Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
El gravat i les arts del llibre de l’època del barroc a la Il·lustració (II)
Situació social i cultural L’art gràfica, tal com ja s’ha anat definint al llarg del text, no deixa de ser la conjunció d’una activitat artística i manual Si bé és cert que amb el temps aconseguí –igual que la pintura– de ser considerada entre les arts liberals, el seu llarg i variat procés de realització continuà vinculat a tècniques molt pròximes als oficis mecànics Com es podrà veure més endavant, la tasca del gravador ha estat sempre un ofici dur, generalment poc remunerat i poques vegades considerat en la seva qualitat intrínseca Només alguns gravadors acadèmics van aconseguir de ser…
L’escultura romana de bronze i altres materials
Normalment, l’escultura de bronze i altres metalls més nobles durava poc en el seu lloc d’origen, atès el caràcter valuós d’aquests materials, susceptibles de ser fosos i transformats Per aquesta raó, no hi ha gaires restes escultòriques metàlliques, i la troballa de peces de mida natural és sempre excepcional, tot i que n’hi havia força als paisatges romans, tant urbans com rurals Si la durada de les estàtues de bronze no acostumava a ser gaire llarga, encara ho era menys la d’aquelles que eren recobertes d’una làmina d’or n’ha sobreviscut només un fragment molt petit a Empúries Cal destacar…
Tapissos i vitralls
Durant segles, la fredor de les parets i la plana claror dels finestrals aclaparà clergues i gran senyors En un món on els colors semblaven patrimoni exclusiu de la natura, els humans medievals s’esforçaren a combatre l’excés de llum blanca inexpressiva i la neutra gravetat de la pedra feta mur Cobriren els panys de paret amb llenços policromats i filtraren els raigs del sol amb vidres de tots colors Animaren esglésies i palaus amb l’alegre simfonia de tapissos i vitralls Es tractava de reproduir els tons de la natura amb tints i materials que la mateixa natura proveïa Millorant tècniques…
Els mobles de debò
Encara a la primeria del segle XX, a Europa, feia senyor tenir una calaixera de xicranda O de caoba La xicranda no és una fusta de la selva plujosa, però la caoba sí Ho és, com la majoria de les fustes precioses, aquests admirables materials de calidesa insuperable al tacte i fins a la vista, carregats d’aigües mòrbides que són el resultat de tallar al biaix els anells de creixement del tronc Fustes refulgents un cop polides, exaltades pel toc encès del vernís, mats i alhora lluents, resistents a l’ús i fins al rosec de corcs i altra fauna xilòfaga Amb el doble valor del material preciós de…
Itaipú
Quanta aigua són 29 km 3 Costa d’imaginar Expressat en litres encara és pitjor 29 000 000 000 000, és a dir 29 bilions de litres Un compromís amb les xifres seria dir 29 000 milions de m 3 , o sigui 29 000 hm 3 És l’aigua continguda en una làmina d’1 m d’alçada que cobrís una extensió de 29 000 km 2 Doncs aquesta ingent quantitat correspon a l’aigua que hi ha en un sol embassament enclavat al cor de la selva missionera L’embassament hidroelèctric més gran del món Itaipú Aquest colós de la generació hidroelèctrica s’alimenta d’una conca hidrogràfica de 820 000 km 2 Està situat sobre el riu…
El gravat i les arts del llibre de l’època del barroc a la Il·lustració (I)
« En el nostre segle els gravats han arribat a un alt grau de perfecció i els nostres gravadors ens han donat tant gran nombre d’ells sobre tota classe de matèries, que es pot dir amb certesa que s’han convertit en els dipositaris de tot el més bell i més curiós del món » Tant de bo poguéssim fer nostres les paraules amb què l’acreditat teòric francès Roger de Piles glossava els gravadors contemporanis en el seu tractat L’idée du peintre parfait , publicat a París l’any 1699 En absolut es correspon, però, aquest panorama amb el de l’àmbit català, com tampoc no era comparable el nivell dels…
El gravat i les arts del llibre del gòtic al Renaixement
En una pionera visió de conjunt del gravat a Catalunya, Maria Aurora Casanovas constata el fet que, juntament amb la introducció de la impremta lligada al nom de mestres alemanys –a les mans dels quals restà molt de temps–, ens arribaren diverses matrius en fusta i metall obertes a França o a d’altres països Tot aquest material, a més de servir als propòsits de determinats impressors, fou copiat sense cap mena d’escrúpol per artífexs autòctons o estrangers en acompliment d’encàrrecs d’altres tallers Tal com ja ho considerà Agustí Duran i Sanpere, alguns impressors devien ser alhora gravadors…
El gravat i les arts del llibre de l’època del barroc a la Il·lustració (IV)
La generació d’entre segles De tots els calcògrafs que se citaran d’ara endavant, ens en vam ocupar amb motiu de la nostra recerca doctoral La calcografia catalana del segle XVIII Dels argenters als primers acadèmics i de tots ells vam elaborar exhaustius apartats monogràfics, en els quals consta la catalogació de totes les làmines i estampes localitzades fins ara, juntament amb les corresponents aportacions documentals i/o analítiques, la publicació dels quals tenim actualment en preparació Així, basant-nos en aquest material, resumirem aquí l’evolució de la calcografia catalana, destacant…
La pintura sobre taula
La majoria de peces conservades de pintura sobre taula no són més que elements funcionals que es van crear a partir de la necessitat de moblar l’església entorn de l’altar Si, tal com es comentarà més endavant, les grans esglésies i les basíliques se servien de materials preciosos o de més valor com ara l’or, el vori, la pedra o bé el teixit, la pintura sobre taula representava un recurs poc costós per a les esglésies més humils D’aquí que sovint, a través de l’element pictòric i de tècniques compatibles que proporcionaven volum –com ara l’estuc–, es volguessin imitar les esplèndides obres de…
Les costes baixes dels litorals sense marees: platges, aiguamolls i deltes
La distribució dels hàbitats Tal com ja s’ha dit, parlant amb propietat, no existeixen mars sense marea Tanmateix, com que la intensitat de la marea depèn de la massa d’aigua que es consideri, de la seva situació geogràfica i de fenòmens locals relacionats amb la forma dels litorals, hi ha mars on la marea té una feble amplitud Al voltant d’aquestes mars tancades, la frontera entre el medi terrestre i el medi marí és molt estreta Quan la costa és poc elevada, el límit és constituït per una platja, una fila de dunes més o menys desenvolupada o, a la desembocadura dels cursos d’aigua, zones d’…