Resultats de la cerca

L’antropologia darwiniana escandalitzà els seus contemporanis en establir, de manera irrefutable, una continuïtat biològica entre els humans i la resta dels primats Però no resolia la greu dificultat de com explicar l’especificitat humana sense recórrer a causes no materials Concebre l’adquisició per selecció natural de comportaments que oposessin resistència a la selecció natural pura i dura per exemple els comportaments cooperatius o altruistes pot resultar subtil, però també està subjecte a controvèrsia ja que la identitat humana s’aprecia com un pur fet biològic on resideix, en aquestes…

La constitució Estatuts del Banc Universal, 1883 Es creà el 27 de desembre de 1881 El nom ja ho diu tot, tant pel que fa a l’objectiu social, com a les ambicions Es tracta de “ dedicar grandes capitales al auxilio del comercio y de la industria, a la construcción de obras públicas de reconocida utilidad y al mejoramiento de todas las fuerzas vivas del país ” Es proposa fer les coses “ en grande escala ” i per això fixa un capital de 100 milions de pessetes, representat per 200 000 accions de 500 pessetes cadascuna Però, seguint la tradició i les exigències legals, demana el desemborsament…

Pierre de Ronsard, cap de brot del moviment renaixentista de renovació de la poesia francesa “La Pléiade”, és tingut de vegades per remot precursor de l’ecologisme contemporani Aquest fragment d’elegia, per exemple, podria fer pensar en una crítica de la brutalitat tecnològica i en l’exaltació dels valors ‘naturals’ que prediquen força ecologistes actuals Seria oblidar que Ronsard, com molts dels seus contemporanis, vivia dolorosament la desmitificació mecanitzadora del món renaixentista i la desaparició successiva dels mites i encantaments que fonamentaven fins llavors les relacions dels…

La Companyia Agrícola Catalana El 23 de setembre de 1846 es constituí a Barcelona aquesta societat anònima, amb un capital de 9 milions de rals —2 250 000 pessetes—, representat per 4 500 accions de 2 000 rals cadascuna L’empresa es proposava l’explotació agrícola en terrenys situats darrere de Montjuïc Aquesta societat no va tenir l’autorització fins cinc anys més tard —8 de gener de 1851—, però mentrestant ja s’havia posat en marxa Al marge dels conreus, era propietària de la pedrera Antúnez, a la mateixa muntanya i de la casa que amb aquest nom donarà origen a Cantunis Hi havia entre els…

Les notícies d’aquest banc són molt fragmentàries L’autor només ha disposat dels documents publicats pel Butlletí Oficial de la Província de Tarragona , d’algunes referències de premsa barcelonina i d’algunes de contingudes al “Diario de Tarragona” Resten per aclarir moltes coses del que va ser el tercer banc d’emissió de Catalunya Nota de l’autor El banc d’emissió 1864-1874 Un Decret de 25 de juny de 1864 autoritzava la creació del Banc de Tarragona La concessió es feia a favor de cinc persones, dues de les quals passaran a la Junta de Govern Les altres…

La constitució Estatuts i Reglament del Banc del Foment de Barcelona, 1882 Es creà el 30 de novembre de 1881 L’objectiu social era, com sempre, amplíssim “ Realizar en España, Ultramar o el Extranjero toda clase de operaciones agrícolas, industriales, comerciales, hasta inmobiliarias, y toda empresa de obras públicas ” Els estatuts dediquen tretze apartats a concretar operacions, que van des de l’execució de les ordres de Borsa que els confiïn els clients, fins a la creació de tota classe d’empreses, passant pel descompte de lletres i de pagarés D’acord amb aquest objectiu, el capital és…

La constitució El Banc Ibèric es constituí a Barcelona el 5 de novembre de 1881 L’objectiu social era “ auxiliar directamente con sus recursos a todas las clases industriales de España y a la vez atender también al servicio del comercio, como poderoso auxiliar que es de la industria ” art 2 dels estatuts Un objectiu general, per tant, però clarament més enfocat a la inversió en negocis que a les operacions comercials El capital subscrit és importantíssim 50 milions de pessetes Com era tradicional, el capital realment desemborsat en el moment de la subscripció és molt menor el 25%, o sigui 12,…

La constitució La ciutat de Mataró no es va voler quedar enrere a l’hora de crear el seu banc El 18 de desembre de 1881 es constituïa en aquella ciutat la societat anònima Banc de Mataró “ El objeto de la sociedad es auxiliar con el capital a la agricultura, la industria y el comercio en todos sus múltiples ramos ” Art 3 dels estatuts És a dir, tot i res tot en general, res en particular El capital del banc es fixà en 15 milions de pessetes, integrat per 30 000 accions de 500 ptes Els primers estatuts preveuen emetre 20 000 accions 10 milions de capital i deixar les altres en reserva Sobre…

La Caixa d’Estalvis i “Montepío” de Barcelona Porta principal de l’edifici social, al carrer de Jaume I Caja de Ahorros y Montepío de Barcelona, 1844-1904 Els directius de la Caixa d’Estalvis se senten tranquils i satisfets per primera vegada des de la seva creació La captació d’estalvi —popular o no popular— ha estat un èxit La xifra de dipòsits s’apropa a la del Banc de Barcelona La seva política d’inversions ha estat refermada per una alça dels valors d’estat i pel manteniment de la cotització dels valors locals, que ha creat unes reserves ocultes considerables, en forma de plusvàlues de…

La constitució L’escriptura de constitució del Banc Financer s’atorgà el 7 de novembre de 1881 Dinou persones van comparèixer davant del notari per crear un dels projectes més ambiciosos de la Febre d’Or El Banc es constituïa amb un capital de 20 milions de pessetes, però amb la intenció d’augmentar-lo ben aviat fins a 60 milions El nom —diguem-ho de passada— era una redundància, ja que un banc és financer per definició Estatuts del Banc Financer, 1881 L’objectiu social, segons els estatuts, reflecteix l’ambició dels seus promotors Des de “ suscribir o contratar empréstitos con el Gobierno ”…