D’aquesta capella, que era al costat de Can Pelegrí, desapareguda al segle XVIII, es tenen molt poques notícies, però se sap que era molt antiga.
La primera referència la trobem el 1073, que Llobató vengué per 10 unces d’or a Ermengol, el seu fill, tot l’alou que posseïa a Vila Alba, a les parròquies de Santa Maria i Santa Agnès. Aquest alou consistia en l’església de Sant Vicenç, cases, terres, etc , i confrontava a tramuntana amb la serra damunt l’església de Sant Salvador. El 1088 Truitgarda llegà una peça de terra sobre l’estrada, prop de Sant Salvador a Sant Vicenç de Vila Alba. No trobem cap més document fins al segle XIII, quan, el 1217 i el 1228, es fan una sèrie de llegats a Sant Salvador del Prat. Així mateix, el 1253 el rector de Sant Salvador demana al bisbe de Barcelona que ordeni prevere al diaca Arnau Bruniquer.
Sabem també que tenia un priorat unit al monestir de Sant Salvador de Breda, i que a partir del segle XIV posseïa un benefici sota la invocació de Sant Jaume, fundat, pel que sembla, pels senyors de Marata. El 1737 fou profanada i cremada, i definitivament enderrocada el 1897.