Situació
Roca central del castell, amb restes encara notables de la torre que s’hi aixecava i d’altres estructures.
ECSA - A. Roura
Les restes d’aquest castell es troben al cim d’un turó al damunt del poble de Camps, que és situat a l’E del Pèg de Bugarach, no gaire lluny del naixement de l’Aglí, curs d’aigua que s’escola cap al S travessant la Fenolleda i que es dirigeix a continuació cap a l’E per penetrar al Rosselló. Camps és avui dia un petit grup de cases instal·lat al peu d’una plataforma rocallosa allargada sobre la qual s’assenten, d’una banda, l’església parroquial i, de l’altra, a un nivell superior, les ruïnes d’un castell medieval.
Mapa: IGN-2447. Situació: Lat. 42° 51′42″ N - Long. 2° 26′05″ E.
Per a arribar a Camps des de la Fenolleda, cal prendre la carretera D-7 que es dirigeix a Cubièras a través de les gorges de Galamús. Camps és a l’W de Cubièras per la D-14. Pels carrers del poble podem pujar fins a l’església, que s’alça al costat del roc on fou bastit el castell. Per a arribar al castell cal passar pel costat del dipòsit d’aigua i per dins d’una profunda esquerda que permet d’accedir al planell fortificat. (DB-JBM)
Història
Sembla possible identificar Camps amb el castell de Kabs, possessió dels senyors de Cucunhan, que es van sotmetre al rei de França el 1241. El castell de Camps havia protegit el principal senyor del País de Salt, Giraud d’Aniort, que durant molt de temps va restar rebel a l’autoritat reial durant la croada contra els albigesos. A la primera meitat del segle XIII, segurament hi hagué una família castlana al castell de Camps, però estava sotmesa a l’autoritat indistinta de dos consenyors, els Cucunyà i els Solatge. El 1247, Pere de Cucunyà va poder recuperar la seva meitat del castell de Camps en canvi de la llibertat del seu fill, retingut al castell de Tèrmes. Oliver, el senyor de Tèrmes, també apareix amb possessions a Camps, però el 1252 deixà tots els seus drets i béns a l’abadia cistercenca de Santa Maria de Fontfreda, al Narbonès. El 1263, retrobem a Camps una consenyoria entre un representant de la família Cucunyà i la família Solatge. (DB)
Castell
Planta dels vestigis subsistents, on s’evidencia el clos superior sobre un penyal i, sota seu, un planell on hi havia el recinte jussà.
J. Bolòs
El castell de Camps era format per una roca central, damunt de la qual s’alçava una torre i un petit clos, i per un planell rocós, on hi devia haver el recinte jussà. Sorprenentment, per a arribar al planell del recinte, cal passar per una esquerda natural que des de la banda meridional de la penya de la fortificació permet de pujar, tot passant per sota de la roca de la torre, fins al nivell del planell. L’amplada d’aquesta esquerda és de pocs metres i les seves parets arriben a fer prop de 15 m d’alt.
En la roca central hi havia una torre de planta gairebé quadrada. El seu costat sud, el més ben conservat, fa uns 3,3 m de llarg i té actualment una alçada de poc més de 2 m; de S a N, la torre tenia una longitud semblant a la que té la seva cara meridional. La base d’aquesta torrassa era la roca que fou ben aprofitada per a bastir la fortificació. Els murs són fets amb carreus poc treballats, de mida mitjana (20 cm d’alt x 35 cm de llarg), col·locats en filades i units amb morter de calç.
Aspecte de les ruïnes del recinte jussà del castell.
ECSA - A. Roura
Al costat meridional de la torre, tot aprofitant el relleu, hom bastí un petit recinte que tenia una longitud de 5, 5 m i era acabat en forma d’esperó. Les pedres d’aquest mur, amb un gruix de 100 cm, són una mica més grosses i escairades que les de la torre central; actualment només se’n conserven cinc filades.
Uns quants metres a l’E d’aquesta torre hi ha una roca en forma d’agulla prominent, que s’alça damunt de l’esquerda que permet l’accés. Entre aquesta agulla, damunt la qual hi ha restes de construccions, i l’extrem oriental del planell o recinte del castell hi ha poc més de 4 m, per sobre l’esquerda, que eren superats amb una estructura de fusta, potser una espècie de pont llevadís. A la paret est de l’agulla rocosa veiem diversos clots o forats buidats a la roca, on hom devia encaixar les bigues.
El recinte del castell s’estenia a l’W, al N i a l’E de la torre. Tot aquest planell de roca era clos per una muralla, que sobretot veiem a la banda septentrional, en especial del sector més occidental. Només hi ha, però, tres o quatre filades de carreus que en testimonien l’existència. Aquest sector oest, amb una amplada d’uns 50 m, resta tancat també per diverses esquerdes profundes.
Al sector del clos situat a l’E, més petit que l’occidental, veiem diverses restes de murs: un que va de N a S, arranat, amb una amplada de 60 cm. Un altre de perimetral, situat al S, arran de l’espadat i amb un aparell més irregular, etc. També trobem en aquest planell diversos encaixos o graons cavats a la roca.
D’acord amb la característica de l’aparell constructiu, podem suposar un primer moment d’edificació de la torre cap al segle XI o XII. A aquestes primeres construccions s’afegiren altres de fetes vers els segles XII i XIII, o posteriorment. En conjunt ens trobem amb un castell feudal molt interessant, d’una forma especial a causa d’haver aprofitat el relleu per a fer una fortificació difícilment expugnable. D’altra banda, tot i les escasses restes que s’han conservat, podem fer-nos una idea de com devia ésser aquesta fortificació en època medieval, amb la seva torre, molt més alta del que es desprèn de les ruïnes, i amb el seu clos de muralles, que devia ésser mitjanament alt, però que s’estenia per un espai força ampli, dins del qual podia haver altres sales i construccions. (JBM)
Vilatge
Planta de la vila medieval de Camps, creada en dos nuclis, un entorn de l’església de Nòstra Dòna i l’altre entorn del castell.
D. Baudreu
El poble medieval de Camps devia organitzar-se de manera juxtaposada al voltant de dos pols, l’església i el castell, al cim del turó que domina el poble actual, les restes del qual s’han descrit anteriorment. El replà inferior del turó on hi ha l’església parroquial de Nòstra Dòna, de prop de cinquanta metres de diàmetre, pot ser assimilada a un clos eclesiàstic, el límit oest del qual queda mal definit. Encara contenia algunes cases habitades al segle XIX. En aquesta zona són visibles en l’actualitat uns vestigis de muralla sobre el marge de migdia. Una fotografia del principi del segle XIX mostra que en aquesta muralla s’obria una porta monumental que anys després va desaparèixer completament. Tot plegat fa pensar que és possible que el nucli més antic d’hàbitat medieval a Camps hagi correspost al sector entorn de l’església. Això no obstant, res no permet afirmar que l’església medieval primitiva hagués precedit el castell. (DB)
Bibliografia
- Ramiere de Fortanier, 1952-53, 10, pàgs. 36-41
- Quehen, 1975
- Quehen - Dieltiens, 1983