Aquesta casa forta, ara esdevinguda un mas, el mas de la Quadra, fou el casal dels castlans menors del castell de Selma, centre d’una de les quadres del terme, la quadra de Puiglloret, que a mitjan segle XIV tenia 10 focs. Del segle XIII a mitjan del XV fou castlà de Puiglloret una branca de la família Montagut, que posseïa el feu i la domus de Puiglloret per l’orde del Temple (més tard de l’Hospital), senyor del castell de Selma. Del casal senyorial de Puiglloret se’n té referència des del 1322. La casa forta es convertí en una simple masia a partir del final del segle XIV, quan Joan de Montagut es casà amb Blanca Lloret, filla i hereva d’Antoni Lloret, senyor de la domus de Fumet, a Sant Martí Sarroca. Des de llavors els Montagut deixaren de residir a Puiglloret i establiren el casal a Bernat Rofes, de Pontons. El 1418 Bernat de Montagut renovà l’establiment al fill de Bernat Rofes, Berenguer Rofes. El darrer membre del llinatge dels Montagut de Puiglloret, Joan Jacob de Montagut, morí sense descendència cap a 1439-40. Per vincles familiars la quadra de Puiglloret anà a raure al final del segle XV a mans del llinatge dels Boixadors del mas de Pontons, que en foren senyors fins al segle XIX. En aquesta època la quadra de Puiglloret rebé el nom també de quadra de Boixadors.