L’església parroquial és situada al nucli antic del poble de Castell d’Aro. Fou consagrada pel bisbe de Girona, Berenguer Guifré, l’any 1068. Fou agregada a la parroquial de Santa Cristina d’Aro i, com a tal, apareix en les Rationes decimarum de l’any 1279. L’any 1280 és esmentada a part com a “capella castri de Arado”. L’any 1691 apareix com a parròquia independent, però formant un sol districte amb la de Santa Maria de Fenals. L’edifici de l’any 1068 fou substituït durant els segles XVI i XVII per una nova construcció que fou reformada al segle XVIII, tal com indica la data del 1784 que hi ha sobre la llinda de la porta, o la del 1765 que hi ha a la llinda d’una porta de la sagristia.
Acta de consagració de l’església de Santa Maria del Castell d’Aro (1068)
"Anno Incarnationis Dominicæ sexsagesimo nono post millesimum era millesima centesima quarta decima indictione V. venit domnus Berengarius Sanctæ Sedis Gerundensis Episcopus ad consecrandam ecclesiam in honorem Sanctæ Mariæ constructam in comitatu scilicet Jerundensi in loco qui dicitur Valle Aradis. In qua die consecrationis dedit Bernardus Gaucefredi ex omni parte jam dictæ ecclesiæ cimiterium habens XXX legítimos passus ex suo alodio sub tali defensione et quietudine ut aliquis homo cuiuscumque ordinis honoris vel ætatis ibi aliquam violentiam quocumque tempore non inferat set ob honorem et reverentiam prefatæ ecclesiæ salvo munimine consistat. Et jam dictam ecclesiam atque alodium donat predictus Bernardus Sanctæ Mariæ Sedis Jerundensium taliter ut per singulos annos exeat redditus inde libram unam ceræ ad jam dictam Sedem et Archidiaconem eius. Preterea subdidit prelibatus Præsul prefatam ecclesiam sub ditione et apenditione Sanctæ Christinæ Aradis taliter ut eiusdem clerici cantent eam et ut ab odierno die et tempore non amittat aliud de suo honore quod modo habet et habere debet propter jam dictam hanc ecclesiam. Hæc donatio predictæ ecclesiæ vel cimiterii eiusdem tali modo fit ut jam dictus Bernardus vel posteritas eius teneat et possideat hæc omnia omni tempore sine ulla inquietudine vel sine ulla alicuius hominis contradictione in servitio solius Dei et eius Jenitricis preter hoc solo sensu supra scripto. Hacta hæc dos pridie kalendas januarii anno VIIII. X Philipi Regis Regni. + Berengarius Dei gratia Gerundensis Episcopus +. + Poncius levita +. + Raimundus Archilevita + . Sig+num Bernardi Gaucefredi. Sig+num Matfredi. Sig+num Arnalli Dalmacii. Sig+num Berengarii Reimundi. Petrus monachus et presbiter qui hanc dotem scripsi cum litteris rasis et super positis vel emendatis die et anno prefixo."
Jaume Villanueva i Astengo: Viage literario a las iglesias de España, vol. XIII, Madrid 1850, apèndix XXVIII, pàg. 268.
Traducció
"L’any mil seixanta-nou de l’encarnació del Senyor, mil cent catorze de l’era, cinquena indicció, vingué el senyor Berenguer, bisbe de la santa seu de Girona, per consagrar una església en honor de Santa Maria, construïda dins el comtat de Girona, al lloc anomenat Vall d’Aro. En aquest dia de la consagració Bernat Gausfred donà del seu alou una sagrera que té trenta passos legítims al voltant de tota l’esmentada església i li donà tal protecció i tranquil·litat perquè cap persona de qualsevol ordre, estament o edat no hi exerceixi mai cap mena de violència, sinó que per honor i reverència a l’esmentada església aquesta romangui plenament protegida. L’esmentat Bernat dona la susdita església i l’alou a Santa Maria de la seu de Girona, de manera que cada any en surti com a renda una lliura de cera destinada a l’esmentada seu i al seu ardiaca. A més, l’esmentat bisbe sotmeté aquesta església a la jurisdicció i subordinació de Santa Cristina d’Aro, de manera que els seus clergues la regeixin i des del dia d’avui i per sempre no perdi res de l’honor que ara té o ha de tenir per l’esmentada església. Aquesta donació de la damunt dita església i el seu cementiri es fa de tal manera que l’esmentat Bernat i els seus successors tinguin i posseeixin tots aquests béns per sempre, sense cap pertorbació, sense cap mena d’oposició per part de ningú, únicament al servei de Déu i de la seva mare, amb la sola excepció del cens abans esmentat.
Aquesta dotació ha estat feta el dia abans de les calendes de gener de l’any dinovè del regnat del rei Felip.
Berenguer, bisbe de Girona per la gràcia de Déu. Ponç, levita. Ramon, arxilevita. Signatura de Bernat Gausfred. Signatura de Madfred. Signatura d’Arnau Dalmau. Signatura de Berenguer Raimon. Pere, monjo i prevere que he escrit aquesta dotació amb lletres raspades, sobreposades o esmenades, el dia i l’any esmentats."
(Trad.: Joan Bellès i Sallent)