Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Alexandre Wohlguemuth i el seu Arsenal Civil
El belga Alexandre Wolhguemuth creà a la platja de Can Tunis de Barcelona un arsenal civil destinat a la construcció naval i capacitat per a fabricar motors, màquines de vapor i tota mena de construccions metàlliques A la imatge, publicitat al catàleg de l'Exposició de Vilanova, de 1882 Alexandre Wohlguemuth, un belga amb el títol parisenc d’enginyer civil en arts i manufactures, s’establí a Barcelona cap el 1880 amb el propòsit d’installar una foneria de ferro, amb els seus corresponents tallers de construcció de maquinària i calderería El projecte tirà endavant al…
Dionís Escorsa. La Foneria Escorsa
L’any 1877 es creà a Barcelona la societat Plana, Agustí i Éscorsa, que installà una foneria de ferro al núm 15 del passeig de la Creu Coberta de Barcelona, avui avinguda de Mistral Dionís Escorsa Metalurgistas y Electrotécnicos, 1953 Dionís Plana era un home de l’ofici Era un dels components de Plana, Codina i Bertran, una altra foneria de ferro que havia funcionat al carrer Aldana, davant de la presó vella, prop d’on ara installaven els nous tallers Agustí era un serraller que aportava els seus coneixements en aquest ram Dionís Escorsa i Cruells va ser nomenat director tècnic del taller La…
Suari i Canals. Deutsch i Companyia
Suari i Canals construïren una refineria de petroli a Badalona el 1879 L’establiment era arran de mar i tenia un moll propi per a la descàrrega del petroli que arribava en llaunes o bótes El 1882 l’empresa anava a nom de Ramon Canals i Companyia El seu despatx era a Barcelona, passeig de la Duana, núm 5 Poc després passà a nom de Deutsch i Companyia Alexandre Deutsch de la Meurthe fou un dels primers importadors i refinadors de petroli a l’estat espanyol Era conegut per la seva marca, El León Establert inicialment a Madrid, tenia en el seu actiu industrial medalles d’or a l’…
La Bauma, a Castellbell i el Vilar
Dalmau i Tolrà Germans El 1859 s’inaugurà el trajecte Terrassa-Manresa, que completava la línia de ferrocarril que comunica Barcelona amb la capital del Bages L’estació de Castellbell i el Vilar posava en contacte un mitjà de transport modern amb el riu Llobregat en un lloc molt apte per a aprofitar la força de l’aigua Per això no sorprèn que l’any 1860 s’establís una primera fàbrica tèxtil a prop de l’anomenada casa de la Bauma, i es construís una presa, el canal i un salt d’aigua Els seus propietaris eren l’empresa Roca i Llubià Masats, J, Història del Bages , vol I En una guia del 1869 a…
Els Bosch i l'Anís del Mono, a Badalona
L’anís és l’essència de la matafaluga, una planta herbàcia prou comuna a Catalunya Era considerat un medicament de primer ordre i recomanat pels metges com a digestiu i expectorant, per estimular la gana i per a provocar la menstruació L’anís barrejat amb aiguardent de vi donarà un licor d’alta o mitjana graduació, que adquirirà una gran popularitat durant la segona meitat del segle XIX, a conseqüència de la seva presentació com una beguda estimulant, gràcies a l’alcohol, i al mateix temps com a digestiu Josep Bosch i Grau i el seu germà Vicenç construïren una fàbrica de licors a Badalona el…
Els Rivière. Filferro i teles metàl·liques
Etiqueta Els Rivière, d’origen francès, introduïren la fabricació de teles metàlliques a Catalunya aplicables a la fabricació de reixats, somiers i altres usos industrials El 1903 iniciaren el trefilatge amb la fabricació de filferro Francisque així escrivia el seu nom Rivière Bonneton va néixer l’any 1835 a Issoire, un poble de l’Alvèmia, prop de Clermont-Ferrand Quan tenia quinze anys se n’anà a París on volia entrar d’aprenent en un comerç de teixits, però el 1853 va trobar una ocasió millor i entrà com a empleat a les oficines del ferrocarril d’Estrasburg La facilitat que tenia per al…
Cotó i carbó. El ferrocarril de Manresa a Berga
L’alt Llobregat, de Manresa cap amunt, conté algunes de les més importants colònies industrials catalanes Els manresans i els berguedans tenen un paper essencial en la història de la indústria cotonera catalana Uns i altres buscaren l’aprofitament energètic que els podien donar les aigües del Llobregat i establiren les seves fàbriques a la vora del riu, a prop de casa Estació de Fígols Les mines Els interessos carboners de la conca de l’alt Llobregat, units als dels cotoners, actuaren a favor de la continuïtat del ferrocarril fins a Guardiola de Berguedà, amb perjudici de la ciutat de Berga A…
Els tallers Nuevo Vulcano de la societat Navegació i Indústria
1833-1841 Els vapors catalans La futura societat Navegació i Indústria s’inicià el 1833 amb el nom de Vapors Catalans Altres la denominen Societat Catalana de Vapors o Catalana de Vapors Espanyols Es tractava d’una companyia de navegació i el seu principal actiu era un vaixell de vapor anomenat Balear, que començà –lògicament– seguint una línia regular de passatgers entre Barcelona, Ciutat de Palma i Maó Feia el viatge sis vegades al mes La línia s’inaugurà el 2 de març de 1833 Dos mesos després, fou suprimida l’escala de Maó i el vaixell afegirà aviat la ciutat de Marsella als seus viatges…
Els Batlló
Batlló Germans La família Batlló La família Batlló era olotina Quatre dels set germans Batlló i Barrera baixaren a Barcelona a installar la seva indústria A casa seva possiblement haurien pensat en la llana, que era el producte tradicional del país Però pel fet de baixar a Barcelona passaren amb tota naturalitat al cotó Al començament no devien pas anar plegats, perquè la primera vegada que els trobem, l’any 1829, Jacint Batlló té una petita indústria de teixits al carrer de la Riereta, mentre un o altres germans participen en un negoci similar dintre de la societat Batlló i Escubós, al…
La Maquinista Terrestre i Marítima
Valentí Esparó i Companyia 1839-1855 Valentí Esparó és un dels homes més importants i més representatius de l’empresariat català que realitzà la revolució industrial Aquí s’analitza la seva etapa professional, mentre actuà per compte propi El 1855, la seva fàbrica s’integrà en La Maquinista Terrestre i Marítima, SA, de la qual serà el primer president Però aquesta és una altra història, i la seva figura mereix ser observada amb atenció abans d’incorporar-se a la que serà la primera empresa catalana de construccions mecàniques i metàlliques del segle Valentí Esparó i Giralt era cerdà Nasqué a…