Situació
Basament d’una antiga torre, únic element conservat del castell.
ECSA-J. Bolos
Les restes del castell són al capdamunt de la petita ondulació del terreny que ocupa el poble de Portell, al nord-est de Sant Ramon.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG658226.
De la carretera N-141 surt poc després de Sant Ramon, a mà esquerra, una desviació que porta a Torà (LV-3003). Justament després de transcórrer 1 km es passa per la petita localitat de Portell. (JRG-DRR-JIR-JMT)
Història
Els orígens d’aquest castell es remunten a la primera meitat del segle XI, quan s’ocupà aquesta zona de la Segarra que s’incorporà al comtat de Berga. La primera referència és de l’any 1035, en el testament del comte Guifré II de Cerdanya, el qual llegà el castell de Portell al seu fill Bernat. Una de les notícies més antigues sobre el castell i els seus senyors apareix en el testament sacramental de Bonfill Sanç jurat el 1042 sobre l’altar de Sant Miquel de Llobera. Bonfill Sanç deixà els castells de Portell, la Clua i Peracamps a la seva muller Amaltruda, filla del vescomte de Cardona, mentre visqués. Bonfill Sanç era senyor de Llobera i els seus successors, els Llobera, van mantenir el domini sobre el terme de Portell fins el 1190. Hi ha notícia de dues convinences del 1066 sobre la guarda dels castells de Portell i la Manresana que acordaren Eribau de Llobera, fill d’Amaltruda, i el castlà Ramon, fill d’Oruça. Els Llobera cediren la castlania del castell a altres diferents feudataris. Guillem de Ponts en fou castlà abans del 1152 i els seus descendents consta que n’eren el 1197. Els Ponts encomanaren alhora la castlania a altres nobles com ara Albert de Lliçà o Berenguer de Montlleó.
El 1190 Pere de Llobera escollí sepultura i ingressà com a canonge a l’església de Santa Maria de Solsona. Al mateix temps va donar a l’esmentada canònica el castell de Portell “com castelanis et militibus ac hominibus” en canvi de 1 000 sous barcelonesos i 200 sous jaquesos. Als anys següents diversos senyors, antics feudataris dels Llobera que tenien drets en el terme, els anaren cedint o venent a la canònica solsonina, entre els quals Ramon de Biosca i Beatriu de Mont-ros (1194). L’església de Solsona trigà força anys a aconseguir el domini total de Portell. Guillem de Montoliu, el darrer feudatari del lloc, va fer donació a la canònica de Solsona el 1263 dels seus drets sobre el castell i la vila de Portell. La canònica i més tard la mitra solsonina foren senyors jurisdiccionals del lloc fins a l’abolició dels senyorius al segle XIX. (ABR)
Castell
Planta i secció de la base de la torre del castell.
EFS
El castell pràcticament ha desaparegut, però en resta la part inferior de la torre cilíndrica. Solament es conserva una alçada de quatre metres, la qual cosa fa que gairebé no es destaqui de les cases que l’envolten, algunes de les quals s’hi havien recolzat abans, segons es pot deduir dels forats de biga que hom pot veure al costat est, tot i que actualment s’hi pot donar la volta completament.
A la part meridional de la torre hi ha una gran obertura en el parament exterior que permet l’accés al nivell de runa que emplena l’interior i deixa a més veure el potent gruix de l’estructura basal, l’aparell exterior de la qual està format per carreus de pedra calcària no gaire grans (15 cm d’alt per 18 cm de llarg, per exemple), poc treballats, lligats amb molt morter. A la banda nord hi ha un forat quadrat que ha estat tapat amb ciment i petites pedres. Les filades no són gaire regulars. (JRG-JRR-JIR-JMT)
La torre té un diàmetre de 6 m. La part inferior —quasi tot el que ha arribat fins a nosaltres—, devia ésser massissa. A partir de, si fa no fa, 4 m, començaven uns murs perimetrals circulars amb un gruix d’1 m. Segurament en aquest nivell o més amunt hi havia l’única porta d’accés.
A causa de les característiques del seu aparell, aquesta construcció, la torre mestra d’un castell, s’ha de datar en una data molt propera a l’any 1000. Fou l’origen del naixement de la població, construïda sobretot al llarg del Carrer Major que s’estén a la seva banda meridional. (JBM)
Bibliografia
- Miquel, 1945-47, vol. II, doc. 693, pàgs. 201-204; Serra i Vilaró, 1958; Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàgs. 729-735; Baraut, 1982, V, doc. 556, pàgs. 87-89; Llorens, 1992-93, XI, doc. 141, pàg. 428 i doc. 142, pàg. 429.