Castell de Castellar de la Ribera

El coneixement gràfic d’aquest castell el tenim gràcies a un dibuix de Langlois publicat a “La Veu del Diumenge”, suplement de “La Veu de Catalunya”, el 12 d’agost de 1934, ja que actualment és difícil de- tectar-ne l’estructura dins la barreja d’edificis que s’apleguen a l’entorn de l’església de Sant Pere de Castellar, amb llurs modificacions posteriors. Documentalment, el castell de Castellar apareix esmentat el 23 de març de 1091, quan el comte d’Urgell Udalard i el seu fill Pere donaren a la canònica de Santa Maria de Solsona un alou que termenejava amb “Kastellari castro”, i l’any 1154, quan es fa referència a uns homes del castell que posseïen terres a Lleida. Més tard surt esmentat com a límit del castell de “Pampane” (Pampe), en una donació que l’any 1227 féu Ponç de Cabrera, comte d’Urgell, a favor de Bernat de Peramola. En documents dels anys 1270, 1284, 1285 i 1332 es fa referència a aquest castell, que l’any 1369 passà a ésser propietat de Bertran de Pinell, i que l’any 1375, en ésser erigit el nou comtat de Cardona, passà a dependre’n. Finalment l’any 1559 Joan de Josa i Cardona es titulà senyor de les baronies de Madrona, Altès, Ceuró, Ogern i Castellar. La jurisdicció civil fou dels castlans al final del segle XII, i el segle XIII n’eren senyors els Galceran de Santa Fe, bé que la nissaga que perdurà més aquí fou la dels Josa i vers el segle XVI la dels Josa i Peguera. L’any 1828 hi continuaven els descendents d’aquesta família i també hi tenia alguns drets l’ajuntament del municipi de Solsona.