Situació
Exterior de l’església, molt modificada en època tardana, en la qual destaca l’absis semicircular romànic.
ECSA - A. Roura
L’església parroquial de Sant Pere presideix el grup de cases que formen el poble de Tellet, al peu de la serra de Tellet, a la part més septentrional del terme, en les elevacions que separen la Ribera Ampla i la del Teixó.
Mapa: IGN-2449. Situació: Lat. 42° 31’ 37,3” N - Long. 2° 40’ 13,8” E.
Per a anar a Tellet, cal prendre la D-115 a partir de Ceret, i després de 2,5 km agafar, a mà dreta, la D-63. Tellet és a 15 km de Ceret. (PP)
Història
El 22 d’abril del 876, Anna, filla d’Alaric, comte d’Empúries, i de Rotruda, filla de Berà I de Rasès i de Barcelona, donava a Radulf, germà de Guifré el Pilós i de Miró I, aleshores comte de Conflent, i a la seva esposa Ridlinda, entre altres dominis, el seu alou de Tellet (Teletas). Aquest mateix alou probablement es trobava, a la fi del segle següent, en possessió del comte de Cerdanya i Besalú Oliba Cabreta, besnebot de Radulf. Aquest domini (“loco vocato Talledo”) constituí la dotació d’Ingilberga de Besora, la qual fou oferida pels seus pares, el 987, com a monja a l’abadia de Sant Joan de les Abadesses.
Alguns documents del segle XI, llegats testamentaris de propietaris aloers a Tellet, donen la forma del nom del lloc en llengua vulgar: Talled (1043), Tellied (1067). La primera referència de l’església i la parròquia de Sant Pere de Tellet és de l’any 1141, en què Udalgar, bisbe d’Elna, consagrà l’església, la dotà i en fixà el terme parroquial. L’any 1186, Alfons I féu donació a l’abadia d’Arles de tres masos, dos dels quals són situats “in parrochia Sancti Petri de Telleto”, al lloc dit ad Sala i habitats pels germans Ramon i Guillem de Sala.
A la mateixa època, la senyoria de Tellet depenia d’un llinatge d’aquest nom, feudatari dels vescomtes de Castellnou. Un dels seus darrers representants fou Gaucelm de Tellet (†1211), l’estàtua jacent del qual, obra de l’escultor Ramon de Bianya, figura en l’atri del monestir d’Arles. El 1231, Berenguer i Bernat d’Orla vengueren al seu germà Arnau de Montescot l’honor de Noguereda, dins la parròquia de Sant Pere de Tellet, que consistia en quatre masos i quatre bordes, amb els seus drets, tinguts en feu pel vescomte de Castellnou Guillem V. Tots tres eren fills de Beatriu d’Oms, filla de Bernat. Arnau de Montescot reprengué el nom d’Oms i fou el tronc de les diverses branques d’aquella casa. El 1299, el seu nét, Berenguer I d’Oms, prestava el jurament d’homenatge a Jaspert V de Castellnou pels seus masos a la parròquia de Tellet, i el seu fill, Berenguer II, rebé finalment de Pere III l’alta i baixa justícia dels llocs d’Oms i de Tellet en recompensa dels seus serveis a Sardenya. (PP)
Església
Sant Pere de Tellet és una església romànica del segle XII, de nau única amb capçalera semicircular, amb un campanar de planta quadrada erigit al costat de migdia a la unió de la nau i de l’absis. La nau és coberta amb una volta de canó llis apuntat sostinguda per arcades laterals de mig punt. L’arc triomfal és també de mig punt. (PP)
Epigrafia
Làpida sepulcral del segle XIII de Bernat Teixidor i de la seva esposa Sibil·la, que és encastada al mur exterior de migdia de l’església.
ECSA - J.L. Valls
En el mur exterior de migdia, a 2,08 m del sòl, hi ha encastada una làpida que conté l’epitafi següent:
OBIIT BERNARDUS
TEXTORII VIIII
KALENDAS APRILIS ANNO CHRISTI
M CC XL IIIII
VII KALENDAS MAI ANNO CHRISTI
M CC L Ull OBIIT SE
BILLA UXOR EIUS
La traducció d’aquest text és la següent:
“Bernat Teixidor morí el 9 de les calendes [24 de març] de l’any de Crist de 1245 (1246). El 7 de les calendes de maig [25 d’abril], de l’any de Crist de 1254, morí Sibil·la, la seva muller.” (CPO)
Pica
Pica baptismal que es conserva a l’interior de l’església i detall dels relleus que la decoren.
ECSA - A. Roura
A l’interior de l’església es conserva una pica baptismal romànica de marbre blanc, que només presenta com a decoració cinc caps en relleu disposats a l’entorn d’un pany. Els dos caps situats a la part superior, un a cada banda del pany, són animals. Tot i que un d’ells és força malmès, es pot dir que presenten orelles destacades, ulls en incisió profunda i nas en relleu pla, mentre que la boca no és gaire marcada. Els altres tres caps, humans, són de mides diferents i són situats a la part baixa del pany. Un d’ells, el més gran, és col·locat dret al mateix eix perpendicular, mentre que els altres dos —un de mitjà i l’altre de més petit— són disposats horitzontalment. Els trets fisonòmics són tractats com els dels rostres animals. Cal esmentar que dos d’aquests caps mostren destacada la nineta dels ulls, mitjançant l’encastament d’una pedra blavosa al centre de l’ull. Es tracta del cap animal situat a mà esquerra i del cap humà emplaçat a l’eix. En aquest hi ha una altra diferència respecte de la resta en el tractament del cabell, que ha estat descrit retallat sobre el front i mitjançant ratlles verticals. En canvi, els altres dos rostres humans només presenten una mena d’ondulació. Cal pensar que probablement, en el lloc on actualment es troba el pany, hi devia haver un motiu central també en relleu que no s’ha conservat. Quant a la datació d’aquesta peça, cal situar-la dins el segle XII. (PP)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Ordeig, 1990, XV/1, pàg. 188
- Cazes, 1990, pàg. 63.
Bibliografia sobre l’epigrafia
- Corpus des inscriptions, 1986, pàg. 153 i làm. 113.