Situació
Antiga parròquia, avui església del fossar del poble de Camporrells, petit edifici del pas del segle XII al XIII.
ECSA - J.A. Adell
L’antiga església parroquial de Sant Miquel és al fossar del poble de Camporrells, situat en un monticle als afores del nucli de població, assenyalant l’emplaçament del primitiu castell. Camporrells és a la vall del barranc del Molí del Pubill, a 620 m d’altitud.
Mapa: 32-13 (327). Situació: 31TBG949481.
Per a arribar a Camporrells cal agafar una carretera local que surt a mà dreta de la carretera N-230 de Lleida a Benavarri. (JBP)
Història
Una de les primeres mencions documentals d’aquesta església és indirecta i data del 1090, any en què el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera i la seva esposa Estefania feren donació a l’abadia de Sant Pere d’Àger de totes les esglésies que hi havia i les que en un futur es bastissin als castells de Camporrells, Tragó, Valldellou, Natjà i Baells. Aquesta donació fou ratificada més endavant pels mateixos vescomtes (1103, 1107, 1131) i llurs descendents (1174). Semblantment, confirmà aquesta atribució el papa Alexandre III en sengles butlles pontifícies (1162, 1172).
S’ha conservat memòria de la col·lació de l’església i parròquia de Camporrells que feu l’any 1209 l’abat Ramon d’Àger, una vegada mort Joan Escolà, a favor de Nicolau i de Ravall, amb els delmes, les primícies, les oblacions, els drets d’enterrament, els dominis senyorials i altres pertinences, perquè ambdós ho tinguessin en vida i llurs successors si eren clergues. Val a dir que això provocà una llarga disputa entre el capítol i l’abat davant els tribunals, fins que aquest s’avingué a demanar en el futur el consentiment dels capitulars (1212).
En les relacions de la dècima papal de l’any 1279 figura l’“ecclesia de Camporels” entre les exemptes del bisbat d’Urgell. Aportà només 14 sous i 10 diners. La col·lecta per a Terra Santa de l’any 1317 situa la capellania de Camporrells com la més important de les ribagorçanes pertanyents a l’abadiat d’Àger (13 sous jaquesos). Cal dir també que al segle XIV aquesta església gaudia d’una gran devoció, ja que en la documentació es registren nombroses deixes de nobles dames del país en favor de Sant Miquel de Camporrells; així, l’any 1364 Elvira López, vídua de Ramon d’Anglesola, fundà un aniversari de 20 sous i deixà a Sant Miquel de Camporrells 50 sous per comprar un retaule.
Al segle XVIII es construí l’actual església parroquial de Sant Pere, al centre del poble, moment en què l’església de Sant Miquel es devia convertir en una simple capella.
Les esglésies de Camporrells depengueren de l’abadiat nullius d’Àger fins que el 1851 passaren al bisbat de Lleida arran de la supressió de les jurisdiccions privilegiades. (JBP)
Església
Interior de l’església, amb la porta primitiva de la façana meridional.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Miquel és un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil apuntat i capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’un estret arc presbiteral. Al mur nord, al costat de l’arc presbiteral, hi ha un nínxol amb un altar lateral, que l’enguixat interior de l’edifici impedeix de precisar si correspon a l’obra original o no.
La porta, clarament reformada, s’obre a la façana oest, on també hi ha un ull de bou que no es correspon tampoc amb l’obra original. La porta primitiva s’obre a la façana meridional i per damunt hi ha una finestra de doble esqueixada del mateix tipus que la que s’obre al centre de l’absis.
Les façanes són llises i només presenten una ornamentació al ràfec, bisellat. A la façana de ponent hi ha traces d’un porxo que hauria aixoplugat la porta.
L’aparell, només visible a les façanes, és format per carreus petits i allargassats de pedra tosca, disposats en filades uniformes i regulars, que palesen una construcció evolucionada, de la fi del segle XII o potser ja de l’inici del segle XIII.
Cal assenyalar les semblances tipològiques i d’emplaçament amb altres esglésies properes com la de Sant Martí de Lasquarri o Sant Miquel d’Estopanyà, a la Ribagorça. (JAA)
Bibliografia
- Caresmar, 1756, docs. 393, 455, 463, 629, 666, 886, 1 035, 1 116, 1 169, 1 455, 1 592 I 1 619
- Monfar, 1853, vol. I, pàgs. 414 I 422-424
- Rius, 1946, vol. I, pàgs. 184 I 191
- Sanahuja, 1961, doc. 29, pàg. 350
- Chesé, 1972, docs. 142, 178, 190, 248, 250, 279, 331, 342, 401, 410, 431, 477 I 586
- Llado-Nosa, 1972-74, vol. I, pàg. 247
- Iglesias, 1985-88, vol. 1/3, pàgs. 219-221
- Fité, 1988, vol. 3, pàgs. 993-996
- Castillón, 1989, 4, pàgs. 63-65 i 1991b, 5, pàg. 110