Construcció situada a poc més d’1 km del Pla de Manlleu, en direcció a Santes Creus. És al costat mateix de la carretera. Els orígens d’aquesta casa forta són desconeguts, bé que segurament sorgí en el moment de la repoblació de l’indret. De fet, però, no és fins el 1225 que se’n té notícia, quan Guília de Ferrera convingué amb l’orde del Temple, senyor del terme de Selma, sobre la farga o ferreria del castell de Selma. Ramon Ferrer, descendent de Guília, fou batlle de Selma i consta que a casa seva, l’any 1326, s’hi dipositaven els censos en espècie de la castlania major del castell en diverses sitges i botes. El 1329 aquesta casa forta fou l’escenari en el qual Bartomeu d’Espiells, lloctinent del comanador en el terme del castell de Selma, lliurà la potestat del castell de Selma a mans de la Pia Almoina barcelonina, a fi i efecte que es pogués fer la venda del feu de Selma a Ramon de Prats. (EPF)
En l’actualitat l’edifici té una planta quadrada, d’11,5 m de costat. La porta principal era a la façana sud. L’interior és dividit per tres pisos o trespols. Les parets són fetes amb carreus de mida mitjana i els caires, amb pedres molt ben treballades. Buron l’inclou en la seva guia de castells romànics (1989, pàg. 17) i, de fet, hi ha algunes semblances amb altres construccions d’aquesta mateixa contrada, com la Guinovarda. Segurament, però, d’acord amb les seves característiques, degué ésser feta en un moment força tardà de l’època medieval, després del 1300. (JBM)