Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Banc Regional d'Igualada (1881-1882)
La creació Es va constituir a Igualada el 28 de novembre de 1881 El seu objectiu era general, com és el cas de la majoria dels bancs creats durant la Febre d’Or I també com la majoria d’ells demostrava una gran ambició en fixar un capital molt elevat 7,5 milions de pessetes, representat per 15 000 accions de 500 pessetes L’escriptura indica que el capital podrà ser doblat de manera immediata, si així ho acorda la Junta d’Accionistes L’endemà de la constitució, el dia 29 de novembre, es donarà la relació dels subscriptors, que ho fan per un total de 9 994 accions Els promotors en subscriuen 7…
Les societats de crèdit barcelonines
Portada de la Memòria de la Societat Catalana General de Crèdit El 28 de gener de 1856 les Corts espanyoles aprovaven dos decrets de gran transcendència per al sistema financer la Llei de Bancs i la Llei de Societats de Crèdit La primera convertia el Banco Español de San Fernando en Banc d’Espanya i acceptava la creació de diferents bancs d’emissió de caràcter local, a més del Banc de Barcelona i del Banco de Cádiz, que ja estaven actuant La segona, la Llei de Societats de Crèdit, regulava la creació d’unes entitats financeres que podrien realitzar totes les operacions bancàries —comercials i…
Banc de l'Empordà SA (Sant Feliu de Guíxols) (1914-1922)
Anunci de Girbau i Cia Anuario de la ciudad de San Feliu de Guixols , 1905 El Banc de l’Empordà té el seu origen a l’empresa Girbau i Companyia El Banc de l’Empordà, creat el 1914, tingué el seu origen en una casa de banca, Romaguera i Girbau, constituïda a Sant Feliu de Guíxols al final del segle XIX Els socis —Antoni Romaguera i Narcís Girbau— no es van entendre i acordaren separar-se, tot creant una banca cadascun d’ells La de Girbau funcionà un temps a nom del seu fill Arseni, en un local del carrer de l’Hospital, fins a la constitució de Girbau i Companyia, formada pel pare i els seus…
Les caixes catalanes
Les caixes, unes entitats fonamentals Les caixes d’estalvis han estat i són fonamentals per a l’economia catalana La seva importància queda subratllada per la manca d’un sistema bancari proporcional, però és també evident que les caixes a Catalunya han aconseguit crear un estil propi, molt a prop del poble, que sintonitza amb els seus interessos i els dóna un servei Com a conseqüència —pocs bancs i estil propi—, les caixes tenen un pes majoritari dintre del sistema financer català, i estableixen així un nou fet diferencial amb relació a la resta de l’estat, on els uns i les…
Adaptació al mercat però sense brillantor (1960-1975)
Les caixes en el mercat financer L’any 1960 el professor Ramon Tamames publicà la primera edició de la seva Estructura económica de España L’obra, de prop de 700 pàgines, dedica nou ratlles a les caixes d’estalvis, dintre del capítol corresponent a l’anàlisi del sistema financer i del marc de les entitats oficials de crèdit a mitjà i llarg termini, “ a meros efectos de clasificación formal ” Aquell any les caixes d’estalvis tenien 80,5 milers de milions de pessetes en dipòsits, que representaven el 35% dels que tenia la banca, i mantenien un fort ritme de creixement Però eren encara les…
Centre General de Préstecs i Dipòsits (1881-1924)
La constitució Aquesta entitat de crèdit es constituí el 3 d’abril de 1882, fora ja dels moments forts d’eufòria, amb una borsa en plena baixa de cotitzacions i sensació general de crisi financera Cap relació, per tant, amb els bancs anteriors L’escriptura de constitució exposa clarament l’objectiu de l’empresa es tracta de remunerar el petit estalvi i de fer crèdit, especialment amb garantia de mercaderies, una fórmula poc practicada pels bancs barcelonins en aquells moments La remuneració del petit estalvi fa pensar en les caixes d’estalvis, que es proposen el mateix i els promotors del…
Banc Garriga Nogués (1874-1951)
Garriga Nogués Nebots, S en C 1915-1921 El 1915, quan es creà el Mercat Lliure, trobem com a socis fundadors de l’Associació l’empresa —Garriga Nogués Nebots, S en C— i Josep Garriga-Nogués i Roig, amb caràcter personal Aquest, que havia començat a treballar al banc familiar el 1892, s’havia guanyat un prestigi Tenia càrrecs de responsabilitat al seu banc, al Mercat Lliure, a l’Associació de Banquers i al Sindicat de Banquers Fou el primer president de la Junta Directiva del Mercat Lliure, des del 1915 fins al 1918, i el 1919 ocupà la Presidència del seu Consell de Govern Josep Garriga-Nogués…
Banc d'Expansió Comercial (1958-1971)
La societat Viuda i Fills de Francesc Esplugas, SRC, un banc amb domicili i oficina a Capellades Anoia, es transformà en societat anònima el 31 de juny de 1958 amb la denominació de Banc d’Expansió Comercial Era el pas previ i indispensable per a la venda del negoci, que es produí al final del 1962 El grup comprador estava format per un conjunt d’homes de negocis i empresaris de Barcelona El promotor, Leandro Martínez Zurita, ocupà el càrrec de conseller delegat Amb el nou grup, el banc incrementà el capital i es llançà decididament a la captació de dipòsits, però amb un èxit relatiu El banc…
Caixa Vilumara (1862-1914)
Caixa Vilumara departament de comptabilitat Catàleg de la Caixa Vilumara La Caixa Vilumara és l’entitat financera, en forma de societat no anònima, més important del segle XIX a Catalunya El seu secret va ser mantenir-se sempre en la línia del que serà en el futur la banca comercial captació de dipòsits en compte corrent i aplicació d’aquests recursos al descompte d’efectes comercials i a la concessió de crèdits amb garantia Durant 62 anys va fer un bon servei financer als clients i va donar rendibilitat a les participacions dels seus socis Sempre com a societat en comandita El seu final,…
Crèdit i foment de Barcelona (1865-1866)
L’Eixample i Millora de Barcelona SA Acció de l’Eixample i Millora de Barcelona, 1864, que es transformarà en Crèdit i Foment de Barcelona L’aprovació del Pla Cerdà 1859 i l’inici de la construcció de l’Eixample barceloní posaren en marxa una sèrie d’iniciatives collectives, que es proposaven intervenir-hi Una d’elles serà la societat anònima L’Eixample i Millora de Barcelona SA, constituïda el 30 de novembre de 1863 Aquesta anònima era la successora d’una societat en comandita, que tenia el mateix objectiu, i que anava actuant amb bons resultats La societat anònima es constituí amb un…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina