Aquesta església fou la capella del castell de Selma. L’esment més antic és de l’any 1030, en què Ermengarda, filla del comte Borrell II i mare de Mir Geribert, feu donació testamental a les esglésies de Santa Maria i Sant Cristòfol de Selma de les cases i les vinyes que tenia a Selma. Quan el castell fou donat als templers el 1142, la capella castral va passar a ser de patronat del comanador. Elisenda de Fonollar li feu un llegat de 10 sous en el seu testament del 1247. Aquesta capella, que era vora el castell, ha desaparegut del tot. La visita prioral del 1567 en parla de la següent manera: “feu ocular ostensió als (...) comissaris de una capella (...) sots invocatió de la Mare de Déu en la qual hi ha un retaule nou de fusta, la qual capella los stadans en lo terme del castell de Selma la sostenen y la mantenen”. En la visita prioral del 1667 ja consta enderrocada.