Situació
Casa forta o mas fortificat que fou una possessió dels castlans majors del castell de Selma i que més tard passà als templers i als hospitalers.
ECSA - J. Bolòs
Construcció situada damunt d’una petita elevació, entre uns camps i una riera, a l’est del castell de Selma.
Mapa: 34-16(418). Situació: 31TCF726812.
Si seguim la pista que va des del Pla de Manlleu fins a Selma, veurem, a una mica més de 2 km d’aquest poble, la casa mig enrunada de la Campanera, a la dreta del camí, a l’altra banda d’uns camps, ara plantats de vinyes. (JBM)
Història
Aquesta casa forta o mas fortificat fou en un primer moment una possessió dels castlans majors del castell de Selma. Elisenda de Fonollar, esposa del difunt castlà Arnau de Fonollar, en el seu testament de 1247 llegà el mas a l’orde del Temple. Al principi del segle XIV passà als hospitalers. L’any 1579 en tenia el domini útil Montserrat Estalella, del mas Aguiló, sota senyoria del comanador de Selma i dels Boixadors, successors dels Montagut, castlans menors de Selma i senyors de la quadra de Puiglloret. La Campanera ja consta a mans de la família Estalella en un capbreu de 1489. (CPO)
Casa
Planta de l’edifici, convertit des de fa segles en masia, ara abandonada.
J. Bolòs
Edifici de planta gairebé quadrada, els murs del qual tenen a l’interior una longitud d’uns 4,8 m i un gruix de 90 a 100 cm. L’alçada actual de la construcció és d’uns 7 m, que correspon a una planta situada a peu pla, un pis principal i unes golfes. Actualment, és acabada amb una teulada de doble vessant; fins a l’inici d’aquest segle havia tingut, però, una coberta amb un sol aiguavés, orientat cap al sud, on hi ha la porta d’entrada. Això feia que la paret nord hagués d’ésser una mica més alta.
La porta principal és situada, lleugerament descentrada cap a l’oest, a la façana meridional. Té a l’exterior una amplada de 105 cm i és acabada amb un arc de mig punt format per 8 dovelles de 50 cm de llarg. Per la cara interior, s’acaba amb un arc rebaixat. Damunt de la porta hi ha una finestra que probablement fou afegida posteriorment.
Els murs són fets amb carreus més aviat grossos (d’uns 25 cm d’alt per 60 cm de llarg), arrenglerats en filades.
Tot i que en època moderna ha servit com a casa de pagès, inicialment podem pensar que devia ésser la casa forta d’un petit senyor local relacionat amb el proper castell de Selma (es documenta que fou possessió dels castlans del castell fins el 1247). En principi, l’hem de datar cap al segle XIII i relacionar-la amb altres construccions semblants que hi ha en aquestes contrades, com la torre de la Guinovarda o la Torre Forgell. (JBM)
Bibliografia
- Figueras, 1992, vol. II, pàgs. 86, 91, 98 i 112.