Vila medieval d’Agramunt

Carta de població als habitants d’Agramunt (13 de novembre de 1163)

Els comtes d’Urgell, Ermengol VII i Dolça, conjuntament amb llur fill Ermengol, atorguen una carta de poblament als habitants d’Agramunt. Els concedeixen la lliure propietat de cases i terres, exempcions fiscals i els confereixen un règim jurídic amb normes de dret civil, penal i processal. També els garanteixen seguretat en les seves persones i béns.

"In Dei nomine. Notan si chuncáis ómnibus presentabas ataque futuras quía nos Ermengaldus, comes Urgellensis gratia Dei, et Dulcia, comitissa Urgelli eadem gratia, et filius noster Ermengaldus, cum consilio et voluntate Petri de Podio Viridi et de Guillermo de Pontibus et de Guillermo de Podio Viridi et Arnaldo de Pons, per nos et omnes nostros donatores sumus vobis omnibus statoribus et habitatoribus et populatoribus hominibus de Acrimonte qui ibi sunt vel erunt et venturi sunt, totam villam de Acrimonte populatam et ermam cum territorio vel termino quod habet vel habere debet aliquo modo, iure, seu causa, et cum casis et casalis, et cum carreris et cum cortals, et cum pradals, et cum hortibus, et hortalibus, et cum ermis, et cum terris, et cum pasturis, et cum aquis et fontibus, et cum lignis et nemoribus et venationibus, et cum planis, et cum montaneis, et cum cuitis et ermis, et cum omnibus rebus quae ad usum hominis pertinent et pertinere debent aliquo modo. Et haec vero omnia iamdicta vel quae non sunt dicta donamus et statuimus vobis statoribus et habitatoribus et populatoribus de Acrimonte qui ibi sunt vel erunt vel venturi sunt de omni vestro posse vestra cum prole et sine prole, vel cum volueritis de morte et de vita, in vestro propio alodio franco [...] hominibus in vestra hereditate propria franca et libera ad habendum exinde quicquid volueritis tamquam de propriis hereditatibus vestris, prout melius dici et intelligi potest [...] et per omnes vestras voluntates faciendas cuicumque volueritis per cuncta secula nunc et semper, excepto militibus [...]. Donamus etiam vobis iamdictis habitatoribus et statoribus et populatoribus de Acrimonte et illis qui venturi sunt ut non detis leudam nec ullum usaticum in villa Acrimontis nec in comitatu Urgelli in aliquo loco [...] aliqua non sit vobis requisita unquam magis aliquo modo, nec nos [...] nec audeant vobis de cetero requirere per secula cuncta. Si vero aliquis de vobis vel de vestris vel aliquis alius homo vel femina intestatus obierit, id est, sine mandamento, quod non faciat de suo avere et honore, suum reddatur suis propinquis magis de mortuo sine ullo contradicente toto ab intestato. Et si mortuus parentes non habuerit, sit licitum probis hominibus ut emere suum de mortuo avere et honore possint dare et dividere pro anima de mortuo, amore Dei pauperibus, ecclesiis, et pontibus et hospitalibus vel ubi voluerint pro anima de mortuo. Et nos iamdicti seniores vel aliquis consiliarius sive vicarius noster vel baiulus vel aliquis homo vel femina, non faciamus vobis aliquod districtum vel forsam in personis vestris neque in possessionibus vestris nec in aliquibus de rebus vestris, et quod non faciatis nobiscum aut cum aliquo seniore vel baiulo vel vicario nostro batalliam; et quod sitis deinceps franci et liberi et securi cum omnibus herediatibus vestris et possessionibus absque aliquo retentu, quod ibi non facimus, praeter fidelitatem et solam rectam iustitiam quamquisque habitantium et populantium et aliorum hominum ibi rectam mereant sine enganno de vobis iamdictis. Et nemo habitantium qui hereditatem habuerit in villa de Acrimonte non det fiduciam de molestia quam faciant nisi per quinque solidos, nisi erit homicida vel Iatro vel raptor. Si quisquam erit homicida vel latro vel raptor det fiduciam et faciat directum secundum usaticum Barcinonae civitatis ville. Et aliquis de nobis senioribus, baiulis vel vicariis nostris non possimus vos inculpare vel increpare de aliquo absque legitimis et idoneis testibus. Et si quis vero eduxerit cultellum aut ensem aut lanceam aut gladium adversus alium, minando vel irascendo, aut donet curiae nostrae sexaginta solidos aut manum perdat. Qui autem prendiderit latronem in suis domibus furantem, tamdiu eum teneat et eum distringat donec sua recuperet, et postmodum illum ad iustitiam curie reddat. Si iam aliquis tenuerit pignus aliquod, et ipse qui debitor fuerit noluerit debitum ad terminum reddere, teneatur ipsum pignus qui tenet decem diebus post illum terminum; post quos, si noluerit debitor reddere debitum, ex tunc sit eicitum qui pignus tenuerit vendere vel impignorare illud pignus cui voluerit unde suum recuperet. Si quis vero debitor aut fideiussor alicui habitatori vel statori Acrimontis fuerit et ad terminum noluerit ei pacare, si clamor de eo exierit ad curiam, vel cogatur debitor ille vel fideiussor tot ei reddere debitum, et tantum eidem de suo proprio dare plenarie quantum fuerit tertia pars illius debiti; et si curia nollet aut non posset ipsum debitorem aut fideiussorem distringere, ex tunc sit licitum habitatori Acrimontis pignorare debitorem vel fideiussorem in bestiis aut in pannis aut in aliis censibus aut in aliis suis propriis rebus quascumque invenerit. Si autem debitor vel fideiussor abstulerit vel negaverit pignus debitori vel alicui impignoranti pro debitore, in duplum reddat debitori. Si vero aliquid mali inde susceperit absque directo sustineat; et si fecerit malum ibi, emendet ut omnis lex patriae exigit. Si autem aliquis fuerit captus in adulterio cum uxore alterius, currant ambo vir et mulier per maiorem carreriam Acrimontis nudi, et sint verberati; aliud damnum non eveniat eis aliquo modo. Omnes vero iniurias vel malefacta quae fuerint inter habitatores Acrimontis, habeant homines Acrimontis licentiam semper adaptare et pacificare antequam ad curiam querimonia feratur. Et nos praedicti et nostri qui post nos fuerint, convenimus omnibus habitatoribus Acrimontis omnia suprascripta tenere firmiter et attendere bona nostra fide sine vestro enganno, et manutenebimus vos et defensabimus corpora vestra et omnia vestra in omnibus locis in [...] ubi potentiam habeamus contra omnes homines et feminas totis viribus nostris, et quod erimus vobis et vestris i[n gar]entes omnibus hominibus et feminis sine omni vestro et vestrorum enganno nos et nostri vobis et vestris. Si aliqua persona inquietan voluerit, non possit hoc facere, sed sit hoc donum semper firmum et stabile per cuncta secula.

Facta carta in mense idus novembris, anno ab incarnatione Domini millessimo centessimo [sexagessi]mo tertio.

Sig+num Ermengaudi, comitis gratia Dei. Sig+num Dulcia, comitissa eadem gratia. Sig+num Ermengaudi, filii nostri. Sig+num Petri de Podio Viridi. Sig+num Guillermi de Podio Viridi. Sig+num [...] [de Pon]tibus. Sig+num [...] scripsi et testibus [...] rogamus.

Sig+num Petri de [...] baiulo. Sig+num Ponti Pilliperii. Sig+num Raymundi Hafiz. Sig+num Constantí de Tholosa [...] + [...] + nepotis Pontii Pilliperii. Sig+num Petri Ceba. Sig+num Bernardi Sorriba. Sig+num Guillermi de Ponts. Sig+num Petri Daltet. Sig+num Arnaldi de Cano qui hec feci scribere pro teste. Sig+num Martini de Cano qui hic facio scribere pro teste. Sig+num Arnaldi de Rialb castlani Acrimontis qui in hac cruce facio scribere pro [...] Sig+num Pontii Philippi [...] Sig+num Guillermi de Pons.

Sig+num Raymundi, qui scripsi rogatu comitis."

[O]: perdut.

[A] Còpia del 1214: perduda, ex O.

[B] Còpia del 1417: existent fins l’any 1939 a l’Arxiu Municipal d’Agramunt, pergamí núm. 38, actualment perdut, ex A.

[C] Suposada còpia antiga, existent a Barcelona (Arxiu Real?), segons indicació de P. de Marca.

a: Marca: Marca hispanica sirve limes hispànics, París 1688, ap. CCCL, col. 1239.

b: Muñoz Romero: Colección de fueros municipales y cartas pueblas de los reinos de Castilla, León, Corona de Aragón y Navarra, Madrid 1847, vol. I, pàgs. 400-402, ex a.

c: Ciscar: La carta puebla de Agramunt y los privilegios concedidos a la misma villa por los condes de Argel hasta la extinción de la casa de Cabrera, Barcelona 1887, pàg. 177, ex [B].

d: Playón De Porta: Diccionario geográfico, estadístico, etimológico, histórico…de la provincia de Lérida, Lleida 1880. pàg. 47, ex [B].

e: Font I Rius: Cartas de población y franquicia de Cataluña, Madrid-Barcelona 1969-83, vol. I (I), doc. 122, pàgs. 176-179.

Traducció

"En nom de Déu. Sigui conegut de tots els homes tant presents com futurs que nós Ermengol, per la gràcia de Déu comte d’Urgell, Dolça, per la mateixa gràcia comtessa d’Urgell i el nostre fill Ermengol, amb el consell i la voluntat de Pere de Puigverd, de Guillem de Ponts, de Guillem de Puigverd i d’Arnau de Ponts, en nom nostre i de tots els nostres us donem a tots els homes que resideixen, habiten i poblen Agramunt, els que ara hi són, hi seran o vindran en el futur, tota la vila d’Agramunt poblada i erma amb el territori o terme que ara té o per qualsevol raó o causa ha de tenir, amb les seves cases i els seus casals, carrers i cortáis, amb els prats, horts i hortals, i amb els seus erms, les seves terres, pastures, aigües i fonts, amb la llenya, els boscos i les peces de caça, amb els plans i les muntanyes, amb els conreus i les terres ermes i amb totes les coses que són pròpies per a l’ús dels homes o d’alguna manera o altra li poden ésser útils. Totes les coses que han estat dites i les que no ho han estat, manem i establim que siguin pròpies de vosaltres els que esteu, habiteu o residiu a Agramunt, tant dels que ara hi sou com dels que hi vindran en el futur, i que romanguin en poder vostre amb fills o sense fills i dels que vulgueu tant en vida com després de mort, i estaran en el vostre propi alou [...] amb els homes en la vostra plena potestat franca i lliure per tenir en ella tot el que vulgueu com si fossin les vostres pròpies heretats, de la millor manera que es pugui dir i entendre [...] i per tal que hi pugueu complir plenament la vostra voluntat ara i sempre per tots els segles, excepte els militars [...]. Us donem també a tots els que residiu i pobleu Agramunt i els que hi vindran més endavant que no pagueu la lleuda ni cap usatge a la vila d’Agramunt ni en cap lloc del comtat d’Urgell [...] no us sigui exigit res més d’alguna manera o altra, ni nosaltres [...] ni s’atreveixin a demanar-vos-ho en endavant durant tots els segles. Si algun home o dona dels vostres o dels vostres descendents morís sense fer testament, això és, sense haver fet cap disposició referent als seus béns i possessions, que els béns de l’intestat es donin als seus parents més pròxims, sense cap contradicció de ningú. I si el mort no tingués parents, que sigui lícit als prohoms de vendre els béns i possessions del difunt i dividir el que en treguin entre sufragis per la seva ànima, caritat als pobres, esglésies, ponts i hospitals o com vulguin en profit de l’ànima del difunt. I nosaltres, els esmentats senyors, ni cap conseller, veguer o batlle nostre ni cap home o dona, no farem cap impediment ni violència contra les vostres persones, possessions o coses vostres, i vosaltres no promoureu cap lluita contra nosaltres, ni contra cap senyor, batlle o veguer nostre; i en endavant romandreu francs, lliures i segurs amb tots els vostres béns i possessions, sense que nosaltres ens retinguem res, excepte la fidelitat i l’exercici de la sana justícia, de la qual són mereixedors tots els que viuen o habiten allà i tots els altres homes sense engany de ningú. I que els habitants que tinguin béns a la vila d’Agramunt donin únicament com a fiança cinc sous pels torts o injúries comesos, tret que siguin homicides, lladres o raptors. Si hi hagués cap homicida, lladre o raptor a la vila, que doni fiança i estigui subjecte al dret d’acord amb els usatges de la ciutat de Barcelona. I cap de nosaltres o dels senyors, batlles o veguers nostres no us inculparà ni farà retret de res si no és amb legítims i idonis testimonis. Si algú aixequés el coltell, l’espasa o la llança contra un altre, amenaçant-lo o increpant-lo, que doni seixanta sous a la nostra cúria o que perdi la mà. Si algú agafés algun lladre que robés a les seves cases, que el retingui fins que hagi recuperat les seves coses i després que el lliuri a la justícia de la cúria. Si algú tingués una penyora d’un altre i el que fos deutor no volgués pagar el deute en el termini fixat, el que reté la penyora que la mantingui fins passats deu dies del termini establert; després d’aquests dies, si l deutor no volgués pagar el deute, aleshores el que reté la penyora que la pugui vendre o empenyorar a qui vulgui per tal de recuperar el que és seu. Si algú fos deutor o fiador d’algun habitant o resident d’Agramunt i arribat al termini no li volgués pagar, si es queixa a la cúria, que s’obligui al deutor o fiador a pagar-li tot el deute, i que aquest hagi de donar per això quan ho hagi recuperat una tercera part d’aquell deute; però si la cúria no volgués o no pogués obligar el deutor o fiador, aleshores que li sigui permès a l’habitant d’Agramunt prendre penyora de dit deutor o fiador en les seves bèsties o robes, o altres censos o coses pròpies d’ells que pugui trobar. Si algun deutor o fiador prengués o negués la penyora al deutor o a algú que hagués estat empenyorat pel deutor, que pagui el doble al seu deutor. Si a algú li sobrevé algun mal que no sigui intencionat que el suporti; però si algú fa algun mal que l’esmeni tal com exigeix qualsevol llei de la pàtria. Si algú fos pres en adulteri amb la muller, que els facin córrer a ambdós, home i dona, despullats pel carrer major d’Agramunt i que siguin assotats; i que no se’ls faci cap altra mena de mal. Que tots els homes d’Agramunt tinguin llibertat per arranjar i pacificar qualsevol injúria o malifeta que tingui lloc entre els habitants de la vila, abans que la qüestió es porti a la cúria. I nosaltres, els esmentats al principi, i els que vindran després de nosaltres, pactem amb tots els habitants d’Agramunt que mantindrem i observarem totes les coses anteriors sense engany i de bona fe, i us mantindrem i defensarem a vosaltres, les vostres persones i els vostres béns en tots els llocs [...] en els quals tinguem poder per fer-ho contra tots els homes i dones i ho farem amb totes les nostres forces i actuarem en favor vostre davant qualsevol home o dona sense cap engany ni perjudici vostre ni nostre. Si alguna persona volgués anar contra el que hem establert que no ho pugui fer, sinó que aquesta concessió romangui ferma i estable durant tots els segles.

Fou feta aquesta carta els idus del mes de novembre de l’any de l’encarnació del Senyor mil cent seixanta-tres.

Signatura d’Ermengol, comte per la gràcia de Déu. Signatura de Dolça, per la mateixa gràcia comtessa. Signatura d’Ermengol, fill nostre. Signatura de Pere de Puigverd. Signatura de Guillem de Puigverd. Signatura [...] de Ponts. Sig+natura [...] que això ha escrit i hem pregat als testimonis [que ho signessin].

Signatura de Pere de [...] batlle. Signatura de Ponç Pellicer. Signatura de Ramon Hafiz. Signatura de Constanç de Tolosa [...] nebot de Ponç Pellicer. Signatura de Pere Ceba. Signatura de Bernat Sorriba. Signatura de Guillem de Ponts. Signatura de Pere d’Altet. Signatura d’Arnau de Ca que ha fet escriure això per un testimoni. Signatura de Martí de Ca que això fa escriure per un testimoni. Signatura d’Arnau de Rialb, castlà d’Agramunt, que en aquesta creu faig signar per [...]. Signatura de Ponç Felip [...]. Signatura de Guillem de Ponts.

Signatura de Ramon, que ha escrit això pregat pel comte."

(Traducció: APF)