La primera referència documental del lloc de la Riba és de l’any 1159, quan és esmentat en un document en el qual el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, cedí a Guillem de Vilagrassa, a la seva esposa Poculul·la i als seus fills un molí situat en el terme de la Riba. El terme de la Riba formà part en els seus orígens del terme del castell de Siurana.
La primera notícia del castell de la Riba és de l’any 1176, en un document pel qual el rei Alfons I concedí en feu els castells de Montblanc i de la Riba a Guerau de Jorba i el seu fill Guillem d’Alcarràs. En el testament del citat Guillem del mateix any (o del 1178) apareix de nou l’esmentada fortalesa de la Riba, que aquest deixà a la seva esposa Elisenda. El 1187 el mateix Guerau de Jorba i la seva muller Saurina empenyoraren ambdós castells al rei Alfons per la quantitat de 1 300 morabatins. L’any 1196 Bernat d’Avinyó, prevere, va permutar amb el seu germà Guillem un honor que ell tenia situat al territori de Siurana i a la vila de la Riba. És interessant aquest document perquè com a testimonis d’aquesta acta signen Guerau i Ferrer de Riba, suposadament els castlans del castell de la Riba.
El predomini senyorial sobre aquest indret fou causa de diversos plets entre els comtes-reis catalans i l’arquebisbe de Tarragona a la darreria del segle XII. Finalment, la controvèrsia es resolgué quan el 1198 s’acordà que la Riba passés al domini de l’arquebisbe, Ramon de Castellterçol, i en canvi la reina vídua, Sança de Castella, es quedava amb els drets que l’esmentat arquebisbe tenia sobre el terme de Mont-roig.
Arran del casament de Gueraua de Jorba amb Guillem de Cardona l’any 1185, el castell i terme de la Riba passà en feu a formar part dels dominis dels vescomtes de Cardona. El 1206 el vescomte Guillem de Cardona donà al monestir de Poblet els drets que tenia sobre els molins de Rocacorba situats al terme de la Riba. El 1240 hi hagué un plet entre Ramon Folc (IV) de Cardona i Dalmau d’Albiol, castlà de la Riba, per problemes de jurisdicció, el qual es resolgué amb una sentència favorable als Cardona.
Al segle XVII el lloc de la Riba encara era una de les propietats del duc de Cardona i era inclòs dins del comtat de Prades, situació que perdurà fins al segle XIX. En l’actualitat no hi ha al poble de la Riba cap vestigi del seu castell, que defensava el congost de la Riba, a la vall del Francolí, pas natural entre el Camp de Tarragona i la Conca de Barberà.