Sant Serni de la Pedra (la Coma i la Pedra)

D’aquesta església parroquial, amb culte encara avui, tenim notícies de molt antic. El bisbe d’Urgell Galderic, aprofitant la reconquesta i la repoblació de la vall de Lord, que entre els anys 872-878 dugué a terme el comte Guifré el Pelós de Barcelona i Urgell, reféu l’organització parroquial; per a la Pedra i altres esglésies obtingué uns drets que, més tard, usurpà el comte Sunifred II, fill de Guifré el Pelós. Fou vers l’any 948, que el bisbe Gisad II reclamà la restitució dels drets usurpats per Sunifred, acudint al dret de possessió que demostrà en una relació detallada i exhaustiva de tots els sacerdots que havien regentat l’església i dels bisbes que els havien nomenat. La Pedra fou regentada per Golgiscle al servei del bisbe Galderic, durant el regnat de Guifré el Pelós. Després, Emegild, sota el mandat del bisbe Nantigís (900-914). Ansefred, en temps dels bisbes Nantigís i Radulf (914-940) i Prudenci, Giscafred i Gudila sota el servei del mateix Radulf. L’església fou consagrada novament el 29 de novembre de 962 pel bisbe Gisad. El motiu d’aquesta nova reconciliació fou el vessament de sang i l’homicidi que hi perpetraren els mateixos veïns. El temple havia estat consagrat pel bisbe Guisad I (857-872). Més tard el bisbe sant Ermengol la cedí en el seu testament (1035) a Santa Maria d’Urgell. Encara trobem una altra consagració, probablement fruit d’una nova reconstrucció, l’any 1057, pel bisbe Guillem Guifré, a precs dels clergues i veïns, fundadors i dotadors de l’església. El 23 de maig de 1196, Pere, abat de Sant Serni de Tavèrnoles, cedí en emfiteusi a Guillema Guixera i el seu fill Guillem, de la parròquia de Sant Serni de Pedra, dues peces de terra que el priorat de Sant Llorenç posseïa en aquesta parròquia. Finalment, consta que el 23 d’octubre de 1423 uns comissionats de Sant Llorenç de Morunys es presentaren a Cardona per demanar a la comtessa Joana que impedís que el rector de la Pedra, Bonanat Sarri, actués en qualitat de comissionat del bisbe d’Urgell per perseguir els rebels dins el terme del priorat, ja que el territori del monestir era exempt per la seva dependència de Tavèrnoles i la seva subjecció a l’abat i al papa, però no al bisbe. Pel que actualment resta d’aquest temple és ben difícil ferse una idea de quina devia ésser-ne l’estructura original, ateses les importants modificacions, reformes i afegitons que ha sofert, els quals fan pensar que deu restar ben poca cosa de l’edifici primitiu.

Acta de consagració i reconciliació de l’església de Sant Sadurní de Pedrafulgent (29 de novembre de 962)

Consagració i reconciliació de l’església de Sant Sadurní de Pedrafulgent, a la vall de Lord, pel bisbe Guisad II de la Seu d’Urgell. Dedicada abans pel seu predecessor Guisad, de bona memòria, però després profanada per vessament de sang i homicidi que dins d’ella perpetraren els homes del veïnat, el bisbe, a petició dels clergues i dels habitants del lloc, la reconcilia i la consagra de nou, li confirma el terme parroquial i els béns fins aleshores posseïts des de seixanta anys enrera, i estableix el cens que anualment haurà de pagar a santa Maria de la Seu. Subscriuen l’escriptura, redactada pel prevere Libani, el bisbe, dos abats, un arxiprest, un prevere, tres levites i un laic.

"In nomine domini Dei sumi hac regis eterni et individue sancte Trinitatis. Anno incarnationis domini nostri Ihesu Xpisti ·DCCCC· ·LX ·II·, era DCCCC·XC· XI·(sic), indicione ·VII·, anno ·VII· regnante Leutario rege, Ludoico subole. In diebus predicti veniens eximius vir almusque pacificus reverentissimus domnus Wisadus sancte orgellitensis sedis presul in predicto comitatu Orgellitense, in pavo Lordense in locum vocitatum castro Petra Fulgenti, ad consecrandum ecclesiam Dei que sic est in eodem loco in honorem sancti Saturnini, que holim fuit constructa vel dedicata per dedicationem domni Wisadi bone memorie pii presulis sancte Marie, et nunc hodie per effusionem sanguinis et homicidium quod inter ea perpetrarunt homines circummanentes loci illius est basílica ventura et domus Dei destructa. Idcirco ego Wisadus presul veni in hunc locum, deprecante vel obsecrante cuncta caterva clericorum vel laicorum omnium ibidem circummanentium, ut construam hec domum Dei et fiat domus Dei ad redimenda peccata ad salvandas animas, quia qui domum Dei hedificat infernum destruit. Que nunc hodie est basílica destructa fiat domus Dei constructa et dedicata. Et ego Wisadus presul dedico et consecro ipsa ecclesia in honore sancte Saturnini almi presulis hac martiris Xpisti et trado illi parroechiam ipsa Petra Fulgenti cum suas fines, qui de una parte abet terminum in ipso porto de Toxenne, et de alia parte in ipso Iovello de Devit, de ·III· vero parte abet terminum in villa Neolas, et de ·IIII· vero parte abet terminum in villa cui vocabulum fuit villa Agitane. Et constituo ibi ut exeat census per singulos annos ad sancta Maria sedis orgellitanensis modios ·VI· de annona et solidatas ·III· de drapos et agnos ·II· Et dono atque trado ego Wisadus presul ad ipsa ecclesia sancti Saturnini ipsas mansiones et ipso orreo et ipsa curtina quem emi de Levello presbitero, propter remedium anime me et de Levello presbitero, qui fuit quondam, cum illorum exio et regresio et illorum superposita sicut in ipsa scriptura emptionis resonat; et ipsas terras et ipsa vinea que usque hodie tenuit sanctus Saturninus per aliquas scripturas obfirmo atque stabilio, ut in antea absque ullius blandimento vindicet hac defendat hac in perpetuum teneat. Et in qualicumque loco vel territorio diceme vel primicie ad ipsa ecclesia sancti Saturnini aput ·LX· annis retro ocurrit stabilio atque confirmo, ut de hac hora in antea absque ullius blandimento vindicet hac defendat hac in perpetuum teneat. Nam ego Wisadus presul consecro ipsa ecclesia sancti Saturnini almi presulis hac martiris Xpisti ut fiat ecclesia crismalis cum istius fines quod superius resonant, ut de hac hora in antea fiat domus Dei constructa vel dedicata sicut sanctus commemorat chanonus; omnia que ad ecclesia traduntur sine dubio Xpisto offeruntur. Et alibi dicitur: Qui aliquid patri vel matri fraudaverit peccatum facit. Qui res ecclesia abstulit sagrilegium facit, et non solum sagrilegus est sed et fur et sagrilegus etiam iudicandus est. Sane quod si ego Wisadus presul aut aliqua subrogita persona hanc dotem venerit ad inrumpendum, vindicare hoc non valeat sed componat de auro durissimo libras ·X· et insuper anethematis vinculo sciat se obligatum, et in antea ista dotis firma et stabilis permaneat omnique tempore.

Facta dotem vel donatione beati Saturnini almi pressulis supris conlatarum ·IIII· kalendas decembris.

Ego Wisadus presul, qui hanc dote rogavi facere et testibus tradidi ad roborandum SSS. Ermemirus archipresbiter SSS. Senta abba SSS (rusc) Leuvilus abba (s. man). Wiscafredus levita SSS. Sig+num Adrovario. Francemirus presbiter SSS. Wifredus levita SSS. Radulfus levita SSS.

Libanus presbiter, qui hanc dotem rogitus scripsit et SSS (rusc) sub die et anno quod supra."

Original: Arxiu Capitular d’Urgell, pergamí de 271 × 520 mm. cons. d’esglésies, núm. 19.

Jaume villanueva Viage literario…, X, pàgs. 106-107.

Cebrià Baraut: Les actes de consagracions d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, 1, la Seu d’Urgell 1978, pàgs. 95-97.


Traducció

"En el nom de Déu sobirà i rei etern i de la indivisible Santa Trinitat. L’any 962 de l’Encarnació de Nostre Senyor Jesucrist, DCCCC.XC.XI. (sic) setena indicció, i l’any setè del regnat de Lotari, rei, fill de Lluís. En aquest dia va venir el distingit i excel·lentíssim home de pau, reverendíssim senyor Guisad, bisbe de la Santa Seu d’Urgell, a l’esmentat comtat d’Urgell, a la vall de Lord, al lloc anomenat castell de Pedra Fulgent, per consagrar una església de Déu, que és situada en aquell lloc en honor de sant Sadurní, la qual havia ja estat construïda i dedicada per Guisad, de bona memòria, bisbe de Santa Maria, i que ara per vessament de sang i per homicidi que hi van cometre els homes que vivien en aquest lloc, ha esdevingut una basílica i casa de Déu profanada. Per aquesta causa, jo, Guisad, bisbe, he vingut a aquest lloc per precs i la insistència de tota la multitud de clergues i laics que hi vivien, per construir aquesta casa de Déu i perquè esdevingui una casa de Déu, per tal d’esborrar els pecats i salvar les ànimes, ja que aquell que construeix una casa de Déu, destrueix l’infern. I així, aquesta basílica avui destruïda, sigui construïda i dedicada. I, jo, Guisad, bisbe, dedico i consagro aquesta església en honor de sant Sadurní, excel·lentíssim bisbe i màrtir de Crist, i li lliuro la parròquia de Pedra Fulgent, amb els seus termes, els quals limiten, d’una part, amb el port de Toxenne, d’una altra part amb el Jovell de Devit, la tercera part té el seu límit a la vila de Neoles, i la quarta part, a la vila que se’n deia vila Agilan. I constitueixo que, com a cens, cada any hom pagui a Santa Maria de la Seu d’Urgell, sis modis d’annona, tres sous en draps i dos anyells. I, jo, Guisad, bisbe, dono i lliuro a l’esmentada església de Sant Sadurní les cases, l’orri, la cort, que vaig comprar a Levell, prevere, per a remei de la meva ànima i de la de Levell, prevere, que ja és mort, amb les seves entrades i sortides, i amb tot allò que hi havia a l’escriptura de compres; i les terres i vinyes que fins avui ha tingut Sant Sadurní, mitjançant algunes escriptures, confirmo i institueixo que d’ara endavant les reclami sense impediment de ningú, les defensi i les tingui per a sempre. I a qualsevol lloc o territori, els delmes o primícies que hom pagava a l’església de Sant Sadurní des de fa seixanta anys, institueixo i reafirmo que d’ara endavant els reclami sense impediments de ningú, els defensi i els tingui sempre més. Així jo, Guisad, bisbe, consagro aquesta església de Sant Sadurní, excel·lentíssim bisbe, màrtir de Crist, com a església crismal amb tots els seus límits, abans esmentats, a fi que des d’ara sigui la casa de Déu, construïda i dedicada segons diuen els sagrats cànons. Tot allò que és donat a l’església, és ofert a Crist, sense cap dubte. I en un altre lloc es diu:“El qui roba al seu pare i a la seva mare comet pecat. El qui pren alguna cosa a l’església comet sacrilegi i no sols és sacríleg, sinó que també ha d’ésser jutjat com a lladre i com a sacríleg”. Veritablement, si jo, Guisad, bisbe, o alguna altra persona venia contra aquesta donació per a trencar-la, que no ho pugui reclamar, ans pagui deu lliures d’or pur i que, a més, sàpiga que està obligat pel vincle de l’anatema i que aquesta donació romangui ferma i estable per a sempre.

Fet aquest dot i donació de les coses abans esmentades, a Sant Sadurní, excel·lentíssim bisbe i màrtir de Crist, el dia quart de les calendes de desembre. Jo, Guisad, bisbe, que he fet aquest dot i ho he donat als testimonis perquè ho confirmin, ho subscric. Ermemir, arxiprest, ho subscric. Senta, abat, ho subscric(Rusc). Leuvil, abat(amb la pròpia mà). Guiscafred, levita, ho subscric. Signatura d’Adrover. Francemir, prevere, ho subscric. Guifré, levita, ho subscric. Radulf, levita, ho subscric. Liban, prevere, rogatari que ha escrit aquest dot, ho subscric (Rusc) el dia i l’any que consten més amunt."

(Traducció: Esperança Piqué i Ferrer)

Acta de consagració de l’església de Sant Sadurní de Pedra (1057)

Consagració de l’església de Sant Sadurní de Pedra, a la Vall de Lord, pel bisbe d’Urgell Guillem, a precs dels clergues i habitants del lloc.

"Anno ab Incarnatione Domini nostri Ihesu Christi quinquagesimo VII post millesimo, veniens quidem venerabilis Guilelmus gracia Dei episcopus in valle Lordensis, in villa vocitata Petra, rogatus populo, id est Salamon sacer et Bernardus sacer et Seniofredus et Fredisclo vel cunctum populum certantes in Dei servicio ecclesiam Dei fundatores, rogantes et postulantes Guilelmo gratia Dei episcopo ad ecclesiam consecrando in honore sancti Saturnini, sicuti et fecit. In primis propter amorem Dei et remuneracionem anime ut per intercessionem eius vel omnium sanctorum veniam conseguí mereamur. Et ideo iam dictus Salamon et Bernardus et Fredisclo vel ceterum plebs abitancium in parroechia Petra vel in eius terminis tradimus iam dicta ecclesia in potestate de pontifice nostro Guilelmi ad consecrandum sicut sancti kanones constituunt atque discernunt, ut ante tribunal eterni iudicis remedium anime nostre accipere mereamur; et donamus nos ipsi alodes quod hodie Sancti Saturnini tenet vel antea adquisituri erit. Et nos homines de villa Petra donamus ad ipsa ecclesia hec omnia superius nominatum, donamus nos ad domum Sancti Saturnini, ab integrum, propter remedium animas nostras ut ante tribunal eterni indicis per intercessionem eius premia eterna conseguí mereamur. Et qui contra hanc factum nostrum venerit ad inrumpendum, aut nos venerimus, hoc omnium superius, nominatum quadruplum componat ad iam dicta ecclesia, et in antea ista donacio propter remedium animas nostras firmis permaneant. Ideo ego Guilelmus episcopus consecro ipsa ecclesia et trado illis ipsa parrochia de Petra. Et sunt termini de ipsa parrochia de parte orientis in monte Lupore, de parte vero circii in Puiolo alto, de meridie in Baciers et de occidero in Iuvels Davi. Trado ipsa parroechia ad domum Sancti Saturnini, ut omnes homines qui infra hunc terminum laboraverint cum omnes decimas et primicias quod nominari possint homo ad iam dicta ecclesia semper occurrant deinceps in antea; et nullus sacerdos infra hunc terminum constitutum decimas usurpet set integras perveniant ad iam dictam ecclesiam et ad sacerdotem qui per nostrum consensum ea regerit. Et sic iubeo atque discerno ut, per singulos annos, omnis sacerdos qui ista ecclesia cum iam dicta parrochia tenuerit solvere faciat in servicio episcopi Sancte Marie Orgellitane sedis medias IIII de terciis et pernas IIII. Et si quis hunc decretum nostrum ausus fuerit noncupare decimas vel primicias, omnia quod acceperit reddat quadruplum et insuper anathematis vincula sciat se alligatum."

Original: Perdut.

Còpia del segle XII: Arxiu Capitular d’Urgell. És una còpia sense rúbrica ni signatura de notari.

Cebrià Baraut i Obiols: Les actes de consagracions d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, núm. 1, la Seu d’Urgell 1978, núm. 65, pàgs. 142-143.


Traducció

"L’any de l’Encarnació de nostre Senyor Jesucrist cinquanta-set després del mil·lèssim, vingué el venerable Guillem, per la gràcia de Déu bisbe, a la Vall de Lord, a la vil·la anomenada Pedra, pregat pel poble, això és pel sacerdot Salomó, pel sacerdot Bernat, per Sunifred i Frediscle i per tot el poble que milita al servei de Déu, fundadors de l’església de Déu, tot demanant i pregant a Guillem, bisbe per la gràcia de Déu, que consagrés l’església en honor de sant Sadurní, i així ho féu, en primer lloc per amor de Déu, premi de l’ànima, i perquè per la intercessió d’ell (sant Sadurní) i de tots els sants aconseguim misericòrdia. I per això l’esmentat Salomó, Bernat, Frediscle i tota la resta de poble que viu a la parròquia de Pedra o al seu terme lliuràrem aquesta església a la potestat del nostre bisbe Guillem, perquè la consagrés segons decreten i manen els sagrats cànons i perquè obtinguem remei per a les nostres ànimes davant el tribunal del jutge etern i li donem els alous que avui dia té sant Sadurní i els que pugui obtenir en el futur. I nosaltres els homes de la vil·la de Pedra donem totes les coses anomenades a l’església de sant Sadurní íntegrament, per a remei de les nostres ànimes, perquè rebem els premis eterns davant el tribunal del jutge etern. I si algú va contra aquest nostre fet per a invalidar-lo o si nosaltres ho féssim, tot el que abans s’ha dit que ho restitueixi quatre vegades més a l’esmentada església i en endavant aquesta donació romangui ferma per a remei de les nostres ànimes. Per tant, jo, Guillem, bisbe, consagro l’església i li dono la parròquia de Pedra. Els termes d’aquesta parròquia són: per la part de llevant en el Montllebre, a la part de cerç en el Pujol alt, a migjorn a Besiers, i a ponent al Juvell Davi. Dono aquesta parròquia a la casa de sant Sadurní, a fi que tots els homes que treballen en aquest terme donin tots els delmes i primícies que es puguin aplegar a l’esmentada església, ara i sempre més; i que cap sacerdot afincat en aquest terme usurpi els delmes, ans arribin íntegres a l’esmentada església i al sacerdot que amb el nostre consentiment la regeixi. I així mano i decreto que cada any el sacerdot que tingui aquesta església amb la seva parròquia pagui per al servei del bisbe, a la seu de Santa Maria d’Urgell, quatre modis de terços i quatre pernes. I si algú s’atrevia a anar contra el que hem disposat i usurpava els delmes o primícies, tot el que hagi sotstret que ho retorni quatre vegades i sàpiga que resta lligat amb el vincle de l’anatema.

Signatura de Vidal. Signatura de Gallisdo. Signatura de Bernat. Signatura d’Ollemar. Signatura de Gomesind."

(Transcripció i traducció: APF)