Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic La Diputació de Lleida li concedí l’edifici gòtic de l’antic hospital de Santa Maria per a ubicar-hi la seu social La primera junta la integraren Josep M de Porcioles president de la Diputació, com a president Josep Antoni Tarragó i Pleyan, com a secretari general, i Josep Sol i Ballespí, com a primer promotor En els estatuts fundacionals 1942, reformats el 1965, es definí com un centre promotor i impulsor de la investigació i l’estudi en el marc de la província de Lleida i les seves comarques que, buscava l’exaltació i l’increment dels valors espirituals,…

La seva trajectòria és indestriable de les grans etapes històriques del s XX així, la primera 1905-36, tot recollint les inquietuds regeneracionistes del tombant de segle, es projectà al llarg de les primeres dècades del nou-cents i feu cristallitzar el programa més genuí i insuperat de la institució, la qual mantingué, des de l’inici, una reciprocitat de socis amb l’Ateneu de Madrid i l’Ateneu Barcelonès La Guerra Civil Espanyola, amb la dimissió de la junta directiva, significà una primera ruptura motivada pel control de les forces del Front Popular i la consegüent depuració de socis El…

Fou instituït per Teodor Llorente i Olivares, director del diari i l’almanac fins la seva mort 1911, a qui succeí 1911-49 el seu fill Teodor Llorente i Falcó després n’han tingut cura altres periodistes Crònica de fets, noms i notícies de València, amb esdeveniments polítics, econòmics, institucionals, culturals, esportius —des del principi del s XX—, notes de societat, informacions quotidianes, festes, etc, té caràcter eminentment local només s’hi esmenten els esdeveniments generals que apareixen integrats dins la societat valenciana També fa referències a la província i, en menor proporció…

En la primera època, amb la grafia L’Avens , es publicà quinzenalment de manera irregular entre el 1881 i el 1884, i després, en la segona època entre el 1889 i el 1894, aparegué primer mensualment per a convertir-se més tard en quinzenal El 1891 regularitzà el nom i esdevingué L’Avenç Fou fundada per Jaume Massó i Torrents, primer director, Emili Guanyavents, Josep Meifrén i Ramon Casas, amb un ideari de progressisme laic i catalanista, inspirat en Valentí Almirall, i per omplir el buit en el camp de la crítica literària i artística que la conversió en diari de la revista La Renaixensa…

De caràcter administratiu i autònom, també articula els equipaments vinculats a la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya Arqueoxarxa , la Ruta dels Ibers i la Ruta de l’Art Rupestre, així com el Centre Iberia Graeca Tutela científicament els jaciments del castell de Palamós, del  coll del Moro , del Molí d’Espígol,  del  Castellet de Banyoles,  de Guissona i de la Roca dels Moros Amb la culminació, l’any 1996, del procés de transferència de la Diputació de Barcelona a la Generalitat de Catalunya del Museu Arqueològic de Catalunya i dels museus d’Ullastret i Olèrdola, hom feu…

La iniciativa fou obra de Felip M Garín i Ortiz de Taranco, diputat ponent de Cultura, Ensenyament i Belles Arts de la Diputació Ell fou qui, pel febrer del 1947, plantejà per primera vegada la necessitat d’un centre superior de cultura que, amb fons provincials i de manera coordinada amb el CSIC, promogués les recerques de temes valencians en els camps històric, filològic, artístic i econòmic, principalment L’experiència positiva assolida per institucions similars creades uns quants anys abans a Pamplona, Saragossa o Lleida, amb els mateixos objectius, facilitaren la tasca d’…

El segon número no aparegué fins l’any 1974 i només a partir del número 3 1983 ha tingut una continuïtat, tot i la seva periodicitat irregular La publicació comprèn un conjunt de treballs d’investigació sobre economia, història, natura, indústria, etc de l’Anoia La tasca de selecció dels treballs la realitza el mateix Centre En destaca el volum 4, que és un homenatge al Dr Joan Mercader i Riba, un dels principals impulsors de l’estudi de temes relacionats amb la comarca i fundador d’aquella institució A banda de Joan Mercader i Riba, entre els collaboradors de la revista…

Desenvolupament enciclopèdic L’anagrama era el mateix de la publicació Pensat i Fet , revista fallera de prestigi i molt popular Edità una trentena de títols –de temàtica literària, filològica, folklòrica i de divulgació històrica– centrats en el País Valencià, d’entre els quals destaquen Gramàtica valenciana 1952, de Carles Salvador Diccionari de la rima 1956, de Francesc Ferrer i Pastor, amb la collaboració de Josep Giner, i Breu compendi de la història del regne de València 1953, de Frederic Moscardó Bona part de les edicions foren autofinançades i, en casos especials, com un…

Situat en el conflicte de la guerra civil catalana del segle XV, el text trasllueix un aflamat apassionament, que narra, en un primer moment, la decadència, presó i mort de Jaume II d’Urgell, on la figura del comte resulta mitificada, mentre Joan de Navarra —el futur Joan II— apareix com un assassí a continuació fa una defensa exaltada dels drets del comte a la corona i retreu a la noblesa i als ciutadans de Barcelona la seva passivitat en la revolta de Jaume contra Ferran I 1413 La conclusió de l’autor és que la decadència política i social catalana té com a causa l’entronització d’una…

Les tres primeres són anònimes però s’atribueixen generalment a un mateix autor, situat a la Cancelleria catalanoaragonesa durant els primers anys dels Trastàmara Coll i Alentorn llançà la hipòtesi que podria tractar-se de Dalmau de Mur, arquebisbe de Saragossa i canceller Cervera 1376 – Saragossa 1456 La Crònica del Regnat de Martí I fou escrita entre el 1416 i el 1436 i concebuda, com la Crònica del Regnat de Joan I , per tal de posar al dia la Crònica de Pere el Cerimoniós i escrita també fora de l’àmbit oficial, com ho denota el to crític envers els monarques L’obra explica el perquè del…