Resultats de la cerca

Aspecte actual del portal dels Apòstols de la Seu Vella de Lleida, despullat quasi completament de les escultures que l’havia decorat ©Enciclopèdia Catalana – GSerra El portal dels Apòstols és un dels nuclis més interessants de l’activitat escultòrica de la Seu Vella de Lleida Des del punt de vista tipològic concorda amb el paradigma de les portalades monumentals en ús a l’època gòtica, desenvolupat a partir de models francesos que es van configurar a les façanes occidentals dels grans temples catedralicis per raons simbòliques i pastorals a saber, una portada central amb imatgeria a les…

Apòstols Andreu, Jaume el Menor i Bartomeu del brancal dret de la portada occidental de l’església de Santa Maria, a Castelló d’Empúries, obra atribuïda a Pere de Santjoan i el seu taller de vers els anys 1400-15 © Enciclopèdia Catalana – JMOliveras El 1418 l’escultor Llorenç Tosquella cobrava del sotsobrer de l’obra de la seu de Mallorca “per dos jorns en los quals trassà l’obra de la seu, la qual trassa se’n aportà ell matex en Barcelona per demanar consell a alguns mestres de la dita ciutat” No sabem quina era l’obra ni quins els mestres als quals l’imaginaire demanà parer,…

Són moltes les referències documentals sobre la contractació d’aprenents de l’ofici de pintor en l’obrador de Lluís Borrassà Aquesta important entrada de joves artistes al seu taller, juntament amb l’àmplia producció de retaules, justifica les desigualtats artístiques que l’obra del mestre gironí palesa i confirma la forta intervenció d’altres mans en el procés d’elaboració de les obres A partir del 1391, data en què es produeix el compromís i l’anullació del contracte d’aprenentatge del pintor Guerau Gener, Lluís Borrassà comprà un esclau tàrtar anomenat Lluc contractà el valencià Pasqual…

Compartiment central del retaule dedicat a santa Eulàlia de l’església parroquial de Vilella avui conservat a l’església parroquial de Rigardà, Conflent Atribuït al Mestre d’Olot, ha estat datat a l’últim terç del segle XV CGPO/CDCROA – GGorce El panorama de la darrera pintura gòtica a les terres de Girona ofereix un denominador comú força semblant al de períodes anteriors És a dir, hi ha un elenc gens menyspreable de pintors documentats sense, però, que se’ls pugui adjudicar amb seguretat cap de les escasses obres conservades D’altra banda, els diferents tallers actius en aquesta etapa de…

El Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona conserva un tapís flamenc, fet en un taller de Brusselles, de vers 1500-10, que prové de la Seu Vella de Lleida núm inv 5341 Conté probablement l’escena de l’homenatge a la reina Dido Fa 310 cm per 277 cm Va ingressar als Museus de Barcelona el 1932, juntament amb la collecció Plandiura, de la qual formava part Les vicissituds del tapís El febrer del 1922, després de diverses negociacions amb la Junta de Museus sobre la restauració de la collecció de tapissos, el capítol de la catedral de Lleida va demanar permís a la Santa Seu per poder vendre un…

El mot seca, procedent possiblement del mot àrab “ sikka ”, fou utilitzat a l’àrea mediterrània a partir dels segles XIII i XIV per a designar l’activitat i l’organització monetària, així com l’edifici que acollia aquestes funcions L’aparició del terme a Itàlia i Catalunya ha portat a considerar com a origen del seu ús les grans seques industrials de Sicília, mentre que a França el terme podria haver-se introduït a través de la seca de Perpinyà En altres indrets d’Occident, com l’àrea anglosaxona o fins i tot dins el territori peninsular d’àmbit castellà, el terme o no era utilitzat o fou…

L’església de Santa Maria de Castelló de Farfanya, a la Noguera, fou bastida a mitjan segle XIV, en substitució d’una altra de castral, més antiga, també sota l’advocació de Santa Maria Fou promoguda per la comtessa Cecília de Comenge, mare del comte Pere d’Urgell i vídua del comte Jaume I, com es dedueix de les claus de volta de la nau, on s’alterna l’heràldica pròpia de la comtessa amb la del comtat d’Urgell i la de la vila Vista aèria de l’església canonical, una obra promoguda a mitjan segle XIV per la comtessa Cecília de Comenge ECSA - MCatalán Entre les raons que expliquen la…

Estat actual de l’església de l’antic convent, en ruïnes La caiguda de la volta de rajol amb llunetes de la nau ha permès redescobrir els arcs de diafragma originals ECSA - GS El convent dels dominicans de Cervera és emplaçat al peu del turó de Montserè, on s’alçava el castell, a la fondalada que el separa del coll de les Sabines, promontori allargassat que s’inicia amb l’església de Santa Maria i la Plaça Major i que es perllonga al llarg del Carrer Major A diferència, doncs, del convent de framenors de la mateixa vila, el dels predicadors no és un establiment suburbà sinó que és situat en…

El postcongrés de 1416-17 Com s’explica en el volum Arquitectura I de la present obra, en realitzar-se la consulta o congrés de la catedral de Girona dels anys 1416-17 la volta de la gran nau única era encara tota per fer Des que es va acabar la capçalera completament, poc més enllà de mitjan segle XIV, només s’havia avançat en la construcció de les capelles laterals La convocatòria de l’esmentada reunió del 1416 i la decisió del bisbe Dalmau de Mur l’any següent d’escollir finalment el projecte de nau única van tancar la llarga polèmica que s’arrossegava des d’abans de la primera consulta…

Un teixit pictòric fragmentat La pèrdua d’un alt percentatge de pintura gòtica a Catalunya es fa singularment palesa en l’àmbit cronològic anterior a la Pesta Negra del 1348 Si a això afegim que, abans de mitjan segle XIV, els rics arxius catalans, en particular els notarials, no conserven, ni de bon tros, sèries documentals tan completes com en temps posteriors, el resultat és que el nostre coneixement sobre la pintura d’aquesta època és molt escàs A més a més, aquesta llacuna de coneixement de la pintura al nord-est català entre el dos-cents i el tres-cents coincideix amb un moment clau en…