Resultats de la cerca

El vessant sud-oest de penya de la Safra, amb pinedes de pi blanc de repoblació Vicent Sansano Les serres del Reclot i la Safra 220, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Les serres del Reclot i la Safra són dos massissos calcaris que tenen els seus punts culminants en l’Alt de l’Algarejo 1043 m i la Penya de la Safra 849 m, i que estan situats en la comarca de les Valls del Vinalopó Des del punt de vista geològic s’emmarquen en la zona externa de les serralades bètiques La serra del Reclot està formada per calcàries, margues i gresos cretacis, mentre que la de la Safra per…

Iridàcies 1 Safrà Crocus sativus esquema de la planta en secció longitudinal x 0,5 2 Lliri dels Pirineus Iris latifolia aspecte general x 0,5 3 Lliri comú Iris germanica detall de la flor x 0,5 4 esquema floral d’un iris a secció longitudinal de la flor x 0,5 b secció transversal d’una càpsula amb la disposició de les llavors x 1 5 Gladiol o espasí Gladiolus aspecte general x 0,5 Eugeni Sierra Formen una família cosmopolita, particularment rica a l’Àfrica extratropical, que comprèn en conjunt uns 70 gèneres i unes 1800 espècies A la conca mediterrània es troba ben…

L’escut de la vila a la clau de volta del presbiteri major de l’església parroquial v 1300-50 BS – GSerra Cervera, capital de la Segarra, en ple altiplà central de Catalunya, va néixer durant el segle XI en una zona elevada que dominava la vall de l’Ondara, per on passava el camí que comunicava Barcelona amb les terres de Lleida i amb l’interior peninsular Des del 1026 hom té constància d’un poblament estable al turó de Montserè, al mateix indret que, segons dades arqueològiques, havia estat ocupat per un antic hàbitat d’època ibèrica En aquest punt, a redós d’un castell, va començar a bastir…

Aspecte de s’Albufera des Grau, amb part de l’extensió d’aigües lliures, un petit illot i els turons que l’envolten, coberts parcialment per ullastrars Yves Hennechart S’Albufera des Grau 12, entre els principals espais naturals de Menorca A 9 km de Maó, cap al nord, es troba S’Albufera des Grau, el cas més notable de llacuna litoral de les Balears S’Albufera forma part d’un conjunt integrat de terres de pastura, turons boscosos i bosquines litorals, equilibrat pels usos rurals tradicionals de Menorca Si la zona humida és el centre i motiu fonamental de la protecció legal de la zona, els…

A la ciutat de Saragossa la influència d’artistes catalans va ser notable durant la prelatura de Dalmau de Mur 1431-56, a la iniciativa del qual es deu la realització de nombroses obres d’art amb les quals es van guarnir la catedral de Sant Salvador i altres temples propietat de la mitra saragossana, dutes a terme per artistes de prestigi indiscutible que procedien, en gran part, de Catalunya Lacarra, 1993 Per això, alguns investigadors peninsulars van pensar que entre els artistes que Dalmau portà amb ell a Saragossa durant el seu govern hi havia el pintor Jaume Huguet, atesa, d’una banda,…

L’escut de la vila sobre el portal d’entrada a l’hospital de Santa Magdalena ECSA – GSerra L’evolució històrica La vila de Montblanc té el seu origen a mitjan segle XII, arran de la concessió realitzada pel comte Ramon Berenguer IV del lloc de Duesaigües-Vilasalva, situat vora la confluència del Francolí i l’Anguera, a favor de Pere Berenguer de Vilafranca, esdevingut el primer batlle i veguer del territori de Montblanc L’emplaçament definitiu s’inicià amb la segona carta de poblament 1163, per la qual, per raons estratègiques, s’obligà a traslladar la població a la falda del tossal o “ munt…

Escut de la ciutat en una clau de volta de la Seu, de vers 1328-53 BV – GSerra Síntesi històrica A la baixa edat mitjana el nucli urbà de la ciutat de Manresa ocupava els turons del Puig Cardener i el Puig Mercadal –on hi ha les esglésies de la Seu i del Carme, respectivament–, solcats pel Cardener i dos dels seus afluents, el Mirable i el torrent de Monteis, que des del segle XIV ja rebé el nom de torrent de Predicadors Malgrat l’existència de restes d’èpoques ibèrica i romana i que el nom de Manresa ja apareix en la documentació el 24 de juny de 889, el gran creixement urbanístic de la…

L’alzinar de l’obaga del Menejador, amb els tocs de color que li donen arbres caducifolis com les blades Acer opalus , els freixes de flor Fraxinus ornus i els roures de fulla petita Quercus faginea JP Produccions La Font-roja i les serres d’Alcoi 15, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic L’any 1332, poc més d’un segle després de rebre part de les muntanyes de Mariola i el Menejador com a herència dels últims reis àrabs de Dénia, el Consell dels nobles d’Alcoi va prendre una decisió històrica amb gairebé cap precedent a tota la Mediterrània occidental preservar el…

Són líquens principalment foliacis, sovint amb cianofícies com a fotobionts o formant part de cefalodis, que viuen al sòl, escorces, roques, principalment en llocs rics en molses, on la humitat persisteix Els apotecis tenen un característic desenvolupament hemiangiocàrpic comencen a formar-se coberts per una capa de tallus, que s’obrirà més tard Les paràfisis són en general no ramificades, lliures Els ascs són fissitunicats, amb un anell amiloide, i les espores duen diversos septes transversals i brunegen en madurar Viuen a tot el món, però hi ha un màxim d’espècies a l’hemisferi sud N’…

Liliàcies, I 1 All de bruixa Allium roseum a aspecte general amb el bulb i els bulbils x 0,5 b detall d’una flor x 2 2 Escilla Scilla autumnalis a aspecte general de la planta amb fruits x 0,5 b inflorescència x 0,5 3 Ceba marina Urginea maritima aspecte general x 0,3 4 Llet de gallina Ornithogalum umbellatum a aspecte general amb el bulb i els bulbils x 0,5 b detall d’una flor x 1,5 5 Tofièldia Tofieldia calyculata a aspecte general de la planta x 0,5 b detall d’una flor x 3 c fruit x 3 Eugeni Sierra És sens dubte la família més diversificada de les monocotiledònies i, potser,…