Situació
Aquesta construcció, és bastida al cim d’una lleugera elevació —a uns 1 090 m d’altitud— situada a la part baixa d’una zona de camps o prats, des d’on hom domina una bona part de la vall del riu Mosoll.
Mapa: 254M781. Situació: 31TCG846705.
Molt a prop del punt quilomètric 5 de la carretera que va de Sant Llorenç de Morunys a Tuixén, poc després de deixar a mà dreta el veïnat de la Pedra, cal agafar una pista que surt també a mà dreta, travessa la Ribereta i s’enfila fins als prats on hi ha aquesta construcció.
Torre
Plantes i seccions dels diversos pisos de la construcció.
La torre de la Vila té una planta lleugerament rectangular: 7,30 × 9,65 m. La seva alçada és de 9 m a la part baixa i d’uns 12 m a la part més alta, la qual correspon a la façana septentrional; la coberta actualment esfondrada— era d’un sol vessant. Els murs, a la part baixa de l’edifici, tenen un gruix de 95 cm; a la part alta són una mica més prims —83 cm.
Les parets són formades per carreus d’uns 15-20 cm d’alt per uns 25-30 cm de llarg —a la zona més baixa àdhuc arriben a tenir 30 × 100 cm—, escalabornats i més o menys escairats, encara que, llevat dels dels angles, no gaire polits.
L’espai interior de l’edifici, actualment és dividit en una planta baixa —partida per una paret mestra amb 63 cm de gruix—, tres pisos —on només hi ha un pilar central i uns envans— i unes golfes.
La porta és situada a la façana de migjorn. Té una amplada de 107 cm i és acabada amb un arc de mig punt format per vuit dovelles que tenen una llargada de 60 cm.
A la façana de llevant hi ha una finestreta d’uns 20 cm d’ample, que té com a llinda una pedra amb un encaix en forma de semicercle. A més, en aquest edifici hi ha diverses espidieres, especialment al tercer pis —n’hi ha quatre a la façana de tramuntana—, però també a la planta baixa. Aquestes obertures tenen 35 cm d’alt, mesura que correspon a dues filades de carreus.
Aquest edifici, que per les seves característiques sembla que fou fet el segle XII o, a tot estirar, el segle XIII, és una mica difícil de saber exactament quina funció tenia i qui el féu fer. Sembla que mentre les cases de pagès més antigues només tenien una planta baixa, com la de la Creu de Pedra (municipi de Guixers) o com la de Vilosiu (municipi de Cercs, al Berguedà), alguns dels masos de l’edat mitjana plena eren com aquest edifici. Cal, però, tenir ben present que no tots els masos dels segles XII o XIII havien d’ésser tan complexos com aquest, el qual, tot i que això sigui difícil d’assegurar sense tenir cap document escrit, creiem que era més aviat una rara excepció. Qui el féu edificar no podia ésser pas un pagès normal; havia d’ésser un pagès força ric, potser un batlle senyorial o potser, fins i tot un petit noble. Tot i tenir la porta a peu pla, els elements defensius hi són força evidents. La mateixa existència de tanta pedra picada creiem que devia comportar unes despeses fora de l’abast d’un simple treballador rural. Així mateix, un pagès normal tampoc no hauria tingut cap necessitat de fer-se construir una casa amb tres pisos, destinats precisament a fer que la construcció sobresortís per damunt dels altres edificis que només tenien la planta baixa.
Finalment, fins i tot el mateix nom popular actual —la torre de la Vila— ens demostra que ha perdurat fins a l’actualitat la consciència de l’excepcionalitat d’aquest edifici, semblantment al que s’esdevé, per exemple, amb la torre de la Corriu, situada en aquesta mateixa comarca.
Bibliografia
- Pere Català i Roca: Comentari marginal, Els castells catalans, vol. VI, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1979, pàg. 107.
- Manuel Riu i Riu: Hàbitat, tècniques i economia rural, Historia de Catalunya, vol.II, Salvat Editores, Barcelona 1979, pàgs. 158-166 i especialment il·lustració superior de la pàg. 218.