Situació
Torre que corona el serrat que hi ha darrere el mas de Mont-ravà, feta de tàpia amb fonamentació de pedra.
ECSA - J. Bolòs
Fortificació situada al cim d’un serrat, damunt del mas de Mont-ravà. És en un indret bastant enclotat, a prop de l’aiguabarreig de la riera de l’Albiol amb el riu de Glorieta.
Mapa: 34-17(445). Situació: 31TCF435702.
Del costat de l’església nova d’Alcover surt la carretera que va a Mont-ral. A la sortida de la població, apareix a mà esquerra la carretera asfaltada que porta al santuari de la Mare de Déu del Remei, al qual no cal arribar. A poc més d’1 km del trencall, es veu, a mà esquerra, un camí carreter que, pel costat del riu de Glorieta, porta, després de travessar-lo, fins a la masia de Mont-ravà. La fortificació és al darrere. (JBM)
Història
La història d’aquesta fortificació s’ha de posar en relació amb la del mas de Mont-ravà, anomenat a l’edat mitjana mas Voltor, del qual sens dubte és el precedent. La notícia més antiga del lloc és de l’any 1157, en què Joan, ardiaca de Tarragona, va donar a Pere Voltor i la seva dona Marència “tota aquella terra erma i inhabitable que està en lo terme de Siurana o en lo pendent de Mont-ral” en lliure i franc alou. Els Voltor deurien ocupar seguidament aquell indret, al peu de la serra del Pou, on bastiren una casa forta o reocuparen una fortificació ja existent. Uns anys més tard, el 1163, Alfons I els va concedir aquest casal, un molí proper i les terres que comprenia, en franc alou, exceptuant els delmes i les primícies “per lo bon servei que me haveu fet i fidelitat me haveu tingut a mi i els meus”. Els Voltor foren membres importants de la societat alcoverenca medieval.
El 1623 la pubilla dels Voltor es va casar amb un fill de la casa Mont-ravà, per la qual cosa el casal passà a aquest darrer llinatge i per això el mas avui és conegut amb el nom de mas de Montravà. (EGJ)
Fortificació
Planta de la torre construïda amb tàpia, que té afegit un cos allargat a la part nord-oest.
J. Bolòs
La construcció principal d’aquesta fortificació és formada per una torre, feta amb tàpia, de planta lleugerament rectangular i un cos annex, allargat, situat a la seva banda nord-oest. És possible que aquestes dues construccions fossin fetes en un mateix moment. Sota la torre de tàpia, a tocar de la masia, hi ha una torreta feta en un moment posterior.
La torre principal té a l’interior una amplada de quasi 6 m i una llargada de 6,5 m. El gruix de les parets és de 75 a 90 cm. De les quatre parets, la del nord-oest és ensorrada en bona part. La part inferior de les parets, uns 2 m als tres murs que s’han conservat, és feta amb carreus; la part superior és feta amb tàpia. L’alçada actual dels murs és d’uns 8 m, que es reparteixen entre els 2 m del fonament de pedra i uns 6,3 m que corresponen a unes 7 tapieres. L’existència d’aquestes set tapieres s’aprecia sobretot a la paret nord-est, potser la més antiga i la menys alterada posteriorment.
La part baixa del mur, de pedra, és feta amb carreus ben escairats i col·locats en filades. N’hi ha de rectangulars o de més quadrats (per exemple, 18 cm d’alt per 45 cm de llarg o bé 30 cm per 30 cm). S’han unit amb un morter de calç i potser de guix poc dur. Al mig de la part baixa de la paret del sud-oest hi ha dues mènsules, situades a uns 2 m del terra. L’angle meridional de la torre és fet amb unes pedres més treballades.
Pel que fa a la part feta amb tàpia, podem distingir la paret nord-est feta amb blocs de tàpia de 90 cm d’alt i amb una longitud de poc més de 2 m, de la paret sud-oest feta amb unes tapieres que sembla que facin uns 120 cm d’alt. A més, mentre el cantó nord és més regular, a la banda meridional, amb l’alçada, el gruix del mur es va estrenyent.
La porta segurament era situada a la paret ensorrada del nord-oest. A les restants parets veiem diverses espitlleres. A l’interior fan uns 60 cm d’alt per uns 40 d’ample; són acabades amb 3 lloses al damunt. No cal confondre aquestes espitlleres amb els forats que hi ha al final de cada filada de tàpia.
Al nord-oest d’aquesta torre s’adossava un edifici que fa 13 m de llarg i que té una amplada de 5,5 m. El gruix de les parets és de 110 cm, i no sembla pas que fossin gaire altes. La part inferior és feta amb carreus semblants als de l’edifici adjacent. A partir d’uns 1,5 m comença, en lloc de la tàpia, un encofrat, amb una alçada d’uns 2 m com a màxim. Les parets més ben conservades són les de la banda septentrional.
Torre de planta gairebé quadrada construïda cap al segle XIII prop de la torre de tàpia, més antiga.
ECSA - J. Bolòs
Entre aquestes construccions i la masia de Mont-ravà hi ha una torreta de planta gairebé quadrada (fa uns 3,8 m de costat) i una alçada de més de 9 m. Les seves parets són fetes amb uns carreus col·locats en filades. Els caires són de pedres de color rogenc, ben treballades. Hi veiem una petita obertura a peu pla i diverses mènsules als costats sud-est i nord-est. Actualment, serveix de dipòsit d’aigua. Segurament aquesta torre fou feta cap al segle XIII.
L’edifici més interessant, però, és el fet amb tàpia. En podem assenyalar diversos paral·lels. Les mides de les filades de tàpia, amb una alçada de 90 cm, coincideixen amb les mides de les tapieres de la torre de la Força d’Estany (Noguera) o amb les de la torre de Santa Quitèria (Baix Cinca). Les mides generals recorden, en canvi, més aviat la torre d’en Viola (Baix Penedès). L’ús de l’encofrat recorda el que trobem a la torre de cal Pasteres (Alt Penedès). Totes aquestes coincidències permeten suposar que aquest edifici fou construït en època musulmana, relacionat amb la defensa d’aquesta vall. (JBM)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1971, vol. III, pàgs. 608 i 610
- Camps, 1977, pàg 610
- Buron, 1989, pàgs. 18-19.