Situació
Vista de les ruïnes de l’església, properes a l’antic Castellvell.
ECSA - J. Cruanyes i LI. Claver
Les ruïnes d’aquesta església es troben molt a prop de les restes del Castellvell d’Olivella.
Mapa: 36-37(448). Situació: 31TDF009752.
L’itinerari que hi mena és el mateix que hem ressenyat per arribar al castell. (CPO)
Història
Aquesta església fou l’antiga parròquia d’Olivella. Segons sembla, s’esmenta per primera vegada a mitjan segle X, quan era possessió de la mitra barcelonina. L’any 1271, en la institució del bisbe de Barcelona de tres preverats a la capella de les Santes Verges, creada el 1268, consta que existia l’església del castell d’Olivella i que depenia de l’esmentada capella barcelonina.
Es coneixen alguns clergues d’aquesta parròquia del començament del segle XIV, com Bernat, que l’any 1306 residia a Jafra. Al començament del segle XV va aparèixer una nova església dins el terme parroquial. L’any 1429 en una afrontació es parla del camí que puja a la parròquia, on hi ha l’església vella, com també el castell vell, cosa que indica que ja hi havia una església nova, situada prop del castell nou, al puig de Cabot.
L’any 1625 la parròquia es traslladà al temple bastit al castell nou d’Olivella. (SLIS-VCV)
Església
Planta de l’església.
J. Cruanyes i LI. Claver
Detall de l’absis, on s’obre una finestra d’esqueixada simple.
ECSA - J. Cruanyes i LI. Claver
És un edifci d’una nau, en estat ruïnós, al qual manca totalment la coberta que, presumiblement, es devia resoldre en una volta de canó, que arrencava d’una senzilla imposta, i que era coronada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau.
La porta, probablement, s’obria a la façana sud, prop de l’angle sud-oest, i en la mateixa façana hi ha una finestra d’una sola esqueixada, del mateix tipus que la que s’obre al centre de l’absis, i al mur nord, prop de l’extrem de llevant.
La nau fou ampliada amb un cos quadrat, afegit al mur de ponent, que també és en estat ruïnós, i de murs més prims que els de la nau, fets amb un aparell de reble, mentre que els de l’edifici original són de carreu petit ben ordenat en filades uniformes, que palesen les fórmules constructives de l’arquitectura rural del segle XII. (JCR-LICS-JAA)
Pica
Es conserva una pica baptismal, procedent de Sant Pere del castell d’Olivella, que forma part de l’anomenada font del Rector, que es troba on hi havia les hortes del Mas del Rector. La part superior del vas és trencada, i només en resten uns 15 cms. La seva estructura és cilíndrica i tan sols presenta com a decoració uns cercles fets per incisió i amb punxó. (ECO-XVT)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1971, vol. III, pàg. 905
- Cruañes, 1980, pàg. 91
- Llorach, 1983, pàg. 201
- Virella i Bloda, 1982, pàg. 299