El poble de Bellmunt és situat al cim de la serra de Bellmunt, a 379 m d’altitud, en un indret que domina la plana d’Urgell. Les referències documentals que han arribat al present sobre Bellmunt són ja tardanes, tot i que l’origen d’aquesta població és força antic. Una de les primeres data de l’any 1318, quan l’abat de Poblet, Ponç de Copons, comprà a Pere de Requesens la vila i el castell de Bellmunt. A la darreria d’aquesta mateixa centúria, el 1381, l’abat pobletenc Guillem d’Agulló, seguint la política d’ampliació del patrimoni monàstic, adquirí algunes possessions més als termes de Bellmunt i Butsènit. En aquell moment la jurisdicció civil i criminal del lloc pertanyia encara al comtat d’Urgell; tanmateix, quan el rei Ferran I va annexar el 1414 aquesta entitat política a la corona, va oferir la venda d’alguns drets i llocs a l’abat de Poblet Juan Martínez de Mengucho, el qual va comprar, entre moltes d’altres, la jurisdicció civil i criminal de la vila de Bellmunt d’Urgell; la vila va retre jurament de fidelitat a aquest abat, en reconeixement de la seva senyoria, entre els mesos d’abril i maig del 1415. Posteriorment, ja en època moderna, hi ha notícia que el poble de Bellmunt, com també el de Menàrguens i d’altres que havien estat adquirits per Poblet al rei Ferran I, l’any 1763 presentaren un plet contra el monestir relatiu a la incorporació o tempteig de la jurisdicció, els delmes i altres drets, a la corona. El litigi, que durà molts anys, finí l’any 1779 amb una sentència dictaminada pel Consell d’Hisenda, segons la qual calia només incorporar a la corona la jurisdicció reial ordinària i s’havia de lliurar al monestir una determinada quantitat de diners com a recompensa.
Bellmunt pertangué a la vegueria de Lleida i més tard al seu corregiment. Després del 1836 entrà a formar part del partit judicial de Balaguer. Actualment, no resta cap vestigi del seu antic castell.