Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Blanqueig, tintoreria, aprestos i acabament
a filatura i el tissatge El fil o la peça teixida han de rebre un tractament que els doni les característiques que se’n demanen, abans d’entrar en l’etapa de confecció Són tractaments ben diversos en els quals la mecànica i la química tenen un paper essencial Són procediments aplicables a totes les fibres tèxtils Durant la segona meitat del segle XIX es va anar fixant a Catalunya una especialització industrial tèxtil al voltant del blanqueig, l’estampació, el tint i l’aprest del fil o dels teixits Són operacions molt diverses i algunes molt complexes Les indústries que les realitzen es…
La seda i els seders
El cuc de seda i la morera Invitació als membres del Collegi de l'Art Major de la Seda elaborada en seda 1903 La indústria de la seda necessita el capoll que fabrica el cuc i el cuc necessita les fulles de la morera per a menjar Però no és pas imprescindible que cucs, moreres i indústries convisquin en el mateix terreny A Catalunya la indústria sedera tingué un paper important, molt superior al que tenien els seus cucs i les seves moreres Per no perdre el costum, també en aquest cas, Catalunya haurà d’importar la majoria de la seda que fila i teixeix del País Valencià o d’altres zones de l’…
El centre cotoner de Barcelona
Certificat d’embarcament de cotó americà destinat a Barcelona, 1880 Els industrials cotoners treballaven amb una primera matèria que els arribava de lluny Calia importar-la i assegurar-se’n el proveïment Com a epíleg a la presentació de les més importants empreses cotoneres catalanes en el procés d’industrialització, dediquem aquestes darreres pàgines a l’estructura d’aquest comerç d’importació i als primers projectes de conrear cotó a la Península, com a alternativa a la importació La relació dels industrials amb aquests dos temes és directa, com es podrà veure Efectivament, el cotó en floca…
Els draps i les novetats
Anunci El Mercurio , 1915 La paraula drap no ha tingut sort en català Un drap és una peça teixida i s’aplicà especialment als teixits de llana Per als francesos, encara avui, un drap és exactament això, un teixit de llana, sense altres connotacions Però a Catalunya les coses no van pas rodar així S’introduí des del segle XVIII la paraula castellana “paño”, equivalent de drap, que s’anà imposant com tantes d’altres, a cavall de la forçada castellanització del país des del Decret de Nova Planta La gran fàbrica de Pau Miralda i Companyia, a Manresa, construïda al començament del segle XIX, serà…
Narcís Xifra i la seva societat cooperativa
Narcís Xifra i Masmitjà 1850-1934 fou un gironí, enginyer industrial i professor de matemàtiques Entrà com a director tècnic de la casa Francesc Dalmau i Fill al final de la dècada del 1870, i s’incorporà amb naturalitat i amb el mateix càrrec a la Societat Espanyola d’Electricitat, quan aquesta es constituí l’any 1881 La mecànica i l’electricitat foren les seves dues especialitzacions industrials Hi ha constància que va introduir millores en algunes de les màquines que construí per compte de l’empresa on treballava Per exemple, el commuta-dor automàtic, sistema Xifra, del qual anaven…
El paper de fumar de Miquel i Costas & Miquel
La família Miquel Els Miquel i els Costas formen part de la classe emprenedora i paperaire de Capellades, com els Romanyà, els Romaní o els Vilaseca Aquesta classe es dedica a la indústria paperera, mentre que a Sabadell i a Terrassa es dedica a la llana Perquè hi ha una tradició que es transmet de pares a fills i s’adapta a les circumstàncies de l’època I amb la mateixa dispersió d’esforços El pare té un molí paperer i dos dels fills continuen el negoci, cadascun pel seu compte Si els néts fan el mateix ens trobem amb nombrosos negocis paperers que coincideixen en un cognom comú i que…
Eduard Calvet. La representació internacional dels cotoners. La colònia del Pelut, a Torelló
Eduard Calvet i Pintó Cataluña Textil , 1911 Eduard Calvet i Pintó 1875-1917 és una figura que destaca més per la seva activitat representativa del sector cotoner català que per la seva indústria No és únic el cas de l’industrial que assumeix posicions de defensa dels interessos cotoners, al mateix temps que gestiona la seva empresa Joan Güell i Josep Ferrer i Vidal en podrien ser els exemples més representatius N’hi ha molts d’altres que fan compatible un càrrec polític amb el d’empresari Eduard Calvet es caracteritza pel fet que clou l’etapa de la industrialització catalana —morí el 1917—…
La llana i els llaners
La llana, la fibra tradicional Etiqueta de la fàbrica de Teixits R i F Rovira A Catalunya la fibra tèxtil tradicional ha estat la llana, perquè sempre hi ha hagut ovelles, a casa nostra Les filadores de les nostres cançons populars teixien llana i de llana eren la majoria dels teixits que s’utilitzaven La seda, el lli i el cànem són fibres animals o vegetals, introduïdes a Catalunya en diversos períodes històrics, però que sempre mantindran una posició minoritària dintre del consum tèxtil El cotó, una fibra importada de països tropicals o subtropicals, no arriba a Catalunya fins a la meitat…
Els Pons, a Puig-reig
Josep Pons i Enrich 1811-1893 Josep Pons i Enrich La Colònia Pons, de Puig-reig, 1875-1987 Josep Pons nasqué a Manresa el 1811 El seu pare era un perxer, un menestral que teixia cintes o galons de seda, dintre de la més estricta tradició manresana La generació de Josep Pons és la que descobreix el cotó com a material tèxtil que s’imposa, i passa sense problemes de la seda o la llana al cotó La tradició tèxtil es mantindrà a la família dels seus tres germans, un —Lluís— collaborà amb ell en els seus negocis un altre, Antoni, es casarà amb Paula Pla, filla d’un fabricant i la noia, Francesca…
El cotó
Fragment d'una etiqueta d'una marca de cotoners L’etiqueta conté els símbols més representatius La figura femenina representa la indústria, la roda dentada les màquines, la xemeneia el vapor, les abelles el treball, l’àncora el comerç, el cotó la primera matèria i el teixit estampat el producte final Els cotoners representen l’èxit més evident de la Revolució Industrial a Catalunya La valoració global de la seva feina es fa en el volum II de la Història Econòmica de la Catalunya Contemporània Aquí, correspon només fer la presentació individual de les empreses que foren protagonistes d’aquest…