Situació
Sector de llevant d’aquesta església, molt modificat en època tardana.
ECSA - J.A. Adell
L’església parroquial de Sant Feliu presideix la plaça entorn de la qual s’agrupa el nucli antic del poble de Grist o d’Erist, situat al peu de la carretera de la vall de Benasc, a la riba dreta de l’Éssera, a la cua de l’embassament de Grist. (JBP)
Mapa: 32-9 (180). Situació: 31TBH942184.
Història
Es disposa de diverses referències sobre el lloc de Grist o Erist, però en manquen de l’església parroquial. Vers el 1040 Guimar d’Erist compareix com a testimoni en un instrument del Ròtol de Vallabriga (Beranui). El capbreu de Sant Vicenç de Roda referent als delmes de Castillo de Sos, de vers el 1068, consigna de nou Erist. També se sap que cap al 1070 el rei Sanç Ramírez dotà Sant Pere de Taverna, priorat de Sant Victorià d’Assan, amb un home a Erist, dit Baró, amb la seva família i béns. Com que Erist no surt esmentat en els fogatjaments del comtat de Ribagorça podem suposar que formava part d’una baronia, tal vegada la dels Mauleon. L’any 1495 hi foren censats 14 focs.
La parròquia de Sant Feliu passà al segle XVI a la nova diòcesi de Barbastre. (JBP)
Església
L’església de Grist és un edifici profundament alterat en el qual es fa molt difícil de descobrir els escassos vestigis de la seva estructura original.
La configuració de la fàbrica primitiva respon a un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, que es capçava a llevant per un absis semicircular. Aquest absis fou substituït per una testera plana, a la qual s’afegí una sagristia, i la nau fou ampliada lateralment per capelles afegides i un porxo a ponent que aixopluga l’entrada. Prop de l’angle sud-est de la nau es dreça un campanar de torre, troncopiramidal, amb un únic nivell d’obertures a la part alta, que sembla anterior al procés de construcció de les capelles, tot i que també sembla de construcció posterior a l’obra de l’església.
De la primitiva estructura, es veuen només alguns elements de la part alta dels murs nord i de llevant. Al mur de llevant es conserven vestigis de l’arc de l’obertura absidal i un fragment de la seva volta, en la qual hi ha traces de nínxols decoratius. R. Benedicto planteja el dubte de si pertanyen a una estructura trevolada, encastada al gruix del mur, o a una decoració mural a l’estil de l’absis central de Santa Maria d’Ovarra.
Al mur nord es conserven restes de la decoració de la façana, formada pels motius llombards d’arcuacions en sèries de cinc entre lesenes, de la qual es conserva, fonamentalment, el plafó de l’extrem de llevant, amb les seves lesenes extremes.
A les golfes es conserven els elements d’un probable cimbori, de construcció posterior a l’obra de l’església, que era situada davant de l’obertura absidal.
L’aparell de la part original és de carreuó escairat sense polir, disposat molt ordenadament en filades uniformes, amb les arcuacions executades en pedra tosca, amb els timpanells formats per una única llosa.
La decoració mural i la tipologia de l’aparell permeten de situar l’església de Grist dins el grup d’edificis de la segona meitat del segle XI que es mantenen fidels a les fórmules de l’arquitectura llombarda. (JAA)
Bibliografia
- Serrano, 1912, pàgs. 39-40
- Boix, 1982, doc. 426
- Iglesias, 1985-88, vol.I/3, pàgs. 282-283
- Benedicto, 1995, pàg. 90