Sant Julià de Viladebages (Olius)

Situació

Una vista de l’exterior de l’església des del nord-oest.

L. Prat

A l’extrem meridional del municipi d’Olius, formant part del poble de Brics, hi ha la pagesia de Viladebages. Prop seu, al bell mig d’una zona de camps conreats, a ponent de la riera de Solsona, s’alça l’antiga capella de Sant Julià.

Mapa: 330M781. Situació: 31TCG765464.

Per anar-hi cal seguir la carretera de Solsona a Torà fins al punt quilomètric 3 on, a mà esquerra, hi ha una pista, senyalitzada, a Viladebages. A uns 4 km, poc abans d’arribar al mas Pla de Godall, hi ha un trencall, a mà dreta, també senyalitzat, a Viladebages, que amb uns 1,100 km deixa en aquesta pagesia, des d’on es veu l’esglesiola, de propietat privada, en la qual ja no se celebra culte. (CRP)

Església

Detall d’un dels murs de l’església, amb una finestra de traç rudimentari.

L. Prat

Aquesta església, de la qual no hem pogut trobar cap dada històrica, consta d’una nau, de planta quadrada, coberta amb volta apuntada, la qual respon a una reforma. És probable que originàriament fos coberta amb embigat. La nau és capçada amb un absis trapezoidal, cobert amb el mateix tipus de volta. Les voltes primitives foren substituïdes per les ja esmentades, que recolzen damunt regruiximents interiors dels murs primitius, els quals també han sofert reformes, principalment a les cantonades.

El parament és majoritàriament molt regular, amb carreuons que segueixen filada i són treballats a cops de maceta. Cal destacar que els carreus que envolten la finestra i les cantonades són treballats a punta. D’altra banda, podem observar que els carreus angulars de l’absis són d’angles arrodonits, mentre els de la nau són d’aresta viva. L’absis i el mur oest-nord-oest s’assenten damunt un podi de pedra natural.

Al frontis s’obre una porta d’arc adovellat de mig punt. La dovella-clau té incisa una creu llatina.

Just al centre de l’absis hi ha una finestra, d’una esqueixada i d’arc de mig punt, treballat en la cara inferior d’un paral·lelepípede.

Del campanar d’espadanya només resta la primera filada dels muntants. (CRP)

X. Sitjes considera aquesta església preromànica, sense aventurar-ne una datació, estimant que fou regruixida interiorment, en ésser-hi construïda la volta. D’altra banda, X. Barral accepta aquesta possibilitat, sense excloure, però, que es tracti d’un edifici amb planta de tradició preromànica, però ja romànic, o, fins i tot, que sigui posterior. Amb tot, sense una exploració que aclareixi els seus interrogants, especialment el que fa referència a la relació entre la nau i l’absis, no podem fer grans afirmacions sobre el seu procés cronològic i constructiu. (JAA)

Bibliografia

  • Xavier Sitjes i Molins: Esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener, Manresa 1977, pàgs. 118-119.
  • Xavier Barral i Altet: L’art pre-romànic a Catalunya, Edicions 62, Barcelona 1981, pàg. 237. (JAA)