Situada a la dreta del riu Glorieta, entre Tarragona i Valls, Vilallonga del Camp és un clar exemple de poble camí. El lloc de Vilallonga, que formava part de l’ampli terme del Codony, figura grafiat com a Villallonga en un document de l’any 1174, quan apareix esmentat com a afrontació territorial de l’església de Sant Joan del Consell. L’any 1213 el rei Pere I de Catalunya-Aragó va fer la promesa als habitants de Vilallonga de no vendre, empenyorar o infeudar la vila. D’altra banda, el 1279 el rei Pere II ordenà el trasllat del lloc de Vilallonga, oferint com a contraprestació a l’operació una exempció temporal de diversos impostos reials; s’ignora si aquest manament es va arribar a dur a terme.
L’indret de Vilallonga estava sota el domini de la família Montoliu; segons E. Morera, l’any 1345, era senyor del castell i terme de Vilallonga, el Catllar i Puigdelfí, Humbert de Montoliu, el qual, a 10 de juny de l’esmentat any, va vendre a Pere de Requesens gran part de la dominicatura que li pertanyia en aquests indrets. Cal assenyalar que Morera és, per ara, l’únic autor que mitjançant aquesta notícia fa esment explícit d’un castell de Vilallonga, del qual, si existí, hom desconeix l’indret d’emplaçament. En el fogatjament de 1365-70 encara figuren els Montoliu com a senyors de Vilallonga. Tanmateix, el domini eminent de la vila pertanyia als comtes-reis, de manera que l’any 1391 el rei Joan I el va vendre, juntament amb el domini eminent d’altres indrets del Camp, a l’arquebisbe de Tarragona Ènnec de Vallterra.
L’any 1710, essent Pau Ignasi de Dalmases i Ros senyor de la vila, el rei Carles III li concedí el títol de marquès de Vilallonga.