’aquest excés d’alimentació són molt diverses. Tanmateix, la més freqüent d’elles correspon al sol fet d’haver-se habituat a menjar molt, precisament per seguir els models alimentaris que imperen en la nostra societat. Així, per exemple, moltes persones mengen massa perquè el seu organisme està acostumat a rebre quantitats excessives d’aliments i, per consegüent, senten de manera més freqüent i intensa d’allò que seria adient la sensació de fam.

Tots els experts en alimentació coincideixen a afirmar que la dosi energètica lipídica, és a dir, la quantitat de calories que són incorporades diàriament a l’organisme a partir dels greixos, ha d’oscil·lar al voltant del 30% de la dosi energètica total, és a dir, de la quantitat total de calories que tots els nutrients aporten diàriament a l’organisme. Tanmateix, les estadístiques indiquen que en el nostre medi la dosi energètica lipídica se situa, en general, al voltant del 40% de la dosi energètica total, la qual cosa vol dir un 10% per sobre del percentatge recomanat.