Situació
Detall del parament d’aquesta església, molt transformada, on s’aprecia l’aparell romànic inicial.
ECSA - J.A. Adell
L’església parroquial de Sant Cristòfol presideix el poble de Bissaürri, que s’assenta en una planura, plena de vegetació, a la falda del turó que porta el seu nom, damunt el marge esquerre del barranc de Bissaürri, a una altitud de 1 115 m.
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TBH953081. El poble de Bissaürri es troba vora la carretera C-144, del Pont de Suert a Castillo de Sos, entre els quilòmetres 77 i 78. (JBP)
El primer esment d’aquesta església, bé que indirecte, és de l’any 1068, en què apareixen en el capbreu de Roda cinc homes i el prevere Bernat de Bissaürri com a titulars de vinyes a Castilló de Sos. L’any 1092 el bisbe Ramon Dalmau dotà la renovada canònica de Sant Vicenç de Roda amb la quarta part dels delmes, les primícies i els drets de difunts de les esglésies de Bissaürri. L’any següent, a més de les quartes episcopals, li concedí per al seu nodriment totes les rendes eclesiàstiques provinents de Bissaürri. En el conveni del 1295 Sant Vicenç de Roda cedí les esglésies de Bissaürri al monestir de Sant Victorià del Sobrarb, el qual hi creà una mena de priorat. El 1571 la parròquia de Bissaürri va ésser annexada al nou bisbat de Barbastre. (JBP)
Història
És un edifici profundament alterat, fins al punt que es fa difícil reconèixer els elements originals que s’hi conserven i que delaten el seu origen alt-medieval. Originalment, tenia una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau mitjançant un arc presbiteral. L’absis ha desaparegut i ha estat substituït per un presbiteri rectangular, però se’n conserva l’angle nord-est, on hi ha indicis d’una possible lesena angular, que evidenciaria l’existència d’una decoració llombarda, almenys a la façana absidal. També han subsistit l’arc presbiteral i alguns vestigis de la imposta bisellada de l’arrencada de la volta absidal.
La nau ha estat totalment alterada per l’afegitó de capelles al costat nord i un porxo a la façana sud, construït el 1836 (on s’aprofità un crismó de marbre rosat), que aixopluga la porta del temple, construïda el 1597 i que substituí la porta original.
Al mur sud i a l’angle nord-est és visible el parament original, format per carreuó de gres, ben escairat, sense polir, disposat molt ordenadament en filades uniformes i desiguals, que, juntament amb el vestigi de la lesena esmentat, posa en evidència les formes constructives de la plenitud del segle XI, amb probable adscripció a les formes de l’arquitectura llombarda.
Atenció especial mereix el campanar, una torre prismàtica situada a l’angle sud-est de la nau. Es tracta d’una torre de factura tardana, llevat de la part baixa, delimitada per una imposta en cavet molt barroera, en la qual acaben sengles contraforts angulars, de perfil graonat, que evoquen la solució de la façana sud de la propera església del monestir de Sant Just i Sant Pastor d’Urmella (o d’Orema). (JAA)
Bibliografia
- Villanueva, 1851, vol. XV, ap. L, pàgs. 304-306
- Huesca, 1887, vol. IX, doc. 10, pàg. 445
- Boix, 1982, doc. 426
- Iglesias, 1985-88, vol. 1/3, pàg. 267