Situació
Mur amb aparell en opus spicatum que actualment queda integrat dins de l’edifici conegut com Cal Tudó.
ECSA - J.J. Menchón
La casa forta o castell de Vilardida, conegut per Cal Tudó, és una construcció d’origen medieval que es troba al petit agregat homònim, al límit entre els municipis de Montferri i Vila-rodona. L’edifici presideix el conjunt i des d’allí es té una bona visió del territori que l’envolta, sobretot del poble i castell veïns de Vila-rodona.
Mapa: 34-17(446). Situació: 31TCF630719.
S’arriba a Vilardida per la carretera que des de Valls va fins al Vendrell. És just al costat de la desviació que mena a Montferri. (JJMB)
Història
La primera cita històrica que es té del lloc de Vilardida és dels anys 960-990, en què Calabuig i el seu germà Guadamir, prevere, van vendre a Sendred el castell de Castellví de la Marca, que el tenien per la permuta feta amb el comte Sunyer (911-947) pel de la Guàrdia de Montserrat. Entre les afrontacions del castell de Castellví, hom esmenta, al nord, entre altres indrets, la Villa Ardida. En una altra descripció dels límits del castell de Castellví de la Marca de l’any 1023 es torna a esmentar com a fita Vilardida. De fet, el lloc de Vilardida estarà emplaçat just al límit dels termes dels castells de Castellví de la Marca i del Montmell. El casal o casa forta de Vilardida restava dins el sector del Montmell, i per això estigué sota l’alt domini del bisbe de Barcelona.
L’any 1151 Ponç Pere encomanà a Ramon de Llorenç el lloc de Vilardida per tal que hi construís una fortalesa i cases, en canvi que ell i els seus descendents hi tindrien potestat. En aquest moment es degué construir una casa forta a l’indret. Des del 1194, amb Bernat de Vilardida, ja es documenta un llinatge de cavallers cognominats Vilardida, senyors de Vilardida. El 1205 Arnau de Vilardida es va comprometre davant del representant del bisbe de Barcelona que mai no permetria ni rebria juntes de cavallers al seu casal de Vilardida, que tenia sota l’alt domini de l’esmentat bisbe. En el document Arnau de Vilardida promet fidelitat a la seu de Barcelona i reconeix no haver obrat prou bé envers l’església de Barcelona.
L’any 1553 el lloc de Vilardida tenia dos focs, un de laic i l’altre eclesiàstic. El 1632 consta com a lloc de baró i el 1706 Joan Fans, del mas de Fans, era el baró del castell i terme. El 1719, el castell i terme eren del marquès de Llupià. Al final del segle XVIII el casal passà als Tudó, família que n’és encara la propietària. A partir d’aquest moment l’edifici fou conegut amb el nom de Cal Tudó. (JJMB-CPO)
Casa
Actualment l’antiga domus de Vilardida presenta una fesomia força diferent a la que es podria suposar durant els primers segles de la seva existència. La fortificació es troba integrada dins un complex constructiu més gran, anomenat Cal Tudó, i presenta força reformes i ampliacions realitzades al llarg dels anys. De tota manera, en la totalitat de l’obra del Cal Tudó s’observa una part que podem identificar amb la construcció medieval. Ens referim a un cos d’edifici de planta rectangular i força elevació (una torre) i la construcció adjacent de planta rectangular, el que hom coneix com “el castell”. Al conjunt, s’hi accedeix per una porta de mig punt darrere de la qual hi ha un atri pavimentat des d’on arrenca l’escala al pis superior de l’edifici. A mà dreta hi ha un arc de mig punt que sustenta les plantes superiors de l’edifici i al final de l’atri, una porta també de mig punt.
La construcció que hi ha al costat de la torre és una habitació de planta baixa d’estructura rectangular en la qual s’observen, en els llenços nord i est, sengles restes de mur d’opus spicatum, a la part més baixa del mur, i a sobre un paredat de tàpia. L’opus spicatum es documenta en època medieval, especialment entre el final del segle X i el segle XI. Adossats al mur est hi ha dos arcs apuntats que es podrien datar a partir del segle XII. Aquest tipus d’estructura, planta quadrada o rectangular dividida per arcs diafragma que sustentarien un segon pis o un teulat, s’observa ja en l’arquitectura religiosa a partir del segle XII, com seria el cas de les capelles de la Terra Alta. Per altra banda, al mur oest s’obre una gran porta d’arc de mig punt amb cap-i-alt, l’estructura de la qual ens fa pensar que és una porta exterior. En efecte, la disposició interior i l’encaix de la trava de la porta, com també la seva amplada indueixen a apuntar aquesta idea. No podem assegurar quina és la cronologia de la porta, si bé podria ser perfectament medieval; tenim paral·lels semblants en època romànica, com la porta d’accés al cimbori de l’església de Santa Maria del Miracle de Tarragona.
El cos principal de l’edifici, adjacent al descrit anteriorment, és una construcció de planta rectangular que podríem definir com una torre. El pas dels anys ha desfigurat força la seva estructura, i resten ben pocs vestigis medievals. Gran part de la construcció s’ha realitzat amb panots o toves lligades amb calç. S’hi ha descobert una finestra geminada gòtica, formada per sengles arcs trilobulats, i dos petits capitells d’aquest període.
En definitiva, el casal de Vilardida presenta una estructura més antiga, l’habitació amb arcs diafragma, la porta i els murs d’opus spicatum a la base i de tàpia, que conformaria potser una estructura turriforme, a la qual en època gòtica se li afegiria un segon cos o torre que dóna al castell o casal la seva fesomia actual. (JJMB)
Bibliografia
- Balari, 1899, pàg. 399
- Rius, 1945-47, vol. III, doc. 1205, pàgs. 335-336
- Udina, 1947, doc. 8, pàgs. 9-10
- Iglésies, 1963b, pàgs. 22-23
- Els castells catalans, 1971, vol. III, pàgs. 621-622
- Urpí-Resina, 1991, doc. II, pàgs. 417-419.