Sembla que l’origen de la senyoria de Gavàs s’ha de relacionar amb els Benasc, que al segle XIII emparentaren amb els Mauleon, de l’altra banda dels Pirineus, i portaren indistintament tots dos cognoms. Consta documentalment que l’any 1282 el futur Alfons el Franc, aleshores lloctinent, requerí a Guerau de Mauleon, senyor del castell de Gavàs, que li fes entrega del dit feu per tal que fos reconeguda la jurisdicció de la corona. No se sap ben bé què va passar després. Probablement el castell de Gavàs fou recuperat pel mateix rei Alfons amb motiu de la invasió francesa de l’Aran (1285), puix que al segle XIV Gavàs figura entre el patrimoni del comte de Ribagorça (6 focs el 1381).
L’antic castell de Gavàs era emplaçat al turó de Sant Joan, al SW del poble de Gavàs, on hi ha l’antiga capella de Sant Joan. El castell controlava les principals vies de comunicació que des de migdia permetien accedir a la vall de Benasc.