Definició

L’esquizofrènia és una malaltia mental, generalment de llarga evolució, caracteritzada per un trastorn greu de la personalitat, alteracions en les funcions del pensament, una sensació de dominació per part de forces estranyes, deliris de naturalesa diversa, alteracions de la percepció, una afectivitat anormal que no s’ajusta a la realitat i una marcada desconnexió amb el món exterior.

• L’esquizofrènia és una malaltia mental caracteritzada per un trastorn greu de la personalitat, pèrdua d’identificació de la persona amb ella mateixa, manca de reconeixement de l’entorn i refugi en un món interior fantàstic.
• L’esquizofrènia afecta sobretot persones joves, sovint de caràcter retret i poc sociable. El desenvolupament que presenta pot ésser ràpid o gradual, i dóna lloc a l’aparició de deliris en què el malalt es pot sentir amenaçat, al·lucinacions, desinterès en els afectes, agitació psicomotora, immobilitat i trastorns en els llenguatges verbal i corporal.

Definició

La demència és un trastorn mental greu de causa orgànica que es caracteritza per una decadència global de les funcions intel·lectuals, en general de curs progressiu i crònic, que genera una desintegració de les conductes personals i socials de la persona.

• La demència és un trastorn mental greu originat per lesions orgàniques encefàliques, que afecta globalment l’intel·lecte del malalt tot generant alteracions de la consciència, de la capacitat de discerniment, de l’atenció, la utilització del llenguatge, el reconeixement sensorial, la memòria, l’afectivitat i l’execució dels moviments que normalment es realitzen de manera automàtica, com els que calen per a rentar-se, vestir-se o pentinar-se.
• L’estat demencial és degut a l’existència de diversos tipus de lesions en la capa cortical o subcortical del cervell o d’altres regions

Definició

La paranoia és un deliri interpretatiu, de caràcter transitori o progressiu, estructurat en una lògica aparentment coherent i que no s’acompanya d’una pèrdua de les capacitats intel·lectuals.

• La paranoia és un trastorn mental que es caracteritza per l’aparició d’idees delirants, en general de persecució, estructurades en una lògica aparentment coherent i que no s’acompanya d’una pèrdua de les capacitats intel·lectuals.
• Els deliris paranoics se solen presentar entre 30 anys i 40, sobretot en persones que tenen una personalitat paranoica i caracteritzada per una desconfiança general en qualsevol situació, rigidesa en les conviccions i un marcat egocentrisme.

Definició

L’endarreriment mental constitueix un trastorn caracteritzat per un rendiment intel·lectual general inferior al que hom considera normal que es presenta ja des del naixement o bé s’origina en un període inicial del desenvolupament de la persona. Habitualment és associat a un dèficit en la conducta adaptativa, és a dir, en la capacitat d’independència personal i responsabilitat social esperades segons l’edat i el grup cultural a què hom pertany.

• L’endarreriment mental, oligofrènia o deficiència mental, és un trastorn caracteritzat per una limitació de les capacitats intel·lectuals que pot ésser evident des del naixement o durant el període de desenvolupament i per la inadaptació social que se’n deriva, tant pel que fa a la conducta com a les possibilitats d’independència i responsabilitat personals.
• Aquesta alteració es pot gestar durant el mateix embaràs, el part o els primers anys de vida, i les causes més freqüents en són les aberracions genètiques com la síndrome de Down o mongolisme, els traumatismes cranials co

Definició

Els trastorns psico-somàtics constitueixen una sèrie d’afeccions, generalment localitzades en un sol sistema orgànic, que es caracteritzen per l’existència d’una alteració funcional o anatòmica demostrable, en l’origen de la qual no es pot determinar una causa orgànica clara, i, al contrari, es pensa que diversos factors psicològics hi han tingut un paper causal important.

• Els trastorns psico-somàtics engloben un conjunt de símptomes, alteracions funcionals i malalties orgàniques, en la gènesi i la progressió de les quals hom ha observat una participació significativa de les característiques psicològiques i de l’entorn ambiental de la persona.
• Aquest tipus de trastorns són molt habituals i, segons la intensitat o la durada que presenten, es poden classificar en manifestacions emocionals passatgeres, com els sospirs, les taquicàrdies emocionals o els accessos de singlot, trastorns funcionals més estables, com són la tos neuròtica, les palpitacio