Situació
Aspecte de Lo Fòrt, on es conserven murs de l’antic castell en bona part aprofitats per les cases que s’hi construïren més tardanament.
ECSA - A. Roura
La vila de Caudièrs de Fenolhet és situada sobre la riba dreta de la Bolzana, al N de la comarca. El seu terme municipal limita amb la vall de la Santa Creu.
Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 48′52″ N - Long. 2° 22′37″ E.
Caudièrs de Fenolhet és a uns 11 km a l’W de la vila de Sant Pau de Fenolhet per la carretera D-117. (PP)
Història
El lloc de Caudièrs és mencionat en la documentació des de l’any 1011, car en una butlla atorgada pel papa Sergi IV datada en aquest any consta que el monestir de Sant Miquel de Cuixà posseïa un alou a Caldarios, a més del que ja tenia dins la vall de Santa Maria (Nòstra Dòna de la Val), és a dir, al S del terme. El senyoriu eminent sobre l’indret durant l’alta edat mitjana era dels vescomtes de Fenollet, tot i que aquests l’havien infeudat a una família local dita Calders.
La fortalesa o recinte fortificat anomenat Lo Fòrt es bastí l’any 1172 per ordre d’Arnau I, vescomte de Fenollet, per protegir la població en cas de necessitat; posteriorment, durant l’any 1346, el governador de Llenguadoc ordenà restaurar el recinte i continuà mantenint el seu paper de refugi i defensa fins al segle XVII. És precisament durant aquesta darrera centúria que Caudièrs de Fenolhet, per la seva situació fronterera amb el Rosselló —pertanyent a la monarquia hispànica fins al tractat dels Pirineus del 1659— sofrí els saqueigs dels hugonots en les guerres de religió i les conseqüències dels sovintejats conflictes francoespanyols. El bisbe d’Alet, Nicolau Pavilhon (1637-77), s’esforçà amb èxit durant el seu episcopat a limitar les exaccions militars i a atenuar els sofriments de la població.
Lo Fòrt disposava d’una petita capella, documentada al segle XVII, tot i que probablement el seu origen és contemporani a la construcció defensiva. (PP)
Castell
Tram de la muralla de Lo Fòrt que podria correspondre a l’antiga fortificació del castell.
ECSA - A. Roura
Les restes del castell de Caudièrs s’han de cercar al sector occidental de Lo Fòrt o vila vella de Caudièrs. Tot que les restes són amagades entre les cases que s’hi construïren modernament, en la façana de la muralla de Lo Fòrt que dona a la Bolzana, hom pot veure alguns panys de murs amb pedres poc o molt treballades i col·locades en filades, que poden pertànyer a l’antiga fortificació. Així mateix, si ens fixem en el parcel·lari d’aquest sector del poble, veiem unes certes irregularitats que possiblement corresponen al fet que hi havia un castell. (JBM)
Nucli urbà
Plànol del primitiu nucli medieval de Caudièrs, segons el parcel·lari de l’inici del segle XIX, amb indicació del possible emplaçament del desaparegut castell i del recinte murat.
D. Baudreu
L’antic poble de Caudièrs, dit Lo Fòrt, d’acord amb els parcel·laris de l’inici del segle XIX, tenia una planta de polígon irregular. Aquesta vila era protegida al S, a l’E i al N per un vall, convertit en esplanada al segle XVII. El portal principal d’aquesta vila closa era situada al S. A llevant hi havia un altre portal i encara un més a la banda de tramuntana. L’interior de Lo Fòrt s’organitza sobretot al voltant d’un carrer principal que s’acaba en el portal de migjorn. És difícil de saber amb seguretat si aquest perímetre fortificat és dels segles XII o XIII i si inicialment hi havia un castell senyorial, del qual no en resta gairebé cap indici. Ens hem de plantejar, doncs, si fou una creació de la baixa edat mitjana sense que hi hagués cap fortificació precedent o, més aviat, si es bastí sobre un nucli pobletà anterior. La menció d’una fortificació de l’any 1172, ordenada pel vescomte de Fenollet, permet de decantar-nos cap a la segona possibilitat, bé que cal dir que hem de cercar el temple de Caudièrs d’època romànica —amb un cementiri— a 1,5 km al SE d’aquest lloc, a l’indret on hi ha l’església de Nostra Dòna de la Val, edifici del segle XV, que perpetua un santuari més antic. (DB)
Bibliografia
- Armagnac, 1903, pàgs. 369 i 377-378
- Junyent, 1992, doc. 45, pàgs. 63-68
- Baudreu, 1995