L’antic priorat canonical de Sant Pere de Cubelles era situat vora la desembocadura del Foix, prop del cap de Sant Pere. Les darreres restes conservades no fa gaires anys foren completament destruïdes en urbanitzar-se l’indret. Era situat dalt d’un petit turó on actualment hi ha una casa d’estiueig, prop d’on hi havia l’estany anomenat de la Marmota o Marmorta. Era un priorat de l’orde augustinià que depenia de la canònica de Santa Eulàlia del Camp de Barcelona, i que es documenta per primera vegada l’any 1205. Fou establert en unes terres que havien estat donades per Arnau de Ponç. Hi ha una confirmació del 1258. No obstant això, mai no tingué gran importància, i pel fet que es trobava en un lloc d’aiguamolls, molt insalubre, d’una banda, i pel perill dels pirates de l’altra, durà poc temps. Al segle XIV hi havia quatre focs a la quadra de Sant Pere. El 1581 encara subsistia el priorat i després, ja secularitzat, bé que conservant-ne el nom, perdurà fins a les lleis de desamortització del segle XIX.