Situació
Al bell mig dels masos de l’Alguer i del Cerc hi ha l’esglesiola de Sant Pere, a ponent del riu Cardener entre les rases de Ventolra i de cal Poc.
Mapa: 330M781. Situació: 31TCG828522.
Recorreguts 5,900 km de la carretera de Solsona a Berga hi ha un trencall, senyalitzat, a mà esquerra, a l’indret d’una gravera. Allí neix una pista que amb uns 2,700 km deixa al mas Alguer, on cal deixar el cotxe i continuar uns dos minuts a peu fins a arribar al turó on hi ha l’esglesiola, de propietat privada, en la qual ja no se celebra culte.
Història
“Sancti Petri de Cerco” és una de les esglésies que surten esmentades a l’acta de consagració de Sant Esteve d’Olius del dia 21 de desembre de l’any 1079, en què, a precs del comte Ermengol IV, es traslladà allí el bisbe de la Seu d’Urgell, Bernat, acompanyat de cavallers, clergues, laics i nobles barons per realitzar la cerimònia i santificar el temple sota la doble advocació de sant Esteve i santa Maria.
Actualment, aquesta església és coneguda popularment com la capella de l’Alguer, per tal com és propietat d’aquest mas.
Església
Es tracta d’una església d’una sola nau, coberta amb volta de canó absolutament refeta.
És una construcció totalment manipulada, que ha sofert moltes modificacions, la darrera de les quals fou arran de la seva destrucció en 1936-1939.
Cal dir, però, que davant el mur de llevant actual hi ha restes d’una construcció que, probablement, si s’hi cavés, trauria a la llum l’absis primitiu d’aquest temple.
Al mur de tramuntana resten dues pedres de l’antiga cornisa, una de les quals presenta una cara ovoide amb dibuixos facials molt rústecs; al costat seu queda el senyal de quelcom que ha desaparegut.
Bibliografia
- Joan Serra i Vilaró: Notes històriques d’Olius, Tipografia L’Avenç, Barcelona 1908.
- Antoni Bach i Riu: Un poble del Solsonès. Olius. Gràfiques Molins, Berga 1964, pàgs. 29-75.