• La neurofibromatosi o malaltia de von Recklinghausen és una malaltia hereditària que es caracteritza per la formació de taques cutànies de color de cafè amb llet, tumors en la pell i el sistema nerviós i, de vegades, els ossos o d’altres òrgans.
• La neurofibromatosi es transmet hereditàriament de manera dominant, és a dir, que quan una persona rep l’anomalia genètica d’un dels progenitors patirà la malaltia. De fet, però, una part de la descendència no rep aquesta anomalia i en queda lliure.

Definició

L’esclerosi múltiple, anomenada també esclerosi en plaques o esclerosi disseminada, és una malaltia de causa no ben determinada en què s’esdevé la destrucció de les beines de mielina que cobreixen i protegeixen els axons de les neurones, i que es caracteritza per l’aparició intermitent i progressiva de nombroses lesions o plaques disseminades per diverses zones del sistema nerviós central.

• L’esclerosi múltiple és una malaltia que es caracteritza per la formació intermitent i progressiva de nombroses lesions o plaques en diverses zones del sistema nerviós central que generen una gran diversitat d’alteracions com ara pèrdua de força, alteracions de la sensibilitat, de la coordinació dels moviments o dels sentits.
• Les manifestacions es presenten en general a l’inici de l’edat adulta, de manera insidiosa i amb fases de remissió al començament, i progressen en forma de brots successius.

Definició

S’anomenen traumatismes crànio-encefàlics (TCE) les alteracions de les estructures nervioses que formen l’encèfal, degudes a un impacte extern o un moviment sobtat i violent del cap, i que causen, immediatament o bé al cap d’un període de temps determinat, una pèrdua de consciència i d’altres alteracions neurològiques transitòries o definitives.

• Reben el nom de traumatismes crànio-encefàlics (TCE) les alteracions de les estructures nervioses encefàliques causades per un impacte sobre el crani o un moviment brusc del cap, que provoquen l’alteració de la consciència i d’altres trastorns nerviosos transitoris o bé definitius.
• Quan una persona experimenta alteracions de la consciència després d’haver patit un traumatisme al cap ha d’adreçar-se de seguida a un hospital, perquè les alteracions poden ésser degudes a una lesió de l’encèfal que cal diagnosticar i tractar precoçment
• Encara que inicialment no provoqui

Definició

Hom anomena traumatisme medul·lar la destrucció, o bé l’alteració, del teixit nerviós de la medul·la espinal deguda a l’acció abrupta d’una força mecànica que genera trastorns transitoris o permanents de les funcions medul·lars, com ara paràlisis musculars o trastorns de la sensibilitat.

• Els traumatismes medul·lars consisteixen en lesions de la medul·la espinal causades per un moviment brusc de la columna vertebral o per l’impacte contra la medul·la d’un fragment de columna vertebral desplaçat o d’un objecte penetrant.
• En qualsevol accident de trànsit important, sobretot en els accidents de moto i les caigudes des d’una altura considerable, cal pensar sempre en la possibilitat d’un traumatisme medul·lar, encara que inicialment no es presentin trastorns que ho suggereixin.
• La recollida dels accidentats que hom suposa que poden haver patit un traumati

• El coma és un trastorn caracteritzat per la pèrdua de consciència amb disminució o manca de resposta als estímuls externs o els interns, pèrdua de la motilitat voluntària i conservació de les funcions respiratòria i cardíaca.
• Qualsevol persona que presenti un estat de coma ha d’ésser traslladada immediatament a un hospital per tal que es diagnostiqui de seguida la causa del trastorn ja que, en molts casos, com ara en el coma degut a una crisi diabètica, és vital d’iniciar-ne precoçment el tractament.
• Per a poder diagnosticar la causa d’un coma és fonamental la infor

Definició

Reben el nom de paràlisi cerebral infantil una sèrie de trastorns del moviment i la postura que es presenten en la primera infància a conseqüència d’una lesió a l’encèfal, esdevinguda durant l’etapa de desenvolupament i maduració del sistema nerviós.

Freqüència i causes

La paràlisi cerebral infantil afecta un o dos de cada 1.000 infants. És cinc vegades més freqüent en nens prematurs que en els altres infants.