Situació
Vista general del castell, amb la població de Blanes al fons.
TAVISA
És situat al cim d’un turó, al nord de Blanes, a 173 m per damunt del nivell del mar. S’hi albira la costa, en especial la platja de Blanes.
Mapa: 365M781. Situació: 31TDG834144.
Història
Segons Joaquim Miret, entre els anys 1050 i 1053, la vescomtessa Ermessenda de Girona féu jurament de fidelitat al comte de Barcelona pels castells de Blanes i de Cabrera. El castell de Blanes (“castrum de Blanes cum suis pertinentiis”) o Castell de Sant Joan també surt citat, segons J. Botet i Sisó, en un instrument fet entre els anys 1051 i 1058, pel qual la comtessa Ermessenda restituïa al bisbe de Girona una sèrie d’esglésies i de jurisdiccions i drets que retenia injustament.
Els Blanes.
En el Liber feudorum maior hom conserva diversos juraments de fidelitat retuts pels vescomtes de Cabrera als comtes de Barcelona per aquest castell. Entre el 1050 i el 1076, Ponç Guerau, fill d’Ermessenda, signà una convinença pel “castro de Blannes et de ipsa forteda qui ibi est aut in antea ibi erit”; a més a més, tenia el castell d’Argimon, el de Cabrera i diverses fortificacions a la ciutat de Girona. El castell de Blanes, al llarg del segle XII, restà sota l’alt domini dels Cabrera; d’altra banda, però, segurament des de bon principi degueren existir uns castlans que juraven fidelitat als vescomtes. No val la pena esmentar les invencions de Roig i Jalpí o de Bernat Boades, motiu de nombrosos errors. De fet, no és fins al final de segle XII que, en diversos documents, trobem mencions dels castlans d’aquest castell. Segurament ho era Guillem de Blanes (“Guillelmi de Blandís”), documentat el 1199, en una convinença feta entre el vescomte Guerau IV de Cabrera i el rei Pere I. Arran de la invasió francesa de l’any 1285, en els Gesta Comitum Barchinonensium s’esmenten els grans estralls que els enemics feren al “castrum et terram de Blanes”; segons Pèire de Marca, el castell fou destruït pel rei francès Felip III. Al segle XIV hi ha mencions de diversos castlans de Blanes: l’any 1313, segons F. Monsalvatje, hom troba documentat un “Guillelmus de Blanis miles”, enterrat a la Bisbal. En aquest segle es va construir el palau dels Cabrera, contigu a l’església parroquial de Blanes, edifici, per tant, ja clarament gòtic. Durant uns anys en què el castell estigué en mans de la monarquia, el 1392, el rei Joan I autoritzà que fossin refets i que es tinguessin en bon estat els murs i els valls de Blanes i d’Hostalric; aquesta notícia, però, ja fa referència probablement a la població de Blanes. Al segle XVI, el castell de Blanes, també anomenat de Sant Joan, fou utilitzat com a pedrera. Francesc de Montcada, comte d’Aitona, que llavors n’era propietari, permeté que els caputxins, per exemple, aprofitessin la fusta i les pedres treballades del castell.
El castell o torre de Sant Joan, en època moderna, ha estat utilitzat com a torre de senyals i cap a l’any 1958 va ésser restaurat. (RMOG-JBM)
Castell
Vista del castell amb la capella de Sant Joan que li dóna el nom modern amb què és coneguda la fortalesa.
TAVISA
D’aquest castell s’ha conservat una torre mestra circular i un recinte de muralles exterior. La torre té un perímetre de 22,8 m, per tant un diàmetre d’uns 7,25 m; els murs fan més d’1 m de gruix. L’única obertura visible és una porta situada a uns 9,5 m del sòl exterior; s’obre cap al nord-oest i deu fer aproximadament 1,8 m d’alt per 80 cm d’ample. Tot l’edifici té una alçària de més de 15 m. Aquesta torre va ésser reconstruïda fa uns quants anys; hom va refer alguns trossos de mur i en tapà tots els forats; això ha permès una conservació més bona, però també en dificulta l’estudi, ja que han desaparegut forats antics, com els que hi devia haver a banda i banda de la base de la porta, destinats a suportar les bigues d’una plataforma de fusta. La construcció es fonamentà directament damunt la roca. A part d’alguns carreus força quadrats i grossos que hi ha a la base (39 cm d’alt per 36 cm de llarg, per exemple), la resta dels carreus, ben arrenglerats, són més petits i allargats (uns 14 cm d’alt per uns 37 cm de llarg). Al voltant de la torre s’endevina l’existència d’un vall.
Del recinte exterior s’han conservat alguns panys de mur al nord, on hi havia la porta —amb una amplada de 190 cm—, a ponent i a migjorn. Al mur de ponent hi ha una espitllera. També s’endevina una altra paret que va d’aquest mur fins a la torre i que té una longitud d’11,4 m. D’aquest mur transversal al mur de migjorn hi ha 12,85 m i, fins al mur de tramuntana, 18,50 m. L’aparell constructiu que veiem en aquests murs perimetrals és molt irregular. Els murs tenen un gruix que oscil·la entre els 95 i els 120 cm.
Segurament, si bé podem datar la torre mestra cap al segle XI, cal pensar que aquest clos exterior fou fet o refet en un moment tardà de l’edat mitjana o fins i tot en època moderna; això no vol dir que inicialment, amb relació a la torre, no hi hagués una construcció adossada o un recinte semblant al conservat.
Hom accedia a l’interior del recinte per una gran porta, de la qual avui tan sols resten algunes de les pedres dels brancals i de la llinda, situada al sector més meridional. Altres elements que trobem dalt del turó són una cisterna i la capella del castell, dedicada a sant Joan, actualment molt transformada. (ACC-JBM-MBM)
Bibliografia
- J. Botet i Sisó, 1905, pàg. 31; V. Coma Soley, 1941, pàgs. 27, 32, 45, 154-155; L. Monreal - M. de Riquer, 1955, pàgs. 282-285; F. Miquel i Rosell, 1945, pàgs. 425-430, 439; J. M. Pons i Guri, 1962, pàg. 17; P. Català Roca, vol. III, 1971, pàgs. 353-370. (ISB)