Situació
Façana de l’església de Sant Martí de Riells, resultat d’una acurada restauració.
J. Recarens
L’església parroquial de Sant Martí de Riells es troba a l’extrem sud-oest de la comarca, als vessants orientals del Montseny, en una vall situada entre el turó de Morou i el puig on s’aixeca el castell de Montsoriu. Es comunica per una bona carretera de 7 km amb Breda.
Mapa: 365M781. Situació: 31TDG596253.
L’església de Sant Martí té alguns elements romànics, com és la façana amb l’antiga portada i potser algun mur lateral, però interiorment ha estat totalment alterada per reformes modernes. (APF)
Història
La primera notícia data de l’any 878; en aquest document, el rei de França Lluís el Calb donà el privilegi de la seva possessió i també de les viles de Breda i Cam pins al bisbe Frodoí de Barcelona.
L’any 1169, en què ja consta dedicada a sant Martí, serví de límit entre les dependències del bisbat de Barcelona i el de Girona, i restà dins les possessions del de Barcelona. Amb la fundació del monestir de Breda el 1038, passà sota la seva directa jurisdicció.
Conegué importants reestructuracions durant el segle XV, malmesa pels disturbis socials de l’època. Posteriorment, al segle XVII, s’amplià per cobrir les necessitats de la parròquia. Des del 1957 depèn del bisbat de Girona. (JAM)
Església
Capitells de la portalada amb una senzilla decoració floral.
F. Tur
Aquesta església, tot i que té una aparença Tomàis nica, sembla que conserva només la façana occidental de l’obra antiga. Els murs laterals i la capçalera foren totalment alterats a causa de la restauració que hi va emprendre després dels anys quaranta el sacerdot i poeta Pere Ribot, quan la va convertir en el seu lloc d’estada i trobada d’intel·lectuals. (APF)
Portada
Portalada romànica amb una arqulvolta sostinguda per capitells.
F. Tur
De l’església de Sant Martí, en roman, reaprofitada, una part ben significativa dels elements de la portalada, composta d’una arquivolta cilíndrica llisa recolzada sobre el corresponent parell de columnes. Els dos capitells respectius són esculpits amb decoració de caràcter floral, de relleu molt pla i motius determinats a base d’incisions gruixudes. EI de l’esquerra presenta una fulla a l’angle, a base de tres incisions concèntriques i un motiu circular que sorgeix d’una tija vertical al mig de cada cara. A la dreta es disposa de nou una fulla a cada angle, bé que acabada en voluta a la part superior. Es tracta d’un repertori ben usual, bé que el seu tractament estilístic tosc sembla obeir a un artífex modest i molt limitat per les característiques del material, pedra granítica, poc apta per als detalls.
En conseqüència, hom pot datar el conjunt vers la segona meitat del segle XII. (JCSo)
Bibliografia
Bibliografia general
- Monsalvatje, XVII, 1909, pàg. 212.
Bibliografia sobre la portada
- Buron, 1980, pàg. 308.