Situació
Vista aèria de les imposants ruïnes d’aquest castell, que es drecen en un turó abrupte al NE de les gorges de Sant Jacme.
ECSA - F. Tellosa
Vista del sector millor conservat del castell, amb la torre de planta pentagonal, el recinte ampli i la torre de planta quadrangular que corona el conjunt.
ECSA - A. Roura
Les imposants ruïnes del castell de Castelfisèl es troben dalt d’un turó abrupte de 496 m d’altitud, al NE de les gorges de Sant Jacme i al S de la vila de Caudièrs.
Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 47′ 54″ N - Long. 2° 23′ 32″ E.
De la carretera que va de Caudièrs a Fenolhet, poc després d’un fort revolt —proper al castell-, surt a mà esquerra un camí estret que baixa fins al torrent i després es dirigeix vers el NE. Havent fet un centenar de metres, cal deixar aquest camí i agafar un corriol que s’enfila pel dret, entremig d’un bosc d’alzines. És un camí molt perdedor i abrupte. Quan arribem a un collet situat a l’E del castell, podrem enfilar-nos fins als murs de la fortificació, pel dret, en pocs minuts. (JBM)
Història
El castell de Castelfisèl fou edificat al segle XII pels vescomtes de Fenollet amb la funció de defensar l’accés de la vall homònima pel costat nord. Aquesta fortalesa és esmentada per primer cop l’any 1258 en el tractat de Corbeil, signat entre Lluís IX de França i Jaume I de Catalunya-Aragó; segons el text del tractat, entre els castells que el monarca català cedí a la corona francesa consta el castrum Fidele. A partir d’aquest moment, el castell de Castelfisèl fou infeudat a una família occitana del mateix nom, i consta que entre els anys 1276 i 1312 el tenien subinfeudat a parts iguals dos cavallers anomenats Guillem Tornabous i Bernat Roig.
A la darreria del segle XIV Francesca de Castellfisel, hereva de la fortalesa, l’aportà en matrimoni a la casa de Belvianes, i successivament als Santferriol, als d’Alverny, als Pepratx, als Mauleon i, finalment, als Viver. (PP)
Castell
Planta de les restes del castell amb la restitució del seu probable perímetre inicial.
J. Bolòs
Les actuals restes del castell de Castelfisèl són formades bàsicament per tres elements constructius, fets en dos moments diferents. D’una banda, hi ha una torre que té una planta en forma de pentàgon irregular. De l’altra, hi ha un recinte ampli que enllaça amb els angles meridionals d’aquesta fortificació inicial. A més, damunt d’aquesta fortificació, segurament al mateix moment en què es feu aquest clos ampli, hom també bastí una torre de planta quadrangular, les parets de la qual no coincideixen pas amb les de l’edifici que li serveix de fonament.
La construcció primerenca té una planta pentagonal. En realitat és lleugerament trapezial, amb l’extrem nord escapçat. El costat sud-oest fa uns 9 m de llarg i el costat sud-est té una llargada d’uns 5 m. Es conserva en una alçada d’uns 8 m. Els seus murs són fets amb carreus escairats, de mida mitjana (30 cm d’alt × 50 cm de llarg), units amb morter de calç. Els carreus de les cantoneres estan molt ben treballats.
Damunt d’aquest edifici inicial hom construí una torre de planta quadrangular, que no ocupa tot l’espai de l’edifici primerenc. A l’interior té una longitud, de NW a SE, d’uns 3 m; l’amplada és d’uns 2,2 m. El gruix de les parets era de 140 cm. Aquests murs són fets amb un aparell força menys regular que el de l’edifici sobre el qual es fonamenta. Les pedres són unides amb un morter de força mala qualitat. A la façana del NE, a un nivell baix s’endevina l’existència d’un arc rebaixat, que pertanyia potser a una porta. A un nivell més alt hi havia una espitllera.
Restes de les estructures defensives del sector est del castell.
ECSA - A. Roura
Aquestes construccions, que feien de torre, són situades a l’extrem est d’un recinte ampli, del qual s’han conservat sobretot els murs sud-est i nord-est. El mur sud-est té una longitud total, a partir de l’edifici primerenc, d’uns 28 m. El seu gruix és de 105 cm. A uns 15 m de la torre mestra hi ha una porta que devia ésser el portal principal del clos murat. A la cara exterior es devia acabar amb un arc format per dovelles, que han estat, però, arrencades. A la cara interior d’aquest portal hi ha un arc de mig punt fet amb lloses col·locades en forma de plec de llibre. A uns 7 m d’aquesta porta hi ha un armariet (o nínxol) buidat al mur, que té una alçada de 65 cm, una amplada de 65 cm i una profunditat de 60 cm.
El mur del NE té, actualment, una llargada de 6,5 m i un gruix de 110 cm; segurament era uns 2 m més llarg. Els murs del nord-oest i del sud-oest s’han ensorrat i amb prou feines se’n pot endevinar el traçat. Aquests murs perimetrals foren fets amb un aparell menys acurat que la part inferior de la torre primerenca. Els carreus, no gaire grans (20 × 30 cm), són poc treballats, bé que ben col·locats en filades i units amb morter.
A l’angle nord del recinte hi ha les restes d’una possible cisterna, que darrerament ha estat excavada. Té una llargada de més de 3 m i una amplada d’uns 2,5 m. Era coberta amb una volta i les seves parets eren arrebossades.
Podem esmentar també que al collet, situat a llevant del turó on s’alça el castell, per on hem de passar per arribar-hi, hi ha un possible pou de planta circular. Així mateix, entre la fortificació i aquest collet, hi ha restes d’una muralla, situada al davant i a pocs metres del mur on s’obre la porta, i també de marges i de la pedruscalla de possibles construccions, tot plegat mig amagat entre les alzines.
La datació d’aquesta fortificació, a partir dels pocs elements de què disposem, és difícil. Amb tot, en principi, podem diferenciar la primitiva torre de planta pentagonal de la resta de construccions. De fet, si considerem que aquesta torre era un esperó de la resta de la fortificació —d’aquest clos murat o d’un d’anterior— hem de datar-la al segle XIII; per contra, si considerem que era una fortificació amb una planta poligonal, la podem datar perfectament vers el segle XII. Aquesta construcció original, que segurament devia ésser acompanyada d’un recinte, cap al segle XIII, en part fou destruïda i reconvertida per construir una nova fortificació. Al cim hom edificà una nova torre i al seu costat es bastí un recinte ample. (JBM)
Bibliografia
- Pous, 1948, pàgs. 63-73
- Buron, 1989, pàg. 136
- Alessandri-Bayrou, 1992, pàgs. 151-179