Situació
Torre de planta circular, mig en ruïnes, que centrava el desaparegut castell de Roda.
J. Bolòs
Fortificació situada a l’extrem meridional de la muntanya dels Molins, al cim d’un turó, des d’on es veu, a sota, el poble de Roda de Berà i, davant, un llarg tram de la línia de costa.
Mapa: 34-17(446). Situació: 31TCF705614.
Seguint la carretera que va de Roda de Berà cap a Bonastre, havent fet uns centenars de metres, surt a mà dreta un camí que porta a uns horts que hi ha prop de la via del tren. S’ha de travessar la via, passar pel costat dels horts i arribar a una caseta, des d’on en pocs minuts, per un corriol, s’arriba fins al cim del turó. (JBM)
Història
El termino de Bera vel de Roda és esmentat al gener de l’any 1011 com a afrontació territorial, en una escriptura per la qual els tutors i almoiners del difunt Adalbert feren donació al monestir de Sant Cugat del Vallès del castell d’Albinyana i de la torre de Moja. El castell i el terme de Roda consta que foren donats per Mir Geribert entorn del 1056 al monestir de Sant Pere de Cluny, perquè hi edifiqués un cenobi. Cluny no degué creure factible bastir un monestir en aquest lloc i per això va confiar la possessió del terme, on s’inclouen els castells de Roda, de Berà i de Creixell, al monestir de Sant Pere de Casserres, d’Osona, cedit el 1079 a Cluny pels seus patrons, els vescomtes d’Osona-Cardona.
D’altra banda, un document del 1088 del cartulari de Sant Cugat del Vallès cita el kastrum de Roda. Tot i que en certs moments apareix en poder de senyors de la rodalia, aquests ho serien sempre com a feudataris del prior de Casserres, que en diferents ocasions, a partir del 1259, arrendà els explets i drets dels terminorum castri de Berano et de Roda et de Crexello. El 7 d’agost de l’any 1381 el prior de Casserres comprà al rei Joan I la plena jurisdicció civil i criminal dels tres castells. El monestir de Sant Pere de Casserres va mantenir el domini i la jurisdicció de Roda fins l’any 1572, moment en què va passar als jesuïtes de Betlem de Barcelona fins a la seva extinció el 1767. (APF-MMFG-JMB)
Castell
Planta del castell de Roda, o torre del Cucurull, a escala 1:400.
J. Bolòs
Al cim del turó es conserva part de la torre mestra de l’antic castell de Roda i també diverses restes de murs, sobretot al sud i a l’est de la torre.
La torre és de planta circular. Els 3 m inferiors són massissos. A partir d’aquest nivell, el diàmetre interior de l’edifici és de 200 cm i el gruix de les seves parets és de 110 cm. Desgraciadament només es conserva en una alçada de 3 m més (per damunt dels 3 m de la base massissa) i tota la part meridional de la construcció ha estat molt malmesa. No hi ha cap resta de la porta, que segurament encara devia ésser en un pis superior, per tant, almenys a 6 m del terra exterior.
La paret és feta, de manera general, amb pedres no gaire grans (per exemple, uns 15 cm d’alt per 30 cm de llarg), sense treballar, arrenglerades en filades i unides amb morter de calç de poca qualitat.
Això no vol dir que a la part de baix no hi hagi algunes pedres més grosses i que a un nivell alt no hi trobem alguns carreus ben tallats, més grans (per exemple, 20 × 45 cm), segurament aprofitats d’algun altre edifici. En un esvoranc fet a la banda sud, hom pot veure que la part massissa fou feta amb capes de 50 cm d’alt.
A tot el voltant seu sembla que hi havia un mur de tancament. Allà on veiem més bé aquesta muralla és a la banda sud i, en part, al costat est. A més, veiem clarament un mur que surt de la torre cap al sud, per enllaçar amb la muralla meridional, i una altra paret que surt de l’est de la torre i enllaçava amb la muralla oriental. El recinte clos per les parets perimetrals devia fer, de sud a nord, uns 18,5 m de llarg i devia tenir una amplada d’uns 13 m.
Allà on es veuen millor els trets característics d’aquests murs externs és precisament a la paret que surt de la torre i va cap al sud. Aquesta paret té un gruix de 70 cm. El tipus de pedres i la mena de morter són molt semblants als que trobem a la torre, fet que, en principi, fa suposar que foren construïts en un moment coetani.
Tot i que s’hagi conservat en força mal estat i que no puguem saber res de com era la seva porta, element important de cara a la datació de qualsevol fortificació primerenca, d’acord amb allò que ens ha arribat, podem fer diverses afirmacions. En primer lloc, com que els murs perimetrals que hi ha prop d’aquesta torre són coetanis seus, vol dir que ens trobem davant la torre mestra de l’antic castell de Roda. En segon lloc, malgrat els dubtes que puguem tenir, d’acord amb el tipus d’aparell i de morter i amb la forma de l’edifici, podem pensar que aquest castell fou fet en un moment força reculat, potser no gaire allunyat del segle X. Podem relacionar la torre del castell amb altres construccions, com per exemple les torres castrals i frontereres de Coaner, de Fals, de Ribes, etc. D’altra banda, podem dir que en aquest cas, precisament, hom pot veure més bé que en molts altres casos la complementarietat entre la torre mestra i el recinte exterior i les seves dependències. (JBM)
Bibliografia
- Rius, 1945-47, vol. II, doc. 432, pàgs. 76-77, i doc. 730, pàgs. 392-393
- Udina, 1947, doc. 198, pàg. 197-198
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 57-61
- Llorac, 1987, pàgs. 69, 71 i 75-77.