Aquest antic priorat augustinià també és conegut per Sant Vicenç de Pedrabona. Es trobava en l’esquerra del torrent de Garraf, prop de la masia de Can Lluçà, on hi ha l’era del Prior i el coster de la Fita, potser els darrers vestigis de l’establiment monàstic, situat a la zona de muntanya del poble de Garraf.
El priorat fou fundat per rei Alfons I el Cast l’any 1163 per la donació que feu al prevere Joan, en pur i franc alou de tot el territori de les comes de Campdàsens, al massís de Garraf, amb les seves terres i pertinencies amb la condició que s’havia de construir un monestir en honor a sant Vicenç, sota la regla de Sant Agustí i sota la protecció de l’església de Sant Pere de Roma. Quan fou visitat pel vicari del bisbe, l’any 1382, ja es trobava en decadència. En aquell moment la casa del prior era destruïda, com part de l’església, i a les fonts no hi havia aigua. El 1413 el prior del monestir, Pere Ros, a causa dels freqüents desembarcaments dels pirates sarraïns que patien els habitants de la quadra de Garraf, els quals restaven estamordits, va fer cessió d’aquestes terres, amb tota la jurisdicció, a la Pia Almoina de la seu de Barcelona, per un cens anual de 12 lliures. Aquesta ho vengué el 1419 a la universitat de Sitges pel preu de 300 florins d’or. El dret de patronat del priorat de Sant Vicenç que pertanyia als comtes de Barcelona fou cedit el 1423 per la reina Maria de Castella, muller del rei Alfons el Magnànim, a la canònica barcelonina de Santa Eulàlia del Camp, cessió que fou confirmada el 1481 per Ferran II el Catòlic.